El covid ofega la primària: "Ens retallen temps i el temps és la nostra eina"

MartorellContactar amb els CAP per telèfon és gairebé un esport de risc que posa a prova els nervis d'acer. A les trucades o consultes presencials en busca d’informació o d'una visita, que en moments puntuals es poden fins i tot triplicar, s’afegeixen les que arriben a través de les agendes virtuals. El personal no dona a l’abast per respondre-les totes, cosa que alimenta la sensació de desatenció del pacient, que, a diferència de la primavera, durant la primera onada, li costa assumir els retards i la paralització. Això es nota amb “més crispació i angoixa” a les portes dels centres, on es fa un control exhaustiu per intentar evitar que hi entrin positius o sospitosos sense les garanties de protecció, explica Òscar Coca, referent GIS (administratius) i membre de l’equip directiu del CAP Buenos Aires de Martorell.

El coronavirus ha caigut com una llosa en uns centres que ja abans de la pandèmia patien congestió, falta de personal i infrafinançament, apunta Elena Bartolozzi, secretària del sector de primària de l’ICS de Metges de Catalunya i metge al CAP Ramon Turró de Barcelona, que critica que no s’han reforçat prou els equips perquè el gruix de la nova contractació, amb alguna excepció, tan sols cobreix les baixes de la plantilla.

La feina s’acumula i les plantilles han de fer mans i mànigues per compaginar l’assistència als pacients de coronavirus amb les urgències i l’activitat ordinària. Segons Salut, el covid pren el 40% del temps dels professionals de primària. No és només assistència sanitària, sinó que, a banda, ara s’hi afegeix la burocràcia que es deriva d’haver de tramitar les baixes i altes dels malalts, les proves PCR i test d’antígens i el seguiment de positius. “Ens retallen temps i el temps és la nostra eina”, afirma Bartolozzi, que alerta que a mitjà termini hi haurà “malalts greus perquè s’està diagnosticant tard”.

A diferència de la primera onada, en què el cop va anar per als hospitals, ara els CAP tornen a ser la porta d’entrada i l“escut protector” del sistema, en paraules del president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós. Les dades constaten que els pacients tornen a la primària, i en els últims quinze dies les visites presencials han augmentat un 53% i un terç dels sospitosos acudeixen al seu ambulatori de referència, segons la consellera Alba Vergés.

Jornades interminables

El “monstre del covid”, com el qualifica Juanjo Sánchez, infermer del CAP de la Sagrera de Barcelona, fa difícil recuperar la normalitat. Sánchez assegura que, en el seu cas, ha pogut reprendre el seguiment “només dels casos més aguts”. Aquest és un plany que es repeteix, sobretot entre els metges, perquè s’han hagut de centrar tant en parar el cop pandèmic que han hagut de deixar l’agenda ordinària en segon terme i sovint s’ha compensat amb una ampliació de l’horari. “De vegades doblem jornada”, assenyala Tamara Sancho, metge a Can Viladet, d’Esplugues de Llobregat, que assegura que els professionals estan “esgotats i al límit emocionalment”.

A Martorell, la doctora Sònia Miravet, la directora del CAP, explica que la volatilitat de la situació fa que cada setmana hagi de refer els protocols per redefinir tasques. “Gairebé tothom fa de tot”, resumeix Miravet, que comparteix el “malestar d’haver perdut el contacte amb els pacients” durant la primera onada. No obstant això, subratlla que amb un “esforç i treball de tot l’equip” del centre han aconseguit que cada professional recuperi l’agenda pròpia i a partir de l’estiu han tornat les visites presencials d’odontologia, oftalmologia i rehabilitació. Això es nota en l’afluència a les sales d’espera, tot i que l’accés a l’interior de l’edifici està controlat per evitar aglomeracions.

Part d’aquest èxit és una “bona priorització” de l’atenció dels malalts, assenyala Sole Rosende, infermera i part de la direcció del CAP martorellenc, perquè, afirma, permet optimitzar temps i personal. Administratius i TCAI (auxiliars d’infermeria) s’encarreguen de fer el primer cribatge de les consultes –presencials, telefòniques i online– i de derivar-los a metges i infermeres que, alhora, valoraran si cal una visita presencial o la qüestió es pot resoldre amb una trucada o una resposta a través de les consultes virtuals. “No és l’atenció que voldríem donar, sobretot amb els crònics, però es treballa molt perquè tothom estigui ben atès”, afirma Rosende.

En aquest CAP s’ha incrementat en set persones la plantilla d’infermeres (n’hi ha quatre de baixa), en sis la d'administratius i en tres la de TCAI, però ha estat impossible trobar nous metges. L’espai de l’edifici ha permès delimitar un doble circuit per mantenir les consultes habituals i concentrar en una ala de la planta baixa l’atenció al covid, a prop de la porta d’accés per augmentar-ne la ventilació i limitar els riscos. Metges i infermeres fan la visita i els tests però el seguiment de contactes s’ha externalitzat a una unitat de la Gornal, de la mateixa manera que també es fan des de fora la tramitació de les baixes laborals i el control de símptomes.

Per a la doctora Sancho, els professionals de la primària estan fent en aquesta segona onada un “esforç descomunal” que no es tradueix en una dotació pressupostària més gran ni en reforços, com sí que ha passat als hospitals. La directora del CAP martorellenc diu que de tot plegat es pot treure una lliçó positiva: “Hem après que de vegades hi havia una hiperfreqüentació de visites al CAP i hem vist que moltes consultes es poden resoldre per telèfon”.