Barcelona vol naturalitzar els espais verds

BarcelonaUn esplugabous passejant per sobre d'una tanca a Barcelona. La imatge d'aquest ocell propi de zones humides com aiguamolls o pastures d'excursió per la ciutat ha servit a l'Ajuntament de Barcelona per visibilitzar com, durant les setmanes de confinament, la flora i la fauna han fet un pas endavant als carrers. Una situació que ara no es vol deixar en anècdota. El govern d'Ada Colau ha presentat avui la seva estratègia per introduir un gir en la concepció clàssica del verd urbà i avançar cap a una gestió ecològica i el foment de les naturalitzacions. O, dit amb altres paraules: passar en algunes zones de la gespa perfectament tallada als herbassars, les basses naturalitzades i els arbustos que es deixin florir. "Sabem que la biodiversitat és un element important per ser una ciutat més saludable i resilient, i és una sortida imprescindible davant el coronavirus. Com més resilients siguem més fàcil serà enfrontar-nos a les crisis que vindran", defensa el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia.

Un dels objectius que es marquen és convertir unes 130 hectàrees de zones que ara es consideren verd urbà en espais de biodiversitat (els que anomenen bio), on hi ha més d'un 60% de superfície naturalitzada. En aquesta operació hi entren disset espais verds, com el parc de Diagonal Mar i el de la Nova Icària, i una seixantena d'espais viaris, com ara rotondes i voltants de zones infantils. Barcelona té actualment 256 hectàrees d'espais bio (un 25% del total del verd) i ara es proposa en el termini de tres anys arribar a tenir-ne més de 380. És a dir, passar del 25% de verd bio al 38%. "La natura ja ho ha començat a fer durant el confinament i nosaltres l'acompanyarem", ha resumit Badia en la presentació del pla.

El que es farà per afavorir aquest trànsit són mesures com ara crear nous hàbitats i diversitat d'ambients (herbassars, grups arbustius i arboris...) o transformar les basses perquè hi pugui viure fauna aquàtica. Però també eliminar espècies invasores i deixar créixer plantes i flors de manera espontània. Es farà, això sí, amb algun element d'ordre, com ara deixar un o dos metres de vegetació més retallada a la vora dels camins. I, més enllà, permetre que la natura segueixi la seva lògica. El pla se centra ara en l'àmbit central de la ciutat i en deixa fora zones que requereixen tractaments especials com Collserola i l'entorn fluvial.

Es preveu una estratègia específica per a la naturalització dels escocells –els forats dels arbres– per augmentar en un miler els 1.300 que ara ja estan sembrats amb "flora amiga" (espècies herbàcies que són hostes de fauna beneficiosa que ajuda a controlar les plagues que hi ha a l’arbre). També es planteja una figura de protecció especial dels refugis de biodiversitat, com ara el parc de la Ciutadella, el parc de Diagonal Mar i les places de la Sagrada Família. El consistori ha fet una guia per proposar solucions arquitectòniques als edificis per facilitar la nidificació d'ocells. La mateixa Sagrada Família és, de fet, un espai important de nidificació. La ciutat té constància de 950 adreces amb presència de nius d’espècies protegides.