“A la primària no ens posen carpes per l’allau de covid com als hospitals”
El virus ja suposa el 25% de les urgències als CAP i els diagnòstics es dupliquen
Santa Coloma de Gramenet"Ens arriba que els CAP estan molt al límit", deia aquest dimarts l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. "La situació als CAP és complicada i tensa", corroborava el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, que assegurava que el Govern és conscient de la falta de "mans, recursos tecnològics i espais" de l'atenció primària. Les consultes a urgències de primària han passat d'un 18% a un 25% en dues setmanes al conjunt de Catalunya, i alguns centres han més que duplicat els casos sospitosos que atenen, les proves que fan i els positius que detecten: es poden fer entre 300 i 500 proves en una setmana. Les autoritats tenen clar l'evolució crítica a què s'enfronta la primària, que fa vuit mesos que és el mur de contenció de l'epidèmia, però els sanitaris els acusen de no fer res per evitar-los el cop de gràcia i d'invisibilitzar, un cop més, la seva feina darrere la que fan els centres hospitalaris.
"Estem ofegats, però a nosaltres no ens posen carpes per treure el covid dels CAP com sí que es va fer amb els hospitals de campanya. Per què?", es demana l'adjunta de direcció del CAP Raval Sud (Drassanes), Paloma Prats. "Sap greu que aquest any sigui l'any de la primària i no hi hagi fets. Sempre hi ha bones paraules, però trobem a faltar plans ràpids i efectius, resolutius com els que s'han desplegat als hospitals, on es fan inversions enormes per construir de zero edificis annexos que es decideixen molt abans de la seva saturació", lamenta la metge del CAP Onze de Setembre de Lleida Mònica Solanes. "Diuen que la primària som l'eix vertebrador del sistema sanitari, però se'ls ha vist el llautó: no liderem res, estem subjugats als hospitals, i l'infrafinançament crònic que patim ens posa en una situació tercermundista", exclama una facultativa de Nou Barris que prefereix mantenir l'anonimat.
La falta d'espais és una queixa històrica de bona part dels CAP, especialment a Barcelona però molt estesa al conjunt del país, ja que sovint els equips estan ubicats en edificis antics i enclavats entre carrers estrets, mentre que la població que atenen, en canvi, creix. El covid ho ha agreujat tot: l'allau de casos que els arriben d'urgència o amb cita programada per fer-se la PCR posa al límit aquests equipaments, i prova d'això són les llargues cues que es formen a les entrades dels ambulatoris, com les d'aquest dimarts davant el CAP Just Oliveras de l'Hospitalet de Llobregat.
La necessitat de sectoritzar les instal·lacions per fer front a l'assumpció de noves responsabilitats, per exemple la realització de PCR, ha comportat que molts CAP demanin créixer extramurs i reclamin als governs municipals i a la conselleria de Salut espais alternatius que els permetin oxigenar les seves instal·lacions. "Els CAP estem desbordats: necessitem espais alternatius per fer les PCR de contactes, ens cal un per districte", demanen diversos directors dels equips de la ciutat de Barcelona en un missatge que envien a les autoritats sanitàries.
"No puc entendre que la vacunació de la grip, que ens és pròpia, ens la treguin dels CAP i ens deixin les PCR, quan hi ha moltíssimes proves programades que es podrien fer en els espais alternatius d'una manera molt més segura", explica la metge del CAP Montnegre de Barcelona Clara Orti. La facultativa és directa: "Cal treure les PCR fora perquè fa vuit mesos que això va esclatar i no hem tornat al nostre lloc". El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), Antoni Sisó, corrobora que es necessiten espais per evitar aglomeracions als CAP, especialment a les sales d'espera, i perquè les persones amb covid i sense no es barregin. Alguns dels centres, subratlla, són petits i, fins i tot, amb poca ventilació.
"Estem treballant per oferir circuits segurs i tenir el màxim d'activitat possible", ha defensat la subdirectora de CatSalut, Marta Chandre, que ha reivindicat les instal·lacions municipals cedides a prop dels ambulatoris per fer la vacunació de la grip. "L'objectiu d'aquests espais és evitar aglomeracions i tenir l'activitat més recollida. I la programació de PCR també", ha insistit.
Diversos col·lectius i equips assistencials estan fent soroll a les xarxes per exigir a les autoritats que es treguin a fora dels centres el triatge o les PCR a contactes, la majoria programades, per tornar a visitar els seus pacients crònics amb seguretat en els seus espais propis. Un circuit que se segueix des del juliol al CAP Onze de Setembre de Lleida, on totes les consultes i proves diagnòstiques es fan a les urgències, un edifici annex i diferenciat de l'ambulatori.
Barcelona, l'exemple de la saturació
La primària es fa càrrec del 80% dels casos de covid-19, però a hores d'ara no se sap quantes persones s'hi adrecen al dia, ni quantes s'atenen realment al conjunt del país. Tampoc transcendeix la xifra de visites diàries per altres patologies, o almenys no públicament. L'única informació disponible és la que proporcionen els mateixos professionals.
"No hi ha indicadors accessibles que permetin conèixer el grau d'estrès a què està sotmesa la primària, com sí que es fa amb els centres hospitalaris i la disponibilitat de llits", lamenta una metge de família de Nou Barris que prefereix mantenir l'anonimat. Aquesta falta d'informació fa molt difícil estimar la velocitat amb què els CAP recorren el túnel de la saturació i, per tant, si estan a prop del col·lapse. "Hem passat un estiu horrorós, amb un 30% de la plantilla, assumint centenars de casos de famílies grans que no podien fer l'aïllament i intentant complir amb les agendes", reivindica la metge.
L'exemple de Barcelona és molt indicatiu de la tendència epidemiològica: l'última setmana de setembre es van confirmar 1.755 infeccions, i entre el 10 i el 16 d'octubre, exactament dues setmanes després, se n'han registrat 3.429. És a dir, el doble de casos, tenint en compte que s'han fet aproximadament el mateix nombre de proves, entorn les 30.000.
En aquests moments el Raval és el barri amb l'índex de contagis per cada 100.000 habitants més elevat de la ciutat. L'últim mes s'han diagnosticat 1.996 casos i la taxa de contagi, o velocitat de propagació, és de gairebé 3; és a dir, cada infectat contagia, de mitjana, tres persones més, segons les dades diàries de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Paloma Prats, del CAP Drassanes, explica que tenen una de les tres plantes del centre destinada íntegrament a l'atenció de sospitosos de coronavirus i a fer PCRs. "Fa unes setmanes veiem uns 40 o 50 casos al dia i ara en veiem més de 100", explica.