Dones, joves i migrants: els tres col·lectius més colpejats per la pandèmia

BarcelonaDones, joves i persones migrades són els més afectats per la crisi social del coronavirus, segons alerta Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que reclama mesures urgents davant del "fort sotrac" que està suposant la pèrdua de llocs de treball i la reducció de l'activitat econòmica a causa de la pandèmia.

ECAS reclama mesures urgents per pal·liar un nou impacte per als col·lectius que ja van ser colpejats en l'anterior crisi financera i que no s'havien recuperat. "Plou sobre mullat", ha alertat aquest dilluns Ferran Busquets, vocal de pobresa d'ECAS, durant la presentació de l'informe Una societat entre crisis, que amb dades del 2019 ja anticipa que la crisi social s'agreujarà si les administracions públiques no reaccionen ràpidament i fan canvis en el sistema d'ajudes socials.

L'entitat critica que l'accés a les ajudes i prestacions socials obliga l'usuari a entrar en un cercle "complex" que a la llarga no resulta eficient perquè "no promou ni l'autonomia ni l'empoderament" de les persones ni ataca l'arrel estructural del problema que cal transformar.

Tots els indicadors revelen que el 2020 acabarà amb una societat encara més desigual de com va estrenar-se la dècada: més gent sota el llindar de la pobresa i un augment dels ingressos mitjans indiquen, segons Busquets, que hi una distribució desigual. Així, el nivell del 20% de la població amb més renda és 5,4 vegades més que el mateix percentatge de les rendes més baixes.

Si les dades del 2019 ja apuntaven que el mercat laboral era "precari i insegur", la pandèmia no ha fet altra cosa que enfonsar-lo encara més, amb més atur i temporalitat. Més del 40% dels joves han perdut la feina i s'han perdut els llocs que tradicionalment ocupaven estudiants, mentre que les dones, moltes migrants i majoritàriament al precari sector de les cures o serveis, han perdut la feina o han hagut de veure com es reduïa la seva jornada i els ingressos. Però, a més, les dones són les que cobren les pensions de jubilació més baixes i són les que reben més pensions no contributives, com ha assenyalat Esther Gil, responsable de l'oficina de projectes de Fundació IReS.

Entre les propostes que es plantegen en l'informe hi ha la necessitat de caminar cap a una renda bàsica universal que permeti posar les bases d'una societat més equitativa i cohesionada socialment.

A més, assenyalen que s'ha de garantir l'accés a l'educació i als recursos públics, ja sigui per tramitar un ajut o disposar de qualsevol servei. Per tant, demanen invertir perquè no existeixi cap bretxa digital que impedeixi la protecció social necessària.

D'altra banda, demanen polítiques que incorporin la perspectiva de gènere, una reforma urgent de la llei d'estrangeria i mesures específiques per afavorir la inserció dels joves al mercat laboral, així com la seva emancipació.

Bretxa digital i desnonaments

L'informe també denuncia com l'impacte de la crisi ha estat desigual en funció de la situació socioeconòmica i els recursos per fer-hi front, tant materials com de xarxa de suport. Com a exemple, parlen de les dificultats de moltes persones per relacionar-se amb l'administració per vies telemàtiques.

Sobre l'habitatge, alerten de l'increment del preu en els darrers anys i asseguren que la moratòria en els desnonaments durant l'estat d'alarma, prorrogada fins al 31 de gener del 2021, no ha aconseguit aturar "la sagnia" un cop reactivada l'activitat als jutjats.