La Creu Roja atén mig milió de persones a Catalunya durant la pandèmia: "Em vaig quedar sense cap ingrés"

BarcelonaLa Sònia, de 46 anys, viu amb la seva filla de 17 i té una empresa tipus consultoria. Al febrer va començar a veure com li queien alguns clients: "Em vaig quedar amb sis, després amb el confinament es van reduir a dos i, al final, zero. Vaig estar tres mesos sense cap client i l'empresa tancada", relata. Sense ingressos i sense estalvis va haver de demanar ajuda. Ella és un dels més de 35.800 "nous atesos" per la Creu Roja durant aquesta pandèmia.

La xifra de persones que s'ha acostat per primera vegada fins a l'organització ha crescut un 143% respecte al mateix període de l'any passat i, en total, fins al setembre, l'organització calcula que ha ajudat gairebé mig milió de persones de 140.000 famílies a tot Catalunya. Una tasca a la qual la Creu Roja hi ha destinat més de 10 milions d'euros, provinents de la Generalitat, els ajuntaments i donacions privades.

Aquestes són les xifres clau de l'informe Impacte de la covid-19 en col·lectius vulnerables, que l'entitat ha presentat aquest dimecres al matí. Un estudi que també recull que el motiu principal d'aquest augment de la vulnerabilitat és la baixada dràstica d'ingressos a les llars.

L'efecte del confinament en l'ocupació

Així, l'enquesta feta a prop de 1.400 persones en edat de treballar (entre els 18 i els 65 anys) revela que, com la Sònia, el 39% dels atesos els últims mesos han perdut la feina durant la pandèmia, mentre que més de la meitat de les llars (54%) que abans de la crisi sanitària comptaven amb ingressos mensuals més o menys estables han vist com els seus ingressos es reduïen.

A més, el 22% dels enquestats afirmen no tenir cap ingrés fix i el 15,6% dels salaris han acabat reconvertits en expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO). De fet, el 13% de les famílies ateses asseguren que depenen exclusivament de l'ajuda de la Creu Roja per tirar endavant.

En aquest sentit, el coordinador de l'entitat a Catalunya, Enric Morist, ha denunciat que l'ingrés mínim vital –que es va aprovar durant la pandèmia com a mesura d'emergència– "no està arribant a la gent". El 44% dels enquestats asseguren que no saben què és aquesta ajuda. "Paradoxalment, el 82% de les persones que ens diuen que no coneixen l'ingrés mínim vital (IMV) són persones que compleixen els requisits i que, per tant, se'n podrien beneficiar", lamenta Morist.

Així, per al 40% de les famílies ateses els seus ingressos provenen dels seus salaris, però amb això no en tenen prou per cobrir les necessitats bàsiques. "Jo estic sola i tinc quatre fills, i el petit, de tres anys, té una discapacitat", explica la Mireia, de 40 anys. Ella treballa al sector de la geriatria, però només té un contracte de 9 hores setmanals "amb un sou molt petit", admet. Ella sí que complementa el sou amb l'ajuda de l'IMV que li suma "uns 200 eurillos" i a més necessita un xec de 100 euros de la Creu Roja per comprar aliments.

Famílies joves i mares soles

"El confinament ha evidenciat com mai altres vulnerabilitats que sabíem que existien, però que ara han aflorat de cop com els treballadors pobres, les dones maltractades, les persones amb problemes de salut o soles", enumera Anna Sabaté, coordinadora de l'àrea de Tarragona. Els mateixos coordinadors de l'entitat estan sorpresos de veure com ha canviat el perfil dels atesos.

"La diversitat de persones ateses ha sigut molt superior a l'activitat normal. Han vingut majoritàriament moltes més parelles o adults joves amb fills petits a càrrec, sobretot nuclis familiars de tres o quatre persones o bé famílies monoparentals amb una mare al capdavant", ha detallat la responsable de l'Observatori de l'entitat, Pilar Millán. L'informe subratlla, també, els problemes que han tingut els més petits: gairebé la meitat dels nens i nenes atesos (un 43%) han tingut problemes per seguir el curs escolar, ja sigui pel seu entorn familiar com per la falta de recursos telemàtics.

Davant d'aquesta situació la direcció de la Creu Roja ha fet una crida molt clara. "Mig milió de persones depenen de l'ajuda humanitària i això anirà a pitjor", ha sentenciat Morist. "No sabem veure el final. La xifra d'ERTO seguirà pujant i hem d'estar preparats", ha afegit. Morist ha exigit al govern espanyol que millori la comunicació i la gestió de l'IMV per fer que arribi a tots els possibles beneficiaris. Per la seva banda, el president de l'entitat, Josep Quitet, ha demanat "solidaritat" als catalans i acció als polítics: "Ens hem adonat que som molt fràgils; alguna cosa hi haurem de fer per intentar millorar les xarxes de suport", ha advertit. El cert és que, amb ajuda, persones com la Sònia han recuperat l'esperança: "He tingut la sort de rebre ajuda, ara he tornat a obrir l'empresa, ja he aconseguit tres clients i sé que me'n sortiré", conclou.