Carta d’una professora: "Els meus alumnes m'han ajudat a recordar per què em vaig fer professora"
BarcelonaDesprés del sacseig que ha significat aquesta pandèmia en el camp de l’educació, dels múltiples decrets i currículums i del baix pressupost de què disposem per tirar endavant la nostra feina amb garanties, m’arriba la vostra proposta sota el lema Ens estimem l’escola. D’entrada, vaig creure que era agradable que algú hagués pensat en nosaltres, les escoles, per mirar d’aixecar els ànims dels docents i dels alumnes després d’un duríssim tercer trimestre i d’un incert i estressant inici de curs.
Però esclar, jo soc professora de secundària i la meva etapa, que certament és apassionant, s’allunya força del professor idealitzat d’infantil o primària, ja que té com a protagonistes els adolescents, un grup de joves que es defineixen per ser molt crítics, sobretot amb l’adult (i més si aquest és professor) i també amb l’escola entesa com a tal i “obligatòria”. De manera que, d’entrada, vaig ser un xic escèptica i vaig pensar que no s’hi engrescarien, però el resultat realment m’ha sorprès. Els seus dibuixos i les seves paraules han alimentat la meva ànima, òrfena últimament, i m’han recordat per què em vaig convertir en professora.
Ha estat molt gratificant llegir les seves paraules o observar amb deteniment les imatges que havien creat. Viure com se m’acostaven i em deien que les revisés o els ajudés a trobar una idea, un verb, un adjectiu... Reconec que he mig plorat en algunes ocasions, que ho he fet fins i tot a l’aula, acompanyada dels autors i autores, amb l’emoció a flor de pell. I que també ho vaig fer aquest divendres, fruit de la iniciativa d’una alumna, que tot i que ja m’havia escrit la seva carta em va proposar de fer-ne una de nova. Quan la va acabar, la vam estar revisant conjuntament i em va dir “Què et sembla si l’envio a tots els professors?” Em va semblar una cosa fantàstica. Marxàvem a casa encarant un cap de setmana complicat, conscients de les noves mesures que la Generalitat implantava per mirar d’aturar aquest maleït virus, però amb un e-mail a la nostra bústia que en llegir-lo ens ompliria d’energia per, dilluns, tornar a les aules a fer allò que sabem fer: formar persones.
