L'Estat declara l'estat d'alarma a Madrid i hi desplega 7.000 policies: "La paciència té un límit"

MadridMadrid torna a l'estat d'alarma, però amb unes mesures molt menys restrictives que el març passat. Els madrilenys podran continuar movent-se amb llibertat pels seu municipi, però en un total de nou ciutats de la Comunitat, inclosa la capital espanyola, hi haurà restriccions d'entrada i sortida. Són les mateixes mesures que ja portaven en vigor des del divendres de la setmana passada però que va tombar ahir dijous el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) per "vulnerar drets i llibertats fonamentals" dels ciutadans. Ara i arran del rebuig del govern d'Isabel Díaz Ayuso a consensuar una mesura alternativa, el consell de ministres ha aprovat aquest divendres d'urgència l'entrada en vigor de l'estat d'alarma durant 15 dies.

La primera conseqüència són les restriccions per al pont del Pilar i per això ja s'ha desplegat un ampli dispositiu policial amb 7.000 agents per evitar moviments. "Cal evitar que el virus es propagui aquest pont", ha advertit el ministre de Sanitat, Salvador Illa, en roda de premsa després d'un consell de ministres extraordinari que no ha presidit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè era a Barcelona amb Felip VI.

"La paciència té un límit. No hi ha més cec que el que no vol veure", ha afegit Illa després de relatar la cronologia del xoc institucional amb el govern del PP i Ciutadans de Díaz Ayuso. Però fa més de dos mesos que la Comunitat de Madrid porta amb incidència alarmant de casos i el govern espanyol no ha decidit actuar fins ara. Illa no ha volgut entrar a valorar per bé que per primer cop ha posat sobre la taula dades alarmants, com que Madrid aglutina el 48% del retard en les notificacions de contagis al ministeri de Sanitat. Tampoc ha volgut fer autocrítica sobre l'estratègia jurídica del govern espanyol, ja que el que s'ha tombat a nivell judicial és l'ordre del ministeri de Sanitat per confinar les ciutats de més de 100.000 habitants.

Paradoxalment, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó ha avalat aquest divendres el confinament decretat a Lleó i Palència, cosa que intensifica la "inseguretat jurídica" per als ciutadans. La Fiscalia té previst recórrer la decisió del TSJM vista la resposta del tribunal de Castella i Lleó. Ara bé, aquest últim decret invocava la llei de Salut Pública del 1986, l'eina que fins ara s'ha fet servir sempre per als confinaments perimetrals però que Ayuso s'ha negat a invocar. "Estem on estem perquè alguns han volgut arribar aquí", ha dit Illa apuntant directament a una estratègia deliberada per part del PP a obligar la Moncloa a aplicar l'estat d'alarma. Preguntat sobre si pot ser que s'allargui l'estat d'alarma a Madrid, ha insistit que el que cal és aplicar la llei del 1986.

Ampli dispositiu policial

Amb l'entrada en vigor del decret d'estat d'alarma al Butlletí Oficial de l'Estat, des de primera hora de la tarda que ja està operatiu un ampli dispositiu policial integrat per agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per controlar les entrades i sortides de Madrid, Alcobendas, Alcorcón, Getafe, Móstoles, Parla, Torrejón de Ardoz, Leganés i Fuenlabrada. Al final Alcalá de Henares cau de la llista perquè té una situació epidemiològica menor. Per què tots aquests agents no han actuat fins ara? El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha informat en roda de premsa que estaven esperant que el TSJM ratifiqués l'ordre judicial que al final va acabar tombant.

El govern madrileny ha rebutjat aquest migdia l'ultimàtum que el president espanyol, Pedro Sánchez, va traslladar ahir a la nit a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i ha mantingut la proposta de confinar només alguns barris amb la intenció d'ampliar les restriccions de 45 àrees bàsiques de salut a 51. L'alcalde de Madrid i portaveu del PP, José Luis Martínez Almeida, ha denunciat que "acabava triomfant la imposició". "L'estat d'alarma és un 155 sanitari", ha assenyalat sobre l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que el govern de Mariano Rajoy va dictar a Catalunya.

Tot i que Sánchez havia instat Ayuso a prendre una decisió durant el matí, la presidenta madrilenya no ha trucat al president espanyol fins un cop ja havia començat el consell de ministres al migdia. Ja no hi havia volta de full. Sánchez li ha traslladat, segons fonts de la Moncloa, que "calia protegir la salut pública" i que per això aprovava l'estat d'alarma. L'única solució que tenia sobre la taula Ayuso era aplicar la llei del 1986 o sol·licitar de forma consensuada l'estat d'alarma. La presidenta madrilenya, en canvi, ha demanat més temps i ha anunciat l'ampliació del confinament selectiu per barris de 45 àrees bàsiques de salut a 51. Mesures que ara, amb l'estat d'alarma, queden en paper mullat ja que Madrid passa a estar tutelada pel consell de ministres, qui decidirà si amplia o restringeix les restriccions en funció de l'evolució epidemiològica.

Ayuso i el seu vicepresident, Ignacio Aguado (Cs), s'han reunit durant tot el matí amb l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, per evitar que el govern espanyol prengués les regnes de la Comunitat en matèria sanitària. Sigui quina sigui la solució, Sánchez ha tirat pel dret i des de les 12h que està reunit el consell de ministres d'urgència per estudiar l'aplicació de l'estat d'alarma. Tot i el xoc institucional amb el govern d'Ayuso, el president espanyol ha mantingut l'agenda a Barcelona al costat de Felip VI i presideix el consell de ministres la vicepresidenta primera, Carmen Calvo.

Diferències entre el PP i Cs

La gestió de l'ultimàtum de Sánchez ha tornat a dividir el govern de coalició madrileny, immers en una profunda crisi per la gestió de la pandèmia. Ciutadans havia defensat acceptar la primera opció que Sánchez va posar sobre la taula: elaborar una nova ordre que permetés el confinament perimetral. Aguado ha demanat disculpes de nou pel xoc institucional. El partit taronja discrepa de la gestió d'Ayuso però es manté al govern madrileny.