A cops d'aixada i pala: l'historial d'agressions de l'assassí de la riera de Cambrils

BarcelonaGheorghe Joita va ser detingut el 15 de febrer a Saragossa com a presumpte assassí del seu veí i concunyat Ion Valentin. Els fets van passar tres dies abans en un camí rural entre Cambrils i Vinyols i els Arcs, al Baix Camp. Joita va atropellar l’home i, quan estava estès a terra, va començar a pegar-li puntades de peu al cap. Quan els serveis d’emergència van arribar, Valentin estava viu i va apuntar a Joita com a responsable de l’atac. L'agressor, però, havia fugit. El seu concunyat va morir al cap d’uns minuts. Tot això va passar mentre Joita esperava un altre judici per agressions anteriors amb els veïns, que l'havien denunciat insistentment davant de la policia i els jutjats. ¿La mort de Valentin s'hauria pogut evitar si aquests avisos s'haguessin pres més seriosament i la justícia hagués anat més de pressa? Això es pregunten ara els veïns.

El crim de Cambrils derivava d’una disputa per uns terrenys. No eren els únics problemes per aquest motiu que tenia aquest romanès de 54 anys amb els seus veïns. Joita està pendent d’un altre judici a Reus per dos delictes de lesions i un delicte lleu de lesions. El 3 d’abril del 2022 una de les famílies que viu al costat d’ell, a prop de la riera d’Alforja, estava celebrant un aniversari. Un home de 61 anys –han demanat mantenir l’anonimat per por a represàlies– estava passejant per la finca quan Joita va agredir-lo, sense ni tan sols dirigir-li cap paraula. Li va pegar un cop de puny i diverses puntades de peu fins que va poder escapar-se. Tres membres de la família van anar a recriminar-li els fets i l’agressor va pegar amb una aixada a una dona de 60 anys. Li va fer un trau a la part posterior del cap. La tercera agressió, en aquest cas amb una pala, va ser a un home de 58 anys. El cop li va impactar a la cara, li va provocar una fractura nasal i va fer que perdés la consciència durant una estona. Entre la resta de familiars van poder evitar que la cosa anés a més i van requisar l’aixada i la pala fins que van arribar els Mossos d’Esquadra. "Va estar a punt de matar-lo", rememora un d’ells.

Convivència insostenible

L’acusació particular demana 12 anys de presó, mentre que la Fiscalia en sol·licita 3 per cada delicte de lesions. Si el cas acaba amb condemna, el ministeri fiscal obre la porta que, després que hagi complert dues terceres parts de la pena, es pugui substituir de manera parcial de la presó per una expulsió d’Espanya i la prohibició d’entrar a territori espanyol durant 9 anys. Aquest cas serà jutjat en els pròxims mesos, abans que el judici per l'homicidi del seu concunyat, pel qual ara es troba en presó provisional. Abans d'aterrar a Catalunya, Joita ja va ser condemnat a 10 anys de presó per delictes de sang a Grècia i a 2 anys per delictes semblants a Romania. Aquí, tot i que té diversos antecedents policials, només n'hi consta un de judicial: un robatori l'any 2009.

"Ens hem sentit desprotegits, desemparats i amb molta por. Hi va haver passivitat durant molt temps", relata un dels familiars. I és que feia mesos que denunciaven les amenaces i la intimidació de Joita, però no passava mai res. L’agressor volia fer-se amb una parcel·la més gran dels terrenys, fins i tot apropiant-se d’una part de la riera, i això generava tensió constant amb el veïnat. Amb una excavadora que no tenia la documentació en regla –teòricament feia més de 25 anys que era en un dipòsit de desballestaments–, Joita intimidava els veïns, fins i tot removent terra a la zona comuna, a tocar de la riera, que privava els propietaris de les cases adjacents de sortir i entrar. Es passejava dins del seu cotxe desafiant, amb el mòbil a la mà gravant si algú li deia alguna cosa. Ho van denunciar on van poder. La policia local i els Mossos acudien a mediar, però no hi havia conseqüències. I ell continuava amb l’excavadora fent nous esvorancs i atemorint els veïns.

Consultat per aquest diari, l'Ajuntament de Cambrils no concreta quines mesures es van dur a terme per prevenir aquestes situacions. Fonts municipals afirmen que n'eren conscients i que sabien que era un veí problemàtic, però no saben exactament què es va fer per evitar-ho. Els Mossos d'Esquadra tampoc assenyalen quines accions van dur a terme i s'escuden en el fet que eren problemes de convivència. És a dir, que eren més competència de la policia local que seva.

El dia de la triple agressió, que va provocar que les víctimes estiguessin entre 10 i 30 dies de baixa, un dels joves de la família va decidir abandonar casa seva. Era el seu projecte de vida, però no valia la pena perseguir el seu somni. Era massa perillós. El noi s’hi havia instal·lat amb la seva parella, en un terreny limítrof al de Joita, però allò superava tots els límits. Tenien por i venien d’un any ple d’amenaces i enfrontaments. "El meu fill tenia clar que no havia de respondre a les provocacions", relata el pare del jove, que va veure com tots els diners invertits en adequar el terreny han acabat "llençats" a les escombraries. "No en vol saber res més, ni en parla", afegeix el progenitor.