Barcelona tancarà la Fira i allotjarà persones sense sostre en tres hotels

MartorellEl pavelló de la Fira de Barcelona obert arran de la pandèmia per acollir les persones sense llar es tancarà a mitjans de desembre i els 170 usuaris que encara hi són es traslladaran a tres hotels i residències de la ciutat amb les quals l'Ajuntament ha signat un contracte per allotjar el col·lectiu. En total es crearan 221 places que s'obriran en els pròxims dies i es preveu que estiguin operatives, en principi, fins al mes d'abril de l'any vinent. La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, ha explicat en una roda de premsa aquest dijous que la iniciativa se sufragarà amb 2 dels 3,5 milions d'euros que la Generalitat ha compromès per a l'atenció de sensesostre, una de les grans reivindicacions del consistori barceloní.

L'Ajuntament ha evitat identificar els hotels i només ha detallat que hi ha un equipament de Gràcia amb 95 places gestionades per la Fundació Salut i Comunitat, 100 places a Sant Martí sota la tutela dels professionals de la Creu Roja i un equipament de 26 places gestionat pel Centre Assís, que es destinarà només a dones i que està situat al districte de Sarrià-Sant Gervasi. A diferència del pavelló firal de la plaça d'Espanya, la nova oferta es caracteritza per donar espais de "privacitat i dignitat" als usuaris, segons Sonia Fuertes, comissionada d'Acció Social, que assenyala que guanyaran també en seguretat davant del risc de contagi.

L'oferta hotelera s'afegeix a les 150 places que ja estan en funcionament per a l'acollida de dones i joves amb problemes de drogodependència en dos equipaments específics, a part de les 400 addicionals reservades en cas que la situació epidemiològica s'agreugi, o per a l'Operació Fred, que s'activa cada hivern, preventivament al desembre o quan la temperatura baixa de 5 graus, i en fase d'alerta quan cau per sota dels 0 graus o les condicions meteorològiques ho aconsellen.

Pérez s'ha felicitat perquè, després d'anys de "posar-se d'esquenes" en l'atenció al sensellarisme, la Generalitat es posi ara "de perfil" amb la dotació dels 3,5 milions d'euros per a programes, i l'ha instat a fer polítiques que "equilibrin" el territori perquè Barcelona deixi de ser el gran pol d'atracció d'un col·lectiu que no troba en ciutats i pobles de Catalunya recursos que els donin servei. De fet, una cinquena part de les més de 1.500 persones que es van atendre d'urgència en la primera onada provenien d'altres municipis.

El consistori ha fet balanç també de l'atenció al sensellarisme durant la primera onada de la pandèmia i ha constatat que els usuaris són cada cop més joves, una tendència que ja s'havia observat abans de l'esclat del coronavirus però que s'ha reafirmat. Dos de cada deu persones ateses en els equipaments d'urgència habilitats des del març tenen entre 18 i 25 anys i fins a un 70% són menors de 50 anys.

Sense permisos

En la radiografia també s'ha identificat que un terç dels usuaris no disposen de permisos legals de residència i que un 17% més sí que tenen autorització de residència però no de feina. A més, 35 dels atesos esperen la resolució de la sol·licitud d'asil. A sis sí que se'ls havia reconegut l'estatus de refugiat, però aquesta protecció oficial tampoc no els ha evitat acabar a la intempèrie. L'estadística trenca una imatge estereotipada dels sensesostre i evidencia l'impacte del covid entre els col·lectius que estaven ja al límit de la pobresa, perquè gairebé la meitat –el 45%– no havien dormit fins ara al carrer, sinó que eren persones sense llar que havien estat compartint pis o habitació o en companyia de familiars, i fins al 63% mai havien recorregut a serveis socials municipals o d'entitats humanitàries. Per nacionalitats, el 29% són espanyols i un 58% provenen de tercers països.

Fuertes ha explicat que, en un recompte fet a l'octubre, els equips de carrer del Servei d'Inserció Social en Medi Obert (SISMO) van detectar 982 persones dormint als carrers de la ciutat, una xifra que ha assegurat que és la més baixa des del 2017. Atribueix aquesta reducció a la gestió municipal, malgrat que el coronavirus ha fet augmentar la vulnerabilitat i ha precipitat al carrer gent que amb feines precàries fins ara podia anar tirant en habitatges també precaris.