Catalunya recorre als tests ràpids per oxigenar els laboratoris

Santa Coloma de GramenetCatalunya ja disposa de mig milió de tests d'antígens, els coneguts popularment com a tests ràpids, per detectar contagis de coronavirus, i en les pròximes setmanes n'adquirirà dos milions més. Inicialment, doncs, el departament de Salut posarà a disposició dels centres sanitaris 3 milions d'unitats, amb l'objectiu d'"accelerar el ritme de detecció de positius". En aquests moments l'auge de la demanda de proves ha comportat que el rendiment dels laboratoris estigui experimentant "un cert retard" a l'hora de donar resultats. En alguns casos, pot l'espera pot arribar a ser de cinc dies, segons expliquen alguns centres sanitaris a l'ARA.

L'allau de proves que cal analitzar en les últimes setmanes està dificultant la feina dels laboratoris, que en conjunt estan fent fins a 30.000 PCR al dia. "En general triguem entre 24 i 48 hores en tenir resultats, però hi pot haver pics puntuals a causa de l'increment de la demanda", ha justificat el cap del Servei de Microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Tomás Pumarola, que s'ha mostrat confiat que els tests ràpids agilitzaran el procés de detecció i els laboratoris es podran destensar.

Des del laboratori de l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, un dels que més proves analitza al dia, asseguren que la sensació de saturació és continua però encara tenen capacitat per donar resposta. "Tots els laboratoris estem al límit: nosaltres estem fent entre 4.000 i 4.500 proves al dia, amb pics com els de dimarts, que vam fer 5.197", explica el director clínic, Ignacio Blanco. L'expert, però, destaca que el més preocupant és la xifra de positivitat: entre un 14% i un 16% de les proves estan revelant infeccions actives. "Estem detectant més positius que mai", apunta Blanco.

Els equips de primària feia setmanes que ho advertien però no ha sigut fins aquest dimecres que Salut ha quantificat la xifra de casos sospitosos de covid-19 que reben setmanalment: només aquesta setmana se n'estan veient 28.000, mentre que la passada eren 22.000, i l'anterior 13.000. La tendència, doncs, és clarament ascendent i és natural: l'escalada de contagis que es viu des de la primera setmana d'octubre no s'atura, sinó que segueix a l'alça.

Des de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya demanen tenir en compte que la definició de cas utilitzada és molt sensible i àmplia i es consideren sospitosos un nombre molt elevat de casos. Amb tot, admeten que la xifra de positius confirmats a la primària ja oscil·la entre el 20% i el 30% dels casos que els arriben a consulta.

El director general de Recerca i Innovació en Salut, Robert Fabregat, ha valorat que si s'aconsegueix que totes les persones que arriben a l'atenció primària amb símptomes es facin un test ràpid en comptes d'una PCR es podria reduir a la meitat la càrrega diària dels laboratoris. "Les nostres previsions estimen que podríem fer entre 15.000 i 25.000 proves d'antígens i això abaixaria la saturació dels laboratoris i incrementaria la rapidesa de resposta", ha explicat. Fabregat també ha destacat que es podran activar els circuits d'aïllament i rastreig en només vint minuts, millorant el benestar del pacient, que no haurà d'esperar uns dies per saber si està infectat.

S'han fet 1.641 tests en cinc dies

Des de divendres passat s'estan repartint els primers tests d'antígens entre els centres d'atenció primària (CAP) i d'urgències dels hospitals. Tots ells són fabricats per la multinacional nord-americana Abbott. "La major part del país té a disposició aquests tests, però hi pot haver llocs on encara no hagin arribat", ha admès la consellera Alba Vergés. En total, 161 dels més de 400 centres sanitaris catalans ja estan utilitzant aquestes proves. Fins ara, s'han fet 1.641 tests en persones que hi arribaven amb símptomes compatibles amb el virus i Vergés n'ha destacat els bons resultats: s'han diagnosticat 365 positius en cinc dies, cosa que representa el 23% dels casos.

Els centres sanitaris, però, s'hauran d'adequar físicament perquè els pacients puguin esperar, en espais amb una bona ventilació i on es pugui garantir la distància de seguretat durant els 20 minuts d'espera. "Farem menys PCRs i, a més, la població sabrà molt ràpidament si és positiva o no, a diferència d'ara que hi ha pacients esperant quatre o cinc dies perquè els laboratoris van col·lapsats", explica una metge de Nou Barris (Barcelona), que valora positivament l'efecte que tindrà el diagnòstic ràpid, també, en la indicació de quarantenes i rastreig de contactes.

Fins ara, els gestors covid-19, els encarregats d'identificar els contactes estrets, apuntaven els contactes de totes les persones que entraven a fer-se la PCR i en cas que sortís negativa, els descartaven la llista. Ara, amb l'obtenció ràpida dels resultats, només buscaran els contactes de les persones que hagin tingut un resultat positiu, per tant seran més eficients. "Les visites seran més llargues i laborioses per pacient, però pot servir per reorganitzar els equips: per exemple, podríem recuperar alguns dels infermers que només estan fent PCR per fer visites", comenta la mateixa metge de Nou Barris.

Estratègies per l'allau de contagis

"No seran una substitució de la PCR, sinó un complement de menys cost, més rapidesa i menys complexitat logística", ha matisat Vergés, que ha subratllat que "són molt bons" sempre que es facin servir en persones amb simptomatologia en els primers cinc dies d'infecció. És a dir, en l'etapa més primerenca de la infecció. En aquest període, la sensibilitat dels tests d'antígens (els positius que detecta) és del 94% i el risc de donar falsos positius, de menys de l'1%. A partir del cinquè dia, en canvi, la sensibilitat del test ràpid baixa.

Com que donen un resultat d'alta fiabilitat en només vint minuts i tenen un preu econòmic –inferior a 5 euros–, aquestes proves es projecten com una bona eina per agilitzar la detecció de positius i accelerar les mesures de contenció epidemiològica, com ara indicar els aïllaments pertinents. En el cas de les persones ingressades als hospitals o les persones que viuen en residències o en altres entorns vulnerables, es faran test d'antigens i, si el resultat és negatiu però la sospita clínica és molta alta, es farà la prova al laboratori. La PCR també es manté com a prova prioritària en les persones asimptomàtiques, en el marc de les proves als contactes estrets, o en els cribratges escolars.

Els quatre grans laboratoris del país -l'Hospital Vall d'Hebron, l'Hospital de Bellvitge, l'Hospital Germans Trias i Pujol i el Banc de Sang i Teixits- començaran aviat a analitzar les mostres de PCR amb la tècnica del pooling, per guanyar capacitat. Això significa que els tests es processaran en grups de vuit: s'analitza un conjunt de mostres i si donen negatiu, s'assumeix que totes són negatives, mentre que si surt positiu, s'han d'analitzar cadascuna de les mostres de forma individualitzada.

Tot i que aquesta tecnologia ja hauria d'estar disponible segons les previsions de la conselleria, encara no s'ha desplegat perquè falta un reactiu que hauria d'arribar en els propers dies. Pumarola ha explicat que es començarà a provar en "zones de baixa prevalença" de la pandèmia, però també en cribatges a les escoles i a les residències blanques, les que no tenen positius identificats. A més, Salut també espera que aquesta mateixa setmana es millori el temps de resposta gràcies a l'automostreig que es promou entre alumnes i docents d'instituts i els ancians i el personal de les residències, sempre supervisats per un referent de salut.