Arrels ja ha comptabilitzat més d'una desena de denúncies a persones sense llar per no estar confinades

Barcelona"Vostè ha de ser a casa seva". Aquesta va ser l'ordre que un agent de la Guàrdia Urbana va donar a un home sense llar dimecres de la setmana passada. "Però és que no tinc casa", li va respondre aquesta persona. "No pot estar al carrer", hi va tornar el policia. La conversa, segons va denunciar llavors el director d'Arrels Fundació, Ferran Busquets, va derivar en un bucle fins que l'home que s'estava al carrer va rebre una denúncia per "desobediència als agents de l'autoritat" que derivarà en una multa. Busquets denunciava dijous que, en ple estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus, l'entitat tenia constància de fins a quatre denúncies a sensesostre per no estar confinats. I aquest dimarts, un dia abans que s'habiliti l'espai per a persones vulnerables a la Fira de Barcelona, Arrels ja n'ha comptabilitzat més d'una desena, segons explica a l'ARA Bea Fernández, advocada de l'organització.

L'entitat s'ha assabentat de les notificacions de multa –dues de les quals ja les té en paper– a través de les persones que atén al carrer, de tercers que hi han estat en contacte o d'altres entitats que treballen amb persones sense llar. Les denúncies que ja els han arribat físicament s'han emès basant-se en la llei de seguretat ciutadana, la coneguda com a llei mordassa, i Fernández avisa que la desobediència de la qual s'acusa els afectats, tipificada a la norma com a "infracció greu", pot derivar en multes d'entre 600 i 30.000 euros.

Quan Arrels va fer pública aquesta situació, el tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, va assegurar que no s'estaven donant "instruccions" per multar els sense llar i va censurar que es fes "alarmisme", mentre que la Guàrdia Urbana va traslladar a l'entitat que, si això havia passat, havia sigut un "error", explica Busquets. L'últim cas de denúncia registrat per Arrels, però, va arribar aquest dilluns. Segons explica Fernández, l'Ajuntament de Barcelona s'ha compromès a fer el seguiment d'aquestes denúncies per frenar-les i evitar que derivin en una multa. "Les sancions que anem coneixent les anirem traslladant a l'Ajuntament, que ha pres el compromís de deixar-les sense efecte", afirma.

Un dels temors que tenen a Arrels, però, és que aquesta situació vagi a més a partir d'aquest dimecres, quan s'obriran les portes de l'espai habilitat per a persones vulnerables, principalment sensesostre, al pavelló Victòria Eugènia de la Fira de Barcelona. L'espai, habilitat per la unitat militar d’emergències (UME), l’exèrcit de terra, la Creu Roja, la Guàrdia Urbana i els Bombers de Barcelona, posarà a disposició dels usuaris 225 llits, als quals previsiblement se'n sumaran 225 més la setmana que ve. L'Ajuntament, però, calcula que en els 6.000 metres quadratsdel recinte –que estarà gestionat per la Creu Roja i personal municipal– s'acabarà acollint fins a 1.000 persones que tindran assegurades alimentació, seguretat i higiene.

"De vegades, no anar a l'alberg és una bona decisió"

Busquets alerta, però, que les persones que viuen al carrer rebutgen anar a espais tan "massificats", on creuen que poden patir robatoris, baralles o altres situacions incòmodes. De fet, el director d'Arrels explica que diverses persones que atén l'entitat ja els han dit que no aniran a la Fira. "Són gent amb situacions cronificades que ja no volen anar als albergs de 50 o 60 places i que estan més tranquils a fora", afirma. I afegeix: "Potser no s'entendrà que no hi vulguin anar i els multaran", avisa Busquets. En els últims dies, sense que s'hagués habilitat l'espai, a l'entitat li han arribat casos de persones que viuen al carrer a les quals agents policials o veïns els han dit que vagin a la Fira. "Això pot fer créixer els prejudicis i el fet de pensar que la gent està al carrer perquè vol", lamenta Busquets, que sentencia: "De vegades, no anar l'alberg és una bona decisió".

Arrels Fundació, amb tot, està ultimant una proposta d'acollida de les persones sense llar en espais "més petits i controlats", ja sigui en equipaments públics ara tancats, com centres cívics o centres esportius, o en locals privats. A l'espera de la valoració que en faci l'Ajuntament, Barcelona sumarà a partir d'aquest dimecres un total de 385 places de nova creació per atendre persones vulnerables, si es compten les de la Fira: les 58 ja habilitades en un nou centre per a sensesostre se sumaran a 30 places per a persones que hagin d'estar en aïllament que gestionarà Sant Joan de Déu i 72 més en un espai per a dones sense llar al Dos de Maig.

També s'obrirà un equipament de dutxes i bugaderia i està previst que durant dos mesos es lloguin apartaments turístics que es destinaran prioritàriament a víctimes de violència masclista, persones que ja vivien en un pis social i que n'han hagut de marxar o famílies estrangeres que s'hagin quedat al carrer. Les mesures adoptades per l'Ajuntament són un "pas endavant" per donar resposta a la situació dels sensesostre, afirmava dilluns Arrels Fundació en una nota de premsa, però era clara amb el diagnòstic final: "No arriben a la majoria". A Barcelona es calcula que hi ha unes 1.200 persones dormint al carrer.