Rock’n’roll amb supervisió científica a la Sala Apolo

BarcelonaPer entomar la pandèmia, i abans no arribi la vacunació, l’estratègia bàsica és “mascareta, mans, distància (i ventilació)”. Tanmateix no és suficient; prou que ho saben sectors com el de la música en directe i el de les discoteques. ¿Seria possible aplicar una estratègia que fos “mascareta, mans, test d’antígens (i ventilació)”? Aquesta és la hipòtesi que ha dut l’equip del doctor Bonaventura Clotet a posar en marxa un estudi sobre risc de contagi de SARS-CoV-2 en un espectacle musical multitudinari amb mesures de prevenció de transmissió. El propòsit, compartit amb el festival Primavera Sound, era aplegar un miler de persones a l’Apolo de Barcelona durant un concert sense restriccions pel que fa a la distància. La negociació amb el departament de Salut va reduir la mostra a 500, però l’estudi de camp es va fer ahir. Va ser rock’n’roll amb supervisió científica i amb la incansable feina del personal de sala de l’Apolo, sempre amatent al comportament i a les necessitats del públic abans, durant i després dels concerts dels grups Mujeres i Renaldo i Clara, i de les sessions de DJ de Marta Salicrú i Unai Muguruza.

“Això és un assaig clínic, i nosaltres hi posem el rock’n’roll”, va dir el bateria Arnau Sanz al principi del concert del grup Mujeres. Bona síntesi de les dues ànimes d’un vespre a l’Apolo que, de fet, havia començat unes hores abans. Al matí, els voluntaris seleccionats per a l’estudi (tothom més gran de 18 anys i de menys de 59) vam anar passant per la vintena de carpes instal·lades al Jardí de les Tres Xemenies, on ens agafaven mostres per al test d’antígens i per a la PCR. Al cap de quinze minuts arribava el resultat d’antígens. Si era negatiu, encara havies d’esperar a primera hora de la tarda per saber si series dels 500 que entrarien a l’Apolo o si formaves part del grup de control que en quedava fora.

A l’entrada de l’Apolo rebies una mascareta FFP2 reutilitzable de color negre. “Sembleu d’una secta, tots amb la mateixa mascareta”, va fer broma Clara Vinyals, del grup Renaldo i Clara. Un cop a dins, i amb l’aplicació Radar Covid activada per garantir la traçabilitat, es tractava de reproduir tot el que comportava fer un concert abans de la pandèmia... I era ben bé igual si no fos per les mascaretes, els dispensadors de gel, les fletxes al terra assenyalant el camí entre els diferents espais i les pacients indicacions del personal de l’Apolo. Els voluntaris ens podíem moure per les tres sales. A la 1, la més gran, hi havia barres obertes, taules i cadires, però també es podia beure a peu dret, com va fer el mateix doctor Clotet. Xerràvem i xerràvem i, fent cas del propòsit de l’estudi, res de mantenir la distància profilàctica. Això sí, si parlaves amb la mascareta abaixada, ràpidament eres advertit amb rotunda cordialitat. Les normes eren clares.

La sala 2 era per als concerts, a la 3 hi havia la zona per a fumadors, i el públic anàvem seguint fletxes i pujant i baixant escales per fer el glop, veure un concert o ballar a la barcelonina manera, deixant un semicercle buit davant del DJ. A mesura que creixia el xivarri i la desinhibició fermentada o destil·lada, tot plegat s’assemblava prou a una nit com no n’hi ha des del març. El punt àlgid va arribar amb el rock’n’roll de Mujeres, que va provocar primer balls i de seguida pogos. També es tractava d’això, de suar i viure intensament l’oportunitat... però sense oblidar que estàvem participant en un assaig científic.

“Poseu-vos la mascareta! No em toqueu les pilotes!”, va cridar el bateria de Mujeres al veure algun espectador a boca descoberta. Era la manera de recordar tant la importància d’aquest vespre a l’Apolo com la necessitat de mantenir el compromís adquirit al participar en l’estudi. Avui rebrem el resultat de la PCR de dissabte, que permetrà afinar l’eficàcia del test d’antígens. Durant vuit dies hem d’evitar contactes estrets amb persones més grans de 70 anys. I, molt important, el 20 de desembre han de tornar a fer-nos una PCR.