La incidència del virus es dobla entre els menors respecte a l'onada de la tardor

MartorellCom un tsunami, la variant delta s’escampa entre els que abaixen la guàrdia i els col·lectius encara no vacunats. Si el focus de les onades anteriors estava en els grups d’edat més avançada, aquesta cinquena és la dels joves. I també la dels nens i adolescents. Amb un simple cop d’ull a les estadístiques del departament de Salut, es constata que la incidència acumulada entre els 0 i 19 anys s'ha doblat respecte a finals d'octubre, el pic de la segona onada, tot i que aquests últims dies s'ha començat a frenar. Mai com ara s'havien encomanat tants menors, en contrast amb els grups més grans, amb la vacunació ja avançada, en què es nota una davallada de la corba. A més, cal tenir en compte que el nombre de positius és inferior al d'altres onades.

La delta és una variant més cruel per als menors? La resposta és que no. Però sí que és cert que el virus, aprofitant-se de la seva alta transmissibilitat, ha tret rèdit d'un cúmul de factors per replicar-se i sobreviure: la finalització de l’escola –s’han confirmat com a entorns segurs, malgrat les reticències inicials d’alguns sectors–, el trencament de bombolles [relacions diverses en casals, amistats, família, avis, vacances], el relaxament de restriccions o el contagi de pares o monitors del lleure, com explica Anna Gatell, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

“El contagi dels nens i adolescents és el reflex de la societat, que el virus encara circula molt", diu la doctora, pediatra en un CAP de Vilafranca del Penedès. Calcula que el 20% de les consultes diàries són avui a causa del coronavirus, un percentatge inèdit en tota la pandèmia, però subratlla que la immensa majoria són casos lleus, que sovint es confonen amb un refredat fort, a l’estil dels que provoquen altres virus respiratoris recurrents, que en aquest segon any pandèmic s’han retardat i han aparegut a les portes de l’estiu. L'alta incidència en aquests pacients pediàtrics havia fet, fins i tot, que alguns centres de primària retornessin a les consultes telefòniques per evitar exposicions al virus.

Augment de casos dels 0-9 anys

Després d’un creixement exponencial en les últimes setmanes, s’aprecia una tendència a la frenada de transmissió en totes les franges d’edat, tret de la dels 0-9 anys. Però aquest alentiment en la transmissió coincideix en un moment en què la incidència és altíssima, així que, coneixent el patró del covid, la tendència a la baixa encara trigarà a notar-se als centres hospitalaris. També en el cas de les hospitalitzacions pediàtriques. "Han sigut dies de molts ingressos", relata Vicky Fumadó, pediatra especialista en malalties infeccioses de l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues.

Els infants hospitalitzats, apunta Fumadó, presenten manifestacions "més subtils però semblants" al covid entre els adults i la majoria tenen curtes estades d'ingrés". "Encara hi ha encara molt poca literatura científica sobre l’impacte del covid entre els més petits i tot just es comencen a donar els resultats d'estudis locals sobre si poden patir efectes de llarga durada", afegeix. A Sant Joan de Déu han fet una crida per continuar reclutant criatures per a la seva iniciativa Kids Corona, que consisteix en fer seguiment dels menors després d'haver passat la malaltia. També la Societat Catalana de Pediatria col·labora amb el Germans Trias en l'estudi Copedicat analitzant l'evolució d'un miler de nanos. En els estudis preliminars referents a la primera onada, els investigadors van determinar que els nens es contagiaven igual que els adults però que en un 99% dels casos eren asimptomàtics o amb un quadre lleu. A més, menys del 8% dels menors contagiats havien estat transmissors, mentre que vuit de cada deu havien estat casos secundaris, encomanats pels progenitors.

La particularitat d'ara és que hi ha més contagis i, per tant, les possibilitats que un menor acabi ingressat també creix. "És una qüestió d'estadística", apunten les expertes. Diversos equips estan investigant l'anomenat covid persistent entre aquests grups. A nivell internacional hi ha estudis que apunten que entre el 5% i el 10% continuaran amb símptomes més enllà de dotze setmanes, però un altre cop Gatell i Fumadó coincideixen que ara per ara no es pot afirmar que aquesta sigui la tendència a Catalunya. En adults, la incidència s'estima en el 20%.

Atents al setembre

El pediatre Quique Bassat, cap del programa de malalties infeccioses de l'ISGlobal (centre impulsat per La Caixa), augura que al setembre es notarà a les consultes l'augment de casos de covid persistent, fruit de l'explosió de casos de l'estiu. De la primera onada se n'extreu que els efectes de llarga durada són diferents i bàsicament responen a criatures que presenten "fatiga, una mena de boira mental, falta de concentració", enumera l'expert.

"Són nens que eren molt actius i que ara estan debilitats, apagats; res greu però potser ho notaran a les escoles". Gatell afegeix al quadre mèdic "palpitacions, alteracions analítiques o trastorns neurològics molt suaus", sobretot entre adolescents. A Sant Joan de Déu tornen a veure a consulta "nens donats d'alta fa un any o fins i tot que havien estat asimptomàtics".