Si copiem, fem-ho bé

Sovint, quan sorgeixen debats sobre la política educativa i, específicament, sobre els horaris, i s’acaba fent comparacions amb altres models de països europeus, no es té en compte algunes qüestions que estan fora del sistema educatiu. Els estudis demostren que l’impacte dels horaris generals sobre l’infant és particularment elevat, ja que la falta de son comporta menys concentració, més dispersió i, en últim extrem, pot contribuir a l’increment del fracàs escolar. De la mateixa manera, la falta de temps per relacionar-se amb els pares també és un factor decisiu en la construcció de la seva personalitat i el rendiment escolar. Catalunya està en una situació inèdita que té l’origen històric als anys 60, i és que per trobar el nombre més alt de persones treballant hem d’esperar a les onze del matí (dues hores més tard que a la resta del món!). Això, inevitablement, té conseqüències sobre l’hora d’arribada a casa i, per tant, també sobre la vida en família.

Cal dinar d’hora

El caràcter sistèmic de l’organització del temps de vida quotidiana fa que qualsevol voluntat de modificar els horaris escolars hagi de tenir en compte àmbits com el món del treball, el de l’administració, el del comerç o el de l’oci i la cultura. Fer que els infants surtin abans de l’escola si els pares no hi són per recollir-los no farà res més que augmentar encara més les desigualtats. No oblidem que els horaris són un dels grans acceleradors de la desigualtat. Adoptem els estàndards europeus en tots els sentits: horaris compactats a l’escola dels fills, sí, però també a la feina dels pares. I sense excloure el dinar de l’horari escolar. És dramàtic veure que els adolescents dels instituts públics no tenen inclòs aquest àpat en el temps educatiu. Si es pretén fer una reforma horària a primària cal que es tingui en compte la preservació del dinar saludable a les 12.30-13.00 com en l’actualitat. Evitem el model espanyol, que exclou l’àpat per acabar dinant a les 15.00-15.30. Moltes vegades sols, o en els casos de més fortuna amb els avis. L’educació és una estructura d’estat que depèn de nosaltres mateixos. Si copiem, fem-ho bé.