“Per Sant Esteve, les urgències col·lapsades”

BarcelonaEl Portal de l'Àngel és l'imperi de la franquícia, està tot devastat, arrasat de comerços que no siguin una orgia de la fotocòpia. El carrer és, en si mateix, una fotocòpia de carrers que trobem a totes les grans ciutats d'avui. Passejar-s'hi aquests dies és sentir-se part d'una gran paradoxa. El covid-19 ha fulminat els turistes però està a rebentar de barcelonins que avancen compres de Nadal malgrat les recomanacions en bucle d'evitar aglomeracions. Fa goig que el ciutadà vulgui sortir al carrer i també que el comerç es reactivi, però ¿ja fem prou cas a les recomanacions? ¿És aquest model de comerç el que cal reactivar preferentment?

"Jo vinc al centre per costum. Ja hi venia quan només hi havia un Zara envoltat de botigues petites i, abans, quan Galerias Preciados era un referent", m'explica el Vicenç, que fa cua a la torroneria Planelles Donat i després s'arribarà al Corte Inglés. Al número 25 del Portal de l'Àngel subsisteix la que deu ser la gran excepció del carrer. S'hi va instal·lar el 1929 i té una sucursal una mica més avall. Juntament amb l'irreductible quiosc són les aldees gal·les. Bé, al quiosc el que més venen sobre gorres, fulards i boletes on a dins hi neva. També hi ha la intimitat de la fira d'artesans, tocant a plaça Catalunya: sabons, copes decorades, bijuteria, espelmes perfumades, màscares, llibretetes, marroquineria i tronquets de Sòria. Cap cua, com tampoc a l'Aerobús ni a la parada de taxis. En canvi, el Zara del passeig de Gràcia obria a les dotze i la cua arribava a la cantonada de la plaça.

Fa certa il·lusió que la cua més llarga del carrer sigui la de la botiga de Disney. Just al davant, tres fotocòpies: Oysho, Bershka i Stradivarius. I l'immens Zara on hi havia el vell i preciós cinema París. "Si ens prohibeixen sortir de Barcelona el cap de setmana, el més normal és que no ens vulguem quedar a casa. ¿I on creus que podem anar si s'acosta Nadal? Doncs a comprar", la Filo ho té clar. Ha sortit amb la seva filla i les seves netes a fer una ruta de compres imprescindibles. I les aglomeracions? "Si les botigues obren i hi ha precaucions deu ser perquè és segur, no?"

La Lídia, l'Hugo i la seva filla Rita van a comprar un pessebre a la Fira de Santa Llúcia. Allà hi ha també una cua llarguíssima. Al control d'accés et demanen el nom i el telèfon. És per controlar els contagis i rastrejar-los si fa falta. ¿És gaire útil això a l'aire lliure? S'ho pregunta el Daniel, que fa la cua amb paciència. "¿No seria millor fer aquesta mena de rastrejos als grans magatzems?" És interessant la pregunta. Fa una estona m'he apuntat l'aforament màxim del Corte Inglés: 11.779 persones.

Una banda de música amenitza el passeig amb un recital d'aquells tan nadalencs. Si en lloc del virus vols rastrejar empremtes de caliu, i t'hi fixes bé, alguna espurna pots rescatar. "Les mascaretes son segures, oi? Doncs ja està. Visquem una miqueta perquè si no ens tornarem bojos!", exclama la Virtu, que arrossega tres bosses i un cotxet. "En aquest país som llatins, no ens agrada gaire obeir ni seguir ordres. Ja veuràs, per Sant Esteve les urgències col·lapsades", caram, és el Marc qui parla, camina ràpid i intenta no mirar gaire al seu voltant, viu a ronda Universitat i ha de travessar el centre cada dia per anar a treballar. El seu diagnòstic expeditiu respon de nou al famós dilema sobre què fer, sobre com comportar-nos, posant-nos transcendents, sobre si convé més salvar el Nadal o salvar com més vides millor.

Atrapats estem en aquest dilema, cruelment demagògic però també tan descriptiu de la situació que vivim. No te'n pots desprendre, tampoc quan t'alegres secretament que la Rambla hagi recuperat una mica l'activitat. La Poma ha reobert, ja no veus el passeig central desert, desitges que la vida hi bategui de nou.