Catalunya afronta dues setmanes clau per al control dels rebrots

Barcelona / GironaLes mesures del Govern es posen a prova els pròximes dies. Catalunya va començar ahir un període de dues setmanes "clau" que serviran per determinar si les restriccions ajuden a fer baixar l'augment dels casos o si, per contra, es queden curtes i exigeixen més prohibicions, com ara el confinament perimetral d'algunes zones –per evitar els desplaçaments– o fins i tot el confinament domiciliari. Els experts consultats per l'ARA coincideixen que el moment actual és d'impàs, ja que les dades diàries només permeten veure una fotografia del moment, però per entendre l'evolució i la propagació del virus calen fins a 15 dies de dades creuades per veure quines passes està fent ara mateix el covid-19.

A grans trets, les dades facilitades de proves PCR positives que proporciona diàriament el departament de Salut indiquen que els casos a la zona del Segrià, la més afectada pels nous rebrots, comencen a remetre tímidament després de 15 dies de mesures. Per contra, a la zona de Girona, amb Figueres al capdavant, els casos encara van en augment i a l'àrea metropolitana de Barcelona encara és massa aviat per determinar si les mesures aplicades (que ahir encara patien canvis i modificacions per l'allau de contradiccions que han generat) serviran per frenar l'escalada de casos.

Per tant, com està Catalunya? En quin punt de la pandèmia? ¿Estem a tocar d'una segona onada forta o els rebrots encara són controlables? Aquí és on comencen les interpretacions divergents. Per al matemàtic i investigador Àlex Arenas, la situació actual "s'assimila a la tercera setmana de febrer". "Hi havia pocs casos, pocs ingressats, i no els estàvem detectant bé –argumenta Arenas–. Ara sí que s'està fent molt més però si no ens anticipem al virus ens tornarem a trobar al mes de març en ple agost". Per al director de l'Agència de Salut Pública, Xavier Llebaria, ara se sap "molt més que al febrer". "Aleshores només detectàvem els més evidents i ara fem molt més i millor cribatge, fet que ens ajuda a tallar les cadenes de transmissió, tot i que no totes. Per això són primordials el rastreig i les mesures en la mobilitat. El moment és preocupant però molt diferent al febrer", respon Llebaria. De fet, fins ara ja s'han fet més de 750.000 PCR a Catalunya, 47.000 de les quals només en l'última setmana.

Els indicadors clau

Així, per resoldre les qüestions clau sobre la situació actual de la pandèmia de manera objectiva caldria deixar de banda el miler de casos diaris i fixar-se en altres indicadors, entre els quals n'hi ha dos de molt importants que apunten tant els epidemiòlegs com els matemàtics i també Salut Pública: la taxa de contagi (R) i la taxa d'incidència (casos per cada 100.000 habitants). També influeix en la presa de decisions la taxa d'hospitalització i la densitat i la mobilitat de la població.

L'índex de contagi o R, és a dir, l'indicador que mesura a quantes persones contagia de mitjana un infectat per covid-19, ha tornat a repuntar a Catalunya les últimes setmanes. "Se situa a l'1,8 casos en conjunt, mentre que en els punts més calents s'eleva entre 2 i 3 i en la resta està a l'1 o per sota", admet Llebaria, de Salut Pública. "Tot el que sobrepassi de la taxa 1 a 1 és preocupant", alerta el matemàtic Àlex Arenas. Clara Prats, investigadora del grup de Biologia Computacional de la UPC ho corrobora: "Aquest índex ens mostra que hi ha transmissió comunitària. I, quan ja no pots traçar d'on ve cada nou contagiat cas per cas, l'única manera que tens d'aturar els contagis és amb altres mesures més restrictives, com reduir la mobilitat o el confinament", afegeix. Arenas, a més, recorda que des que va començar la desescalada "la tendència d'aquest indicador és a l'alça".

L'altra taxa clau és la d'incidència. Tot i que es manté força per sota dels 100 casos per cada 100.000 habitants, que es consideren greus, l'evolució també creix ràpidament en les últimes tres setmanes. Arenas apunta que aquest indicador pot alertar de les "necessitats sanitàries" que hi haurà en un futur pròxim, sobretot si s'encreua amb la resta de dades. Per veure l'evolució, però, Llebaria i Arenas coincideixen que cal veure el gràfic dels últims 14 dies, per això les dues setmanes que venen són clau. "Indica més que no pas la ràtio de UCIs disponibles, perquè ara ja hem après a ampliar llits quan cal", explica el matemàtic.

La mobilitat és l'altre gran factor de risc les pròximes setmanes. És en aquest punt en què Arenas i Prats són més crítics amb el Govern. "És un error no haver prohibit la mobilitat; cal un tallafocs", sentencia Arenas. "Jo entenc que la ciutadania marxi igualment. Les ordres són contradictòries, imprecises i incoherents per a la ciutadania", afegeix. Prats, a més, considera que tot ha anat tard. "A Lleida es va actuar quan feia 17 dies que s'havia sobrepassat el llindar de perillositat, a l'Hospitalet 9 dies després i a Barcelona al cap de tres dies", apunta.

Ara toca esperar. "A nivell epidemiològic seguirem veient un augment de casos, però aquesta setmana serà important allà on s'han imposat restriccions per veure l'impacte assistencial, que encara no hem notat massa", avança Llebaria, de Salut Pública. "La sensació és que s'està fent un esforç per prendre mesures abans –conclou Prats–. Esperem que això ajudi i que les mesures facin efecte".