Amnistia relata com Madrid i Catalunya van deixar morir la gent gran a les residències

BarcelonaCom un autèntic infern descriu Amnistia Internacional (AI) la situació de les residències de gent gran durant la crisi del coronavirus. Uns residents a qui se'ls ha negat l'atenció mèdica perquè no se'ls traslladava a un centre hospitalari, o que han hagut de passar-se setmanes sols, sense cap contacte amb els familiars, mentre a fora hi havia famílies desesperades per obtenir alguna informació del seu estat. Fins a cinc vulneracions de drets ha detectat AI en la gestió de la pandèmia durant la primera onada: "S'ha violat el dret a la salut, a la vida, a la no discriminació de les persones grans, a una mort digna i el dret a la vida privada i familiar", detalla Esteban Beltrán, director de l'organització a Espanya.

En un informe titulat gràficament Abandonades a la seva sort: la desprotecció i discriminació de les persones grans en residències durant la pandèmia covid-19 a Espanya, Amnistia denuncia la reacció tardana i lenta de les autoritats sanitàries per respondre a l'especial vulnerabilitat de les residències. En aquest sentit, es detalla que els professionals van trigar setmanes a disposar del material de protecció necessari, cosa que va ocasionar un gran nombre de baixes entre les plantilles i, també, que el coronavirus s'escampés ràpidament i afectés la gent gran. "Malgrat que durant aquests mesos s'han millorat determinats aspectes, algunes d'aquestes preocupacions continuen vigents", adverteixen. I apunten que va ser "l'esforç i la dedicació" de les plantilles el que en molts casos va aconseguir insuflar dosis d'humanisme en una situació de deshumanització.

L'informe recull les denúncies per la falta d'atenció mèdica dels usuaris de les residències, víctimes involuntàries de la saturació als hospitals. A Elena Valero, la direcció de la residència madrilenya on estava ingressat el seu pare s'hi va disculpar perquè tenien ordres de la comunitat de no derivar-lo a cap centre hospitalari i l'atenció es va limitar a subministrar-li "oxigen i [cures] pal·liatives". Finalment va morir i la filla recorda que és "la cosa més dura" que li ha tocat viure.

Sense visites

El seu cas es repeteix en la majoria de les més de 23.000 persones mortes a les residències per coronavirus. "No van ser ateses adequadament, ni derivades a hospitals quan ho necessitaven; es van veure aïllades a l'habitació, de vegades durant setmanes, sense contacte amb els familiars, i en alguns casos ni tan sols van poder morir dignament", explica l'ONG, que lamenta que continuen sense estar garantides les visites de familiars i s'evita el trasllat de la gent gran als hospitals.

Per a Amnistia, les mesures adoptades pels governs català i madrileny "es van implementar de manera incoherent" i no van arribar a dotar d'accés adequat als serveis de salut les persones grans que viuen en residències. En aquest sentit, es critica que els plans de contingència es dissenyessin per aplicar-se "de manera automatitzada i en bloc", sense tenir en compte valoracions individualitzades, cosa que va dificultar l'accés a un tractament adequat als pacients de covid o altres patologies. La família de Pedro Rodríguez, de 89 anys, va aconseguir que el traslladessin a l'Hospital Clínic, primer, i després al Sagrat Cor de Barcelona, malgrat que una doctora havia insistit que "per protocol" no feia falta derivar-lo. Un cop ingressat va ser diagnosticat amb un pneumònia bilateral, insuficiència renal i

Així, davant la segona onada de la pandèmia, Amnistia demana a les autoritats adoptar mesures urgents per garantir que qualsevol decisió per combatre la pandèmia respecti els drets humans i que s'asseguri que les decisions mèdiques es fan a partir d'avaluacions individualitzades. A més, reclama que es garanteixi un contacte regular entre residents i familiars i insta el govern espanyol a impulsar la tramitació d'una llei estatal que estableixi un model residencial que garanteixi els drets de les persones residents a tot l'Estat.