Sanitat crearà un registre amb les persones que rebutgin vacunar-se contra el covid

MadridLa vacuna contra el coronavirus serà voluntària, però el govern espanyol igualment elaborarà un registre amb les persones que rebutgin posar-se-la amb l'objectiu de saber les possibles raons de reticència d'alguns sectors de la població. La secretària d'Estat de Sanitat, Silvia Calzón, ha justificat aquesta llista, sense especificar si serà anònima, per tal d'encertar els missatges de les campanyes pedagògiques que serviran per incentivar la vacunació entre les persones que encara no estan convençudes de la seva eficàcia. La responsable ha insistit que en una situació pandèmica vacunar-se és vital, perquè no hi ha ningú immune i perquè és un "gest solidari" vital per tallar la transmissió del covid-19, que a Espanya ha augmentat. L'actual incidència de nous casos fa témer que en els pròxims dies hi haurà encara més un "petit empitjorament de les dades assistencials" als hospitals.

Amb tot, el ministeri confia en què finalment la ciutadania accedeixi a la vacunació i que el coronavirus no sigui l'excepció de la tradicional alta cobertura que hi ha a Espanya, malgrat que les dades no conviden a l'optimisme. L'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) mostra un cert canvi de tendència pel que fa a la confiança dels espanyols a rebre ja la vacuna contra la pandèmia. Si fa només tres setmanes un altre baròmetre del mateix ens demoscòpic assenyalava que només un 32,5% dels enquestats estaven disposats a vacunar-se immediatament, ara el percentatge augmenta fins a un 40,5%. Cal tenir en compte, amb tot, que el CIS ha eliminat una pregunta en què el 55,2% dels enquestats deien que primer preferien veure els efectes sobre la població de la vacuna administrada. Ara, quan se'ls pregunta sobre les variables del sí immediat a la vacuna, un 16,2% apunten que només se la voldran posar si és fiable i té garanties quan es provi.

Pel que fa als contraris a la vacuna, un 28% asseguren que no estan disposats a vacunar-se immediatament, mentre que a finals de novembre el percentatge era de només un 8,4%. És en aquest punt quan es veu l'alteració en les respostes fruit del canvi de preguntes, cosa que produeix que l'enquesta no sigui plenament comparable. Un 3,6% apunten que només es vacunaran immediatament si reben el consell de les autoritats, els científics i els sanitaris, un 3,2% si hi ha prou informació i un 0,6% depenent de l'origen de la vacuna. Si se sumen totes aquestes variables al no surt un 47,8%, un percentatge pròxim al 55,2% de l'anterior enquesta. L'últim baròmetre es va fer entre l'1 i el 9 de desembre, quan la vacuna ja es veia a tocar després de les vacances de Nadal. De fet, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va pronosticar llavors que en menys d'un mes Espanya ja estaria vacunant. El baròmetre anterior, en canvi, s'havia elaborat entre el 23 i el 26 de novembre. Cal tenir en compte que les mostres eren diferents: la primera, amb poc més de 2.100 enquestes, i la segona amb més de 3.800.

El ministeri no ha detallat com desplegarà el pla de vacunació que encara està ultimant amb les comunitats autònomes, que són l'administració finalista que ha de fer arribar les dosis a les residències de gent gran a partir del diumenge 27 de desembre. A falta de saber quan i com arribaran els milions de vacunes que li toquen a Espanya en el repartiment europeu, Calzón només ha revelat que hi haurà "enviaments setmanals" que es planificaran i coordinaran entre les institucions autonòmiques i la central.

Un cop l'Agència Europea del Medicament primer i hores després la Comissió Europea han donat llum verda a la distribució de la vacuna Pfizer/BioNTech, de la qual certifiquen la seguretat i l'eficàcia, arrencarà la tercera fase de l'estudi clínic, que ja serà sobre pacients reals i haurà de fer un seguiment dels casos durant els pròxims tres anys per detectar efectes adversos no detectats fins ara. La del coronavirus no és diferent de la resta de campanyes d'immunitat i, a partir d'ara, es posen en marxa sistemes de vigilància que diàriament recolliran les "adversitats" notificades durant la injecció per tal d'elaborar una base de dades amb les reaccions. Amb aquestes xifres cada quinze dies es farà un butlletí que donarà una fotografia real i actualitzada de les reaccions adverses de la vacuna, però que no tenen per què ser "necessàriament una reacció causal", ha matisat la directora de l'Agència Espanyola del Medicament, María Jesús Lamas.

El ministeri ha aprovat avui l'Estratègia de Vacunació enfront del Covid-19 que estipula que els treballadors de les residències de gent gran també seran prioritaris per rebre'n les primeres dosis. Uns 2,5 milions de persones seran vacunades durant la primera etapa de la campanya. Els primers que la rebran seran els residents i també el personal sanitari i sociosanitari de les residències, així com els grans dependents "més vulnerables" i tots els que treballin amb ells. Un cop s'acabi de vacunar aquests grups, es continuarà amb la resta de personal sanitari i sociosanitari que no estigui tan en primera línia, així com amb les persones considerades grans dependents però que no estiguin a càrrec d'una institució.

L'estratègia indica que les persones que ja hagin passat el coronavirus també seran vacunades, així com els que hagin superat fa poc la malaltia o estiguin en aïllament preventiu, als quals se'ls administrarà un cop tinguin l'alta epidemiològica. El ministeri de Sanitat considera que encara es té "poca informació" sobre possibles reinfeccions i que és millor curar-se en salut.

Pel que fa al personal sanitari en primera línia i personal sociosanitari que hagi estat contagiat, podrà ajornar la vacunació fins que passin 90 dies des de la data de diagnòstic. "D'aquesta manera es podrà prioritzar la vacunació del personal que no hagi tingut la malaltia recentment", assenyala el document. Finalment, no es recomana fer proves de laboratori per detectar anticossos o infecció per covid just abans de la vacunació.

Al sondeig, dos de cada tres espanyols demanen mesures més exigents per frenar la pandèmia. En concret, un 67,2% consideren que caldrien mesures més severes –l'enquesta es va fer quan es va anunciar un pla de Nadal que ara les comunitats han endurit–, tot i que un 11,1% pensaven que podíem continuar igual. Pel que fa a la resposta de la ciutadania, la meitat dels enquestats consideren que els ciutadans hi estan reaccionant amb civisme i solidaritat, però un 37,3% creuen que la majoria està sent poc cívica i indisciplinada.

Pel que fa a la presa de decisions sobre les restriccions, un 70,3% creuen que han de ser el govern espanyol i les comunitats els que les decideixin en el marc del que la Moncloa ha batejat com la "cogovernança", mentre que un 16,7% defensen que l'executiu de Pedro Sánchez torni a centralitzar la presa de decisions i un 6,3% que tinguin plens poders les autonomies.