“Em sorprenen els pocs controls a l’aeroport del Prat”

BarcelonaHa estat quatre dies esperant a l’Iran per aconseguir un vol de sortida del país. Diumenge finalment va embarcar en un avió de la companyia iraniana Mahan, una de les poquíssimes que continuen viatjant a l’estranger des que els casos de coronavirus s’han multiplicat al país persa: ahir la xifra d’infectats ja superava els 1.500 i s’hi havien registrat 66 morts. Abans d’entrar a l’àrea de facturació de l’aeroport internacional de Teheran li van prendre la temperatura. Per sort, no tenia febre i li van fer un certificat rudimentari, escrit en anglès, que deia: “Actualment no presenta símptomes de tenir el coronavirus i, en conseqüència, no hi ha cap prohibició perquè no pugui viatjar”. Tot i això, abans de pujar a l’avió, li van tornar a prendre la temperatura per segona vegada per si de cas. Res, continuava sa, tot i que estossegava, perquè assegura que està constipat.

A l’arribar a l’aeroport del Prat, a Barcelona, després d’un vol sense escales de més de sis hores de durada, diu que el va sorprendre la rebuda: “Ningú em va preguntar res, ni em van prendre la temperatura. Només en un expositor hi havia uns quants fullets informatius per a qui els volgués agafar. Els fullets recomanaven vigilar la nostra salut durant els pròxims 14 dies i trucar al 112 en cas de tenir símptomes del coronavirus. Res més. Em va sobtar la falta de controls”, declara.

El Pere (un nom fictici, ja que no vol que es desveli la seva identitat perquè diu que si la gent sap que ha estat a l’Iran generarà alarma) va arribar al país persa el 22 de febrer. Ja s’hi havien detectat alguns casos de coronavirus, però l’Iran encara no s’havia convertit en un dels països on la malaltia s’escampa amb més rapidesa. Sense anar més lluny, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va enviar ahir un equip a Teheran per intentar ajudar el govern a frenar l’avanç de l’epidèmia. Centres educatius, teatres i cinemes continuen tancats. Els funcionaris han reduït la seva jornada laboral (ara només treballen fins a la una del migdia, i no fins a les cinc de la tarda), la gent evita sortir al carrer i el govern fins i tot ha començat a emetre programes educatius a la televisió perquè dona per fet que els estudiants no tornaran a classe fins passades les vacances de l’Any Nou Persa, a finals de març.

“Van cancel·lar el meu vol de tornada a Barcelona i no hi havia manera de trobar-ne un altre”, continua relatant el Pere, que explica que fins i tot es va apuntar a una llista d’espera de passatgers que, com ell, buscaven desesperadament un vol per poder sortir del país. Però d’entrada no va tenir sort. “He estat quatre dies en un hotel al costat de l’aeroport esperant trobar un vol”, afirma. Explica que a l’hotel tot el personal i els clients anaven amb mascaretes i que el restaurant servia àpats limitats.

“Vaig trucar a l’ambaixada espanyola a Teheran per demanar ajuda i em van contestar que ells no són cap agència de viatges. L’endemà, però, van contactar amb mi i em van dir que uns 70 espanyols més estaven en la meva mateixa situació”, detalla. La legació va confirmar ahir a l’ARA que hi ha altres espanyols atrapats a l’Iran, però va declinar facilitar-ne una xifra.