Salut mental

Els CAP tindran un referent per tenir cura de la salut mental de la comunitat

Salut contractarà d'aquí a finals d'any 150 professionals a primària i l'any vinent també hi incorporarà nutricionistes

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaL'atenció primària reforçarà l'atenció a la salut mental amb la incorporació progressiva de l'anomenat referent de benestar emocional, un professional que no passarà consulta directa ni els pacients podran demanar-hi cita per visitar-se, sinó que actuarà de pont entre la comunitat i els diversos recursos per fer detecció precoç de problemes i malestar relacionats amb la salut mental i emocional. De moment, en els pròxims dies entraran els 45 primers referents, la majoria psicòlegs però també treballadors socials o mediadors, i ho faran a centres d'atenció primària de barris i ciutats desfavorits socioeconòmicament i amb la intenció que a finals d'any n'hi hagi 150 als territoris més vulnerables.

Un dels primers CAP on s'estrena aquesta nova figura és el CAP La Florida, en un dels barris més densament poblats i amb una població amb més problemàtiques de l'Hospitalet de Llobregat, on ja s'està treballant amb entitats socials, l'escola i l'ajuntament per poder detectar trastorns que colpegen els veïns, ha explicat la Carlota Vázquez, una de les referents de la nova xarxa. A la mateixa roda de premsa, el conseller Josep Maria Argimon ha assegurat que aquesta és una via per "reforçar la primària", sobresaturada per l'activitat mèdica habitual i la sobrevinguda pels efectes del coronavirus.

Argimon ha afirmat que per a l'any vinent s'espera que ja hi hagi un referent en cadascun dels CAP de Catalunya, així com altres professionals que s'afegeixin a un "abordatge comunitari" de la salut. Així, també es contractaran nutricionistes. Aquests nous perfils adaptaran les solucions als problemes que es trobin en funció dels teixits associatius de cada zona i, per exemple, poden activar teràpies en grup, ja que, segons el conseller de Salut, solen ser més eficaces que la intervenció individual en àmbits amb un baix nivell socioeconòmic.

Amb la pandèmia ja en la part baixa del risc de rebrot, els experts en salut adverteixen que els esforços s'han de centrar ara en l'atenció a la salut mental, sobretot entre els joves i adolescents i la gent gran, els dos grans col·lectius que més han patit les restriccions de moviment i aïllament imposades per aturar la transmissió. Per a Argimon, "s'arrossega un malestar emocional" que la crisi epidemiològica ha posat "en primer pla" en tots els sectors i edats però especialment amb les persones amb més problemes socials.

En una recent intervenció al Parlament, el conseller va anunciar que en els pròxims quatre anys el departament invertirà 80 milions en salut mental per atendre l'augment de la demanda, però també ha insistit en la dificultat de poder augmentar les plantilles de professionals per la falta de metges, infermeres i psicòlegs.

stats