El coronavirus atrapa els malalts mentals als psiquiàtrics

MartorellLa preocupació per l’impacte del coronavirus en la salut mental traspassa els murs dels psiquiàtrics, on els malalts amb patologia severa ingressats en règim de mitjana i llarga durada continuen gairebé confinats com a la primavera. La majoria d’aquests pacients no han tornat a les activitats terapèutiques que estaven fent a entitats de fora dels centres on resideixen per qüestions epidemiològiques i viuen al marge de desescalades, fins i tot la de l’estiu, quan qui va poder va fer la maleta per esbargir-se. Per contra, durant aquests mesos aquests malalts tampoc van trepitjar carrer, i en alguns dels clubs socials -centres terapèutics comunitaris- subratllen que s’ha posat tant d’èmfasi en la “salut orgànica” que la mental ha quedat tapada, cosa que afecta uns col·lectius molt vulnerables, als quals el canvi de rutina o un estrès pandèmic pot desestabilitzar molt més que a la població sana.

El departament de Salut ha anat actualitzant una guia per minimitzar riscos en què recomana mesures d’higiene i seguretat bàsiques i estableix com han de ser les interaccions amb la família i la comunitat. El document assenyala que s’han de garantir les sortides sempre que els pacients no tinguin símptomes i acompanyats per professionals que estiguin pendents del bon ús de la mascareta i el compliment de la distància física preceptiva. A la pràctica no sempre ha sigut així, i al juliol al club social Punt de Trobada de Martorell ja van constatar que no els arribaven els pacients de l’Hospital Sagrat Cor.

Col·lectiu invisibilitzat

Després del sotrac de les primeres setmanes de confinament, el centre terapèutic va reprendre el contacte amb els usuaris ingressats per via telemàtica i asseguren que encara és així. “Parlem amb ells per videotrucada, però ja es veu que hi ha un deteriorament a nivell cognitiu perquè els falten estímuls”, explica Marta Escorihuela, directora del club, que subratlla que la pandèmia no ha fet res més que intensificar la històrica “invisibilitat de sempre” que cobreix el col·lectiu dels malalts mentals.

El director de l’Hospital Sagrat Cor, Carles Franquelo, insisteix que el centre compleix estrictament les directrius oficials i assegura que s’ha deixat sortir els pacients “quan les dades de la pandèmia ho han permès”, però que quan han empitjorat s’ha “reforçat el tractament dins del recinte hospitalari”. Des de la tardor, a l’hospital s’ha ordenat el confinament, amb “sortides per a situacions molt específiques”. Per al doctor Franquelo, les mateixes circumstàncies de viure en residències amb desenes o centenars de persones més -a l’estil de la gent gran- fan que s’hagi de ser molt estricte amb les mesures, perquè un sol contagi podria escampar la infecció ràpidament, com ha passat en algunes residències.

El departament de Salut defensa aquesta sobreprotecció amb els malalts mentals ingressats en unitats de mitjana i llarga durada per la seva especial vulnerabilitat. Són un “col·lectiu amb més risc [davant del covid-19], amb més mal pronòstic i més risc de mortalitat”, explica Jordi Blanch, director del pla director de salut mental i addicions del departament de Salut, que esgrimeix dades científiques.

La prioritat, insisteixen els doctors Bach i Franquelo, és evitar contagis i morts en aquest col·lectiu. D’això ningú del sector en dubta i, de fet, és un objectiu aconseguit perquè no s’han detectat grans brots de coronavirus en psiquiàtrics. Però des dels centres comunitaris de teràpia apunten que una altra cosa és com sortiran aquests pacients de mesos de relatiu aïllament. Irene Aguar, la coordinadora de l’Associació de Salut Mental Dr. Tosquelles de Reus, es queixa que aquesta sobreprotecció ha passat per alt altres qüestions, fins al punt que assenyala que “s’han vulnerat drets d’aquestes persones”.

El club social que gestiona l’entitat va intentar trencar el confinament dels pacients de l’Institut Pere Mata garantint “bombolles perquè no es barregessin amb ningú”, però van obtenir una negativa com a resposta. El centre psiquiàtric no ha respost al requeriment d’aquest diari. Des de la mateixa demarcació de Tarragona, la responsable d’una entitat comunitària també apunta que el psiquiàtric no va atendre tampoc l’oferta que li van fer de fer grups reduïts i purificar les sales perquè permetessin anar a teràpia als seus pacients. “Han volgut equiparar els malalts mentals als usuaris geriàtrics, però no és el mateix”, es queixa la mateixa professional, que demana preservar l’anonimat, i sosté que els aïllaments han impactat negativament en uns pacients “que es veuen apagats, com si fossin en una presó”.

Encara és aviat per valorar els efectes de la pandèmia en aquest col·lectiu, però Marta Martín Subero, membre de la Societat Catalana de Psiquiatria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, augura que caldrà “una llarga rehabilitació per facilitar a aquests pacients la tornada a la comunitat” i apunta que de la seva experiència al Parc de Salut Mar de Barcelona ja ha constatat “més trastorns d’ansietat i adaptatius dels que eren esperables i molts més que en la població general”.

Canvi de model

Les conseqüències d’un llarg confinament per a aquests pacients ha posat sobre la taula “la política obsoleta” en salut mental, incideix Marta Poll, la directora de la Federació de Salut Mental de Catalunya, que assenyala que la pandèmia hauria de ser una bona oportunitat per impulsar i acabar l’històric projecte de posar fi als centres psiquiàtrics tancats, com s’ha fet a la demarcació de Girona i en països del voltant.

“El coronavirus té conseqüències molt greus perquè està anant en detriment del procés de recuperació dels malalts”, argumenta la responsable, que lamenta que el fet que visquin en unitats tancades ha obligat els responsables dels psiquiàtrics a deixar de banda l’atenció “individualitzada” per prioritzar la seguretat del conjunt. La Federació aposta per “no crear més places” en règim d’ingrés i anar substituint les actuals en pisos tutelats o residències i reconvertir els actuals psiquiàtrics en centres comunitaris, deixant obertes les unitats de tractament i estabilització dels malalts.

El debat és antic i, per a Jordi Blanch, és un pla que està sobre la taula però no immediatament, perquè cal plantejar la transició perquè els pacients s’adaptin a una nova realitat i caldria tenir en compte que un nombre important dels ingressats han perdut referents externs després d’anys d’estar institucionalitzats.