Salut recorrerà a la reserva de vacunes per garantir les segones dosis a les residències

Santa Coloma de GramenetSalut Pública està destinant les 30.000 vacunes rebudes dilluns de Pfizer –la meitat de les que estava previst que arribessin– a posar exclusivament les segones dosis a les residències. Aquesta setmana no ha calgut tocar les 20.000 dosis que es van guardar com a reserva estratègica des de l'arribada de les primeres dosis, segons ha explicat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. Després del retard de la farmacèutica, però, el Govern reconeix que per garantir el pla de vacunació intacte als geriàtrics en els pròxims dies caldran no només les de la reserva, sinó confiar que arribin les 60.000 dosis esperades. "La setmana que ve tocarà posar 80.000 segones dosis i, per tant, comptem que arribaran les 60.000 de Pfizer, tal com s'han compromès", ha admès.

Catalunya ha rebut unes 180.000 dosis de la vacuna de Pfizer i n'ha posat 160.000 durant les tres primeres setmanes de la campanya. Les altres 20.000 vacunes conformen l'estoc de continuïtat, és a dir que es reserven per a imprevistos. "Hem posat totes les que hem rebut", ha insistit. Malgrat aquest imprevist, Argimon ha defensat l'avanç de la campanya de vacunació i ha dit que s'ha vacunat el 75% de les residències de gent gran.

De fet, un total de 161.481 persones s'han vacunat amb la primera dosi i 872 han rebut la segona injecció. Per tant, prop d'un miler de persones haurien d'adquirir la protecció total davant de la malaltia en les pròximes setmanes. El 52% de les vacunes s'han administrat en residències -el 30% entre els residents i el 22% entre els treballadors- i el 48% entre professionals sanitaris.

La subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha admès que s'han produït algunes infeccions noves entre les més de 41.000 persones grans ja vacunades amb la primera dosi mentre esperaven la segona injecció. Concretament, un 1,2% dels avis que s'han vacunat (544) s'han infectat en els primers 12 dies després de rebre la vacuna. Passat aquest període, ha destacat, només un 0,02% (90) s'han contagiat.

"Això coincideix amb les dades preliminars de l'eficàcia de la vacuna, que assenyalen que a partir del dotzè dia es pot observar un cert efecte protector", ha apuntat Cabezas. L'experta ha subratllat que la probabilitat de contagiar-se es redueix sis vegades a partir del dotzè dia d'haver rebut la primera dosi, segons les dades que estan recollint aquests dies.

Gent gran i serveis essencials, la pròxima fase

A més, el responsable de Salut Pública també ha reconegut que seria factible vacunar durant les 24 hores del dia però que hauria de ser en "centres molt concrets". Els punts de vacunació mòbil, que ja es plantegen al si de la conselleria, serien una estratègia complementària. Es farien en espais grans i oberts, ha concretat, però no ha confirmat si es preveu desplegar-los aviat.

Preguntat pels pròxims passos en el calendari i la priorització dels col·lectius que rebran la vacuna quan s'acabin d'immunitzar els geriàtrics, Argimon ha rebutjat donar més detalls "sense saber quantes dosis tindran en les pròximes setmanes i en quina cadència". "Tenim tots els escenaris possibles preparats, però no podem explicar-ne cap sense saber si el podrem portar a terme", ha indicat.

Cabezas sí que ha explicat que la segona etapa de la vacunació, quan es començaria a administrar la vacuna entre la població general, només s'engegarà quan hi hagi més disponibilitat de les vacunes. No obstant això, els plans continuen inalterables: primer es vacunarien les persones que per la seva edat i salut de base poden tenir més complicacions i risc de morir en cas de contagiar-se i, després, els que estan més exposats per la seva feina.

Sense concretar les edats o si la priorització es farà per dècades com estaria estudiant el govern espanyol, Cabezas ha destacat que hi ha 161.000 persones de més de 80 anys a Catalunya que, a més, tenen problemes crònics, i aquests haurien de ser sens dubte els següents a vacunar-se. Després seria el torn dels professionals de serveis essencials, una categoria que faria referència a col·lectius diversos com els docents o els cossos de seguretat.