Catalunya, país de captació dels "esclaus moderns"

BarcelonaCatalunya ja no és només un país explotador de persones atrapades en xarxes de tràfic en els seus països d'origen, sinó que s'ha convertit en un "punt captador" de noves víctimes. La crisi social derivada del coronavirus està tenint molt a veure amb aquesta tendència, perquè ha agreujat encara més les desigualtats i les situacions de vulnerabilitat i aïllament de migrants i sol·licitants d'asil, en especial de dones, que durant tota la seva ruta migratòria tenen moltes més possibilitats de patir qualsevol tipus de violència.

La captació de víctimes per al tràfic de persones no és un fenomen nou, però la pandèmia ha precaritzat els migrants, molts ocupats en els sectors que més han patit per les restriccions o per la caiguda de la feina informal, i els ha aïllat encara més, situació que els traficants estan aprofitant per fer noves captacions fins i tot de persones que estan a l'espera de la resolució de la petició d'asil. Les entitats Sicar i Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) han alertat aquest dimarts que alguns dels seus usuaris literalment desapareixen de cop i volta sense deixar cap rastre després d'haver rebut una bona proposta "sospitosa". En una situació sense família ni una xarxa social d'ajuda, ni tampoc perspectives, és fàcil acabar "confiant en qualsevol persona" que, a canvi de la suposada ajuda, "sempre demana alguna cosa", ha advertit Rosa Cendon, coordinadora de relacions institucionals i incidència del programa Sicar.

No hi ha dades sobre quanta gent cau en xarxes de tràfic de persones, però les entitats estan convençudes que les seves "sospites" sobre aquestes "propostes rares" amaguen l'explotació pura i dura i en diverses formes: explotació sexual, esclavatge sexual, mendicitat, neteja de la llar, o la "criminalitat forçada", que obliga les persones captades a fer petits robatoris i furts. "Hi ha una esclavitud moderna a Europa que no es veu", ha afirmat Cendon, que ha posat com a exemple que quan han tancat els prostíbuls a moltes de les dones que hi treballaven se les ha tancat en pisos, "condemnant-les a certa invisibilitat" i deixant-les menys protegides. Per a Dilara Ekmen, membre de la CCAR, el tràfic de persones no es dedica només a l'explotació sexual ni tampoc es limita a grups criminals organitzats.

Les captacions es fan a través de les xarxes socials i les noves tecnologies, ha assenyalat la responsable de l'ONG, per a qui calen campanyes per alertar les possibles víctimes que hi ha feines que no són legals, tot i que Cendon ha admès que en aquest punt detecten que els que no tenen la documentació en regla tenen "por" d'anar a la policia a denunciar la seva situació. No hi ha tampoc un perfil definit de les víctimes de la captació. Bàsicament són persones vulnerables, però fins i tot hi ha casos que no han patit violència ni han estat víctimes de tràfic de persones fins que han arribat a Catalunya, així com dones que fugen de matrimonis forçats o d'explotació en serveis a la llar.