Els avis en residències podrien no rebre visites fins al juny

Barcelona"Tenim residents que es troben bé de salut física i mental i que fa dies que ens avisen que si els majors de 70 anys poden sortir al carrer, ells també volen, i tenen raó". Aquesta és la reflexió que fa Carolina Mitjana, directora del Centre Geriàtric Lleida. Però el cert és que, tot i que el Govern defensa que les residències estan "concebudes com una llar", la diferència entre viure en una casa pròpia o viure en un geriàtric ara és cabdal per poder gaudir o no de les sortides al carrer que preveu el desconfinament.

El pla de desescalada del govern espanyol –que va començar dissabte– permet que les persones grans puguin sortir de casa per passejar, fins i tot si són dependents o necessiten anar acompanyades d'un cuidador. També que els més grans de 65 anys tinguin preferència en certs comerços i serveis essencials. En canvi, de moment no dona cap directriu concreta per a aquells que viuen en una residència, uns centres que han patit la cara més crua d'aquest nou virus i que porten gairebé dos mesos tancats i sense rebre visites de familiars.

¿Quan reobriran els geriàtrics? Doncs, mentre les residències esperen ordres de les autoritats, els governs espanyol i català avisen que encara no toca. Fonts del govern espanyol apuntaven dimarts passat –en una reunió explicativa sobre el desconfinament– que les visites als centres no estan previstes fins a la fase 3, és a dir, a partir del mes de juny. Un termini, a més, que encara està subjecte a possibles canvis. La Generalitat també havia "començat a treballar" en un pla de desconfinament d'aquests centres però de manera molt inicial. "Haurà de ser una desescalada molt progressiva i lenta", avancen a l'ARA fonts del Govern, que afegeixen: "Un dels aspectes clau és que les famílies puguin tenir contacte amb els residents d'una manera segura". Les mateixes fonts governamentals apunten, a més, que ara amb el pla per fases de Pedro Sánchez la proposta catalana està "a l'expectativa".

Salut física i salut emocional

"Un mal desconfinament seria fatal, moltes residències no aguantarien un nou brot de contagis ni a residents ni a personal", advertia dijous passat a les xarxes socials el secretari d'Igualtat del Govern, Oriol Amorós. Aquesta crida a la paciència per preservar la salut física, però, comença a topar frontalment amb la necessitat d'aquest col·lectiu vulnerable de tenir contacte físic i veure els seus familiars. El debat ja fa dies que és present als centres, que, tot i que no han rebut cap directriu de les autoritats, ja comencen a organitzar-se internament per al desconfinament davant les peticions de residents i familiars. La complexitat dels usuaris, però, sovint persones amb patologies prèvies i molt dependents, complica la desescalada.

"Això és casa seva, però no tenen els mateixos drets que les persones grans que viuen en una casa pròpia perquè des de l'inici ja no se'ls va considerar igual; els centres van tancar abans que es decretés el confinament general", reflexiona la directora del centre La Ginesta, Patrícia Cendrós. En aquesta residència, que no ha tingut cap contagi perquè els treballadors van decidir tancar-se amb els interns per blindar-los del virus, fa dies que estudien la manera de relaxar les mesures. "No poden venir tots els familiars de cop, ni poden estar a les zones comunes. Ens plantegem que els familiars passin per un circuit tancat que vagi directe a les habitacions, però caldrà mantenir la distància de seguretat i això serà molt difícil de fer entendre a tothom", detalla Cendrós. "Hem de prohibir les abraçades? Serà molt dur", afegeix.

Montserrat Falguera, presidenta de Feate –la federació d'entitats del tercer sector que presten serveis a la gent gran– creu que el desconfinament encara trigarà un parell de mesos a arribar. "El problema és la singularitat de l'impacte del covid-19 dins de les residències: no s'hi va posar el focus quan tocava, al principi de la pandèmia –explica Falguera–. I ara ens trobem que els que tenen el virus a dins encara pateixen els efectes de l'arribada tardana de Salut i els que no el tenen encara estan tremolant", apunta. "És una animalada a nivell emocional? Sí –afegeix Cendrós–, però és l'única manera de garantir la seguretat de la salut". Des de la patronal del sector de les residències, ACRA, corroboren que per obrir "cal fer-ho bé". "Hem de veure amb quines hores i amb quina protecció, però tots tenim ganes de tornar a obrir", explica la presidenta de la patronal, Cinta Pascual, que coincideix amb Falguera que el més important és poder fer tests.

De fet, el sector comença a notar els efectes emocionals de l'aïllament. "Els que cognitivament estan bé entenen la situació però se'ls fa molt llarg. No només troben a faltar la família sinó també les rutines de convivència: veure poques persones els entristeix", explica Falguera, que subratlla que per als que tenen problemes cognitius encara és més complicat i sovint desenvolupen comportaments erràtics. Una enquesta recent de la Fundació Salut i Envelliment, de la UAB, feta a més de 1.700 persones de més 65 anys, mostra com el confinament empitjora aspectes cognitius com l'orientació, l'atenció o la parla i té efectes encara més greus en l'àmbit emocional. "Cada persona és un món, i quan generalitzem amb les mesures també deshumanitzem –conclou Falguera–. Aquesta crisi ha fet que les cures quedin en un segon terme, per darrere del vessan més sanitari".