"Ja era hora que ens vacunessin!"

Salut comença la vacunació dels sensellar amb la monodosi Janssen

La Fundació Arrels vacuna sensellars

BarcelonaExplica que va rebre la notícia que hi havia una vacuna contra el coronavirus per a ella amb un “ja era hora!”, perquè assegura que no les tenia totes que “'s'enrecordessin de la gent del carrer”. Per edat, a Concepción Fuentes –21 anys al carrer amb els pares quan era petita i els últims vuit en un pis de la Fundació Arrels– li tocaria vacunar-se amb els de la generació que estan entre els 40 i 49 anys, però no es va decidir a fer el pas fins que fa uns dies l’ONG la va avisar que convertia la seva seu del barri del Raval en un punt de vacunació efímer. “Estic contenta perquè ens posen la Janssen, que jo no volia l’AstraZeneca”, afirma, mentre fa cua esperant que li toqui el seu torn.

El Tomas i el Matteo, italians que viuen al ras del centre de Barcelona des de fa anys, s’han acostat fins al centre amb poca informació sobre què es trobaran un cop a dins. “Només sé que és una punxada i prou”, encerta el segon dels homes. Amics de fa anys, han passat el confinament “sense por a encomanar-se” ni amoïnats per la vacuna. Senzillament, coincideixen que ni s’ho havien plantejat. Com tampoc el Luigi, també italià, de 47 anys, tot i que té targeta sanitària i es visita periòdicament a la sanitat pública. “Confio plenament en ells, que saben què s’ha de fer”, diu, assenyalant l’entrada d’Arrels, on va aterrar quan els estalvis li van volar i es va veure obligat a buscar-se uns cartrons per dormir al carrer. D’allò ja fa vuit mesos. En la seva vida anterior, explica que vivia bé, d’un sou del sector turístic que completava amb el que es treia de rellogar a través d’Airbnb dues habitacions del pis de 1.200 euros que feia anys que tenia llogat al centre de la ciutat. “Al principi va ser molt dur veure’m al carrer, però ara ja sé on dutxar-me, trobar lloc per al menjar o la roba”, afirma.

Giorgio Ossola, de 50 anys, surt de la sala de vacunació assenyalant-se el braç esquerre de la punxada. “Ara ja tinc internet amb el virus Gates”, diu. També era dels que es pensaven que trigarien a vacunar-se per la mandra de demanar hora, però, com que a Arrels tot han sigut facilitats, s’hi ha decidit com un gest “de responsabilitat cap als altres”, més que no pas per ell.

Dificultats per demanar cita

A l’estret carrer de la Riereta, aquest matí de dijous assolellat l’expectació és molt gran, entre els usuaris d’Arrels que arriben per vacunar-se o fer ús d’altres serveis i els nombrosos periodistes i fotògrafs que cobreixen aquesta simbòlica vacunació de les persones sensesostre, un col·lectiu que va haver de passar els durs mesos de confinament a la intempèrie o en infrahabitatges sense condicions higièniques o d'espai i que ha sigut dels últims a disposar de dosis. Les autoritats sanitàries han esperat a tenir garanties de subministrament de la vacuna Janssen, que té l'avantatge que és monodosi i, per tant, evita fer un seguiment perquè les persones completin la doble punxada. Per al director de la Fundació, Ferran Busquets, la vacunació dels sensellar ha de ser una oportunitat perquè aquestes persones “entrin al sistema de salut pública”, que no sempre ho tenen fàcil.

Durant el dia, els que sobreviuen als carrers, en naus ocupades o de relloguer en habitacions s’han de buscar la vida per dutxar-se, menjar o aconseguir roba, i com que aquests serveis no sempre estan a prop això els obliga a caminar molts quilòmetres al llarg de la jornada. Per això Busquets assenyalava com a “èxit” que si la muntanya no va a Mahoma sigui el sistema sanitari el que "s’acosti" als sensellar, víctimes del que la pandèmia ha posat en evidència: de les dificultats que una gran part de la ciutadania té per accedir a un ordinador o un mòbil amb internet per fer tràmits que cada cop es fan més virtuals en perjudici del tracte presencial.

A Càritas, que aquest dijous ha presentat la memòria anual, també han notat com la meitat de les famílies que atenen no tenen capacitat per demanar una prestació econòmica a la qual tenen dret, però tampoc per agafar hora per anar al metge o vacunar-se per la falta de dispositius tecnològics o de coneixements per fer-los anar. Per esborrar aquesta bretxa digital, associada a la pobresa però també a persones grans a les quals la virtualitat fa dependents, entitats socials s'esforcen a fer cursos de formació digital per donar coneixements bàsics del món online.

Dues infermeres del CAP del barri s'han instal·lat a la cuina de l'ONG per administrar la vacuna. Hi han passat 62 de la vuitantena d'usuaris que van acceptar cita, però el departament de Salut replicarà el dispositiu demà divendres a l'hospital de campanya de Santa Anna, al barri Gòtic de la ciutat, i està en contacte amb altres entitats socials per administrar més vacunes. De moment s'han vacunat un miler de persones, un terç dels inscrits a la llista facilitada pel departament de Drets Socials. "Si hi ha moltes opcions a l'abast, la gent s'anirà vacunant", diu Busquets, que veu en la vacuna "una preocupació menys per a la duresa del carrer".

Càritas: es triplica el nombre de famílies sense cap ingrés

Càritas Diocesana de Barcelona ha avisat aquest dijous que s'ha triplicat el nombre de famílies ateses que viuen sense cap ingrés a la ciutat. Així, si el febrer del 2020 la xifra se situava en un 8,2%, el maig del 2021 s'ha enfilat fins al 26,2%. De fet, només el 8% cobren algun tipus de prestació d'ingressos mínims. Un altre dels problemes que més els preocupen és la falta d'un "habitatge digne". Un 67% de les famílies que recorren a Càritas no en tenen, i es constata una tendència a l'alça del relloguer. Paral·lelament, asseguren que la pandèmia ha empitjorat la salut psicoemocional dels usuaris. Un 41% de les persones ateses han patit un o més atacs d'ansietat o pànic des de l'inici del covid-19.

L'entitat ha presentat un informe sobre la situació a la ciutat durant el 2020, la qual ha titllat de "preocupant". Segons Càritas, ja es partia d'una protecció "insuficient", cosa que, amb l'ajuda de la pandèmia, ha posat sobre la taula l'existència de mancances socials "de caràcter estructural". "Assistim a una crisi econòmica que afecta el mercat del treball i a una recuperació econòmica amb deficiències", ha dit el director Salvador Busquets, informa l'ACN.

stats