La Copa Amèrica i Barcelona: les claus d'un divorci amistós
Dimarts organitzadors i autoritats ja sabien que la competició abandonaria una ciutat en la qual no ha fet arrels
BarcelonaQuan aquest dimarts Grant Dalton, el líder del projecte de la Copa Amèrica de Nova Zelanda, va reunir-se amb representants de l'Ajuntament de Barcelona, totes les parts ja sabien que en el fons es disposaven a fingir un paper: la reunió per parlar d'una segona edició de la Copa a Barcelona no arribaria a bon port. Ja feia dies que les autoritats barcelonines havien anat canviant el seu discurs respecte a la possibilitat d'organitzar per segon cop la competició de vela més antiga. Si fa uns mesos es deia obertament que era una possibilitat donar-li continuïtat, un cop va començar la competició es va constatar que la majoria de barcelonins ignoraven o s'oposaven a una copa que implica una gran despesa econòmica i té un retorn limitat.
"Les últimes setmanes es va començar a donar per fet que la Copa marxaria de Barcelona", diuen fonts pròximes al Team New Zealand. Les manifestacions en contra, amb alguns moments d'intercanvi d'insults amb convidats de la Copa, així com veure les zones destinades als aficionats mig buides molts dies, van rebaixar l'eufòria. I les autoritats van passar de defensar la competició a refredar l'opció que es repetís a Barcelona. Si a inicis de setembre Jaume Collboni deia que era "optimista" per fer una segona edició, el tinent d'alcaldia d'Economia, Jordi Valls, subratllava setmanes més tard que el compromís de la ciutat era només per al 2024.
En el distanciament entre el govern municipal i la Copa Amèrica han jugat un paper destacat dues variables més: una d'econòmica i una altra de política. D'una banda, la competició no ha repercutit de la forma esperada ni en la restauració, ni en el comerç, ni en els allotjaments turístics, que ja fa mesos que avisen que no han notat un increment de reserves. De l'altra, després d'un any i mig a l'Ajuntament es comença a aclarir la política d'aliances del PSC, encaminat a buscar la governabilitat de la mà d'ERC i Barcelona en Comú. Dues formacions, sobretot l'última, que no veien amb bons ulls la repetició de la competició.
Amb aquest escenari, les dues parts han decidit separar els camins amb paraules mútues d'agraïment. Un divorci amistós, tot i que no acabin de coincidir amb la versió oficial. Mentre l'Ajuntament –que volia presentar una oferta a la baixa sabent que seria inassumible per als organitzadors– assegura que va rebutjar acollir un altre cop l'esdeveniment perquè considerava que ja "no podia aportar res" un cop s'havien complert els objectius, des de la Copa Amèrica s'explica que s'ha descartat continuar a la capital catalana perquè l'espai se'ls ha quedat petit. Organitzacions com Barcelona Global o la Cambra de Comerç, que han tingut un paper actiu en l'organització de la Copa i es mostraven satisfets pels resultats, de moment esperaran per fer valoracions.
Segons Dalton, volen una futura edició amb encara més vaixells i aplegats tots en una mateixa zona, fet que no és possible a Barcelona. De fet, ja fa setmanes que el líder de l'equip de Nova Zelanda treballa en aquesta idea. A diferències d'altres equips de la Copa, el vaixell de Nova Zelanda no té grans fortunes o magnats posant-hi diners, així que necessita recursos per bastir un bon projecte per altres vies. L'actual govern del seu país no vol fer aquesta inversió (l'oposició ho critica just en un any electoral a Nova Zelanda), així que han vingut a Barcelona, on hi ha hagut una inversió oficial de com a mínim 54 milions d'euros per part de les institucions.
L'impacte econòmic, pendent
Precisament els números han estat un altre focus de discussió. Els moviments contraris a l'esdeveniment xifren en 80 milions els diners públics aportats per les administracions, i aquest mateix dimecres des de Junts, Barcelona en Comú i ERC es reclamava al consistori claredat amb les xifres. En els pròxims mesos seran claus tant l'auditoria que havia de fer la mateixa Copa Amèrica com l'estudi de la UB que està elaborant la Fundació Bosch Gimpera. Dos informes que han de posar llum a l'impacte econòmic real que haurà tingut la competició sobre la ciutat.
A l'espera d'aquestes dades, Valls ha defensat aquest dimecres l'aposta que es va fer en el seu moment per acollir la Copa Amèrica. Ha argumentat que gràcies a això s'ha reforçat la imatge internacional de Barcelona, s'ha popularitzat l'esport de vela i s'han accelerat projectes que la ciutat tenia pendents tant de reforma del litoral com d'aposta per l'economia blava.
València aixeca el dit
La prova que el divorci entre Barcelona i la Copa Amèrica estava cantat és que Dalton ja havia parlat amb altres possibles seus abans de la reunió de dimarts. Per exemple amb Cristóbal Grau, exconseller d'Esports i cap de gabinet de l'alcaldessa valenciana María José Catalá, que l'últim cap de setmana va ser a Barcelona durant el final de la Copa. "Ja s'ho esperaven", admeten a l'Ajuntament. Aquest dimecres el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, s'ha mostrat sorprès per la decisió de Barcelona de no tornar a acollir la competició i ha assegurat que ell té "l'obligació de lluitar" perquè la pròxima edició de la Copa Amèrica es disputi a València.
A les converses durant les regates, Dalton havia percebut com la Copa no acabava de fer arrels a Barcelona i com les autoritats que fa uns anys li van posar la catifa vermella anaven sent cada cop més prudents al veure que les expectatives no s'acabaven de complir. Dalton, però, defensa que, pel que fa a visitants i audiència, la Copa ha estat un èxit.