Cop de gràcia als correbous en el segon estiu pandèmic

TortosaAquest estiu els músics de la xaranga Estrella Band de Santa Bàrbara han posat tota l'energia possible per alegrar les festes dels correbous en molts pobles del Montsià i del Baix Ebre. Però ni amb els pasdobles de tota la vida, ni amb les versions dels hits de Raffaella Carrà han aconseguit animar els actes taurins. Almenys si ho comparem amb la vitalitat d'aquestes festes en l'era prepandèmica. "Hem hagut de limitar el nombre d'assistents a la meitat, amb un màxim de cinc-centes persones. Hi ha registre d'assistència, control d'aforament als carros dels espectadors i a l'arena de la plaça. A més, no s'hi pot menjar ni beure alcohol, i això ha desincentivat la gent", explica Damià Grau, alcalde de Campredó, a Tortosa. "Moltes famílies hi venien a berenar, a trobar-se amb amics, perquè la festa dels bous va més enllà del toreig pròpiament dit. S'hi troba a faltar el caliu d’altres anys". Així, aquestes revetlles cridades a ser una celebració veïnal de les més concorregudes hauran d'esperar almenys una nova temporada per recuperar l'esplendor de què havien gaudit.

Però per als aficionats als bous –que feia dos estius que no podien baixar a plaça– la programació fins a l'octubre de les festes taurines ha sigut una alenada d'aire fresc, encara que sigui a mig gas i sense modalitats com els bous al carrer o el bou capllaçat que transcorren per la trama urbana i són molt més difícils d'acotar. Conscients de la complexitat del moment, ajuntaments, penyes i ramaders han assumit el context i s'han esforçat per adaptar-se a les mesures establertes per les autoritats sanitàries. En pobles petits com Campredó han mantingut les places tradicionals, amb carros com a grades i cadafals al mig de l'arena. En poblacions més grans, com Sant Jaume d'Enveja i Amposta, s'han instal·lat places prefabricades i portàtils que han fet més fàcil controlar l'aforament i els fluxos de la gent. En uns altres, com Deltebre, directament s'han hagut d'anul·lar, a causa d'un repunt dels contagis de covid al municipi, tant els correbous com tota la festa major.

Ruïna per als ramaders

Els aficionats, però sobretot els ramaders, han patit les conseqüències de tots aquests desajustos. "L'any passat era molt evident que no hi hauria correbous, però enguany esperava una campanya d'estiu més normalitzada. No estava mentalitzat per treballar a mig gas. Molts pobles han recuperat la festa, sí, però amb menys dies d'actes taurins. D'altres els han anul·lat i nosaltres ens hem quedat a l'estacada, sense gairebé faena i amb la necessitat d'alimentar tots els bous que ja teníem preparats per portar a plaça", assegura Pedro Fumadó, lo Xarnego, propietari d'una de les ramaderies més antigues de les Terres de l'Ebre, creada el 1891. "Per a nosaltres, aquesta davallada d'actes serà una veritable ruïna", afegeix mentre lamenta que la Generalitat no tingui un pla d'ajudes concret per a les ramaderies, "com sí que passa en altres zones de l'estat espanyol".

Com a alternativa, i per garantir la viabilitat d'unes explotacions que sobreviuen en la precarietat des de fa mesos, els ramaders del sud de Catalunya han hagut de sacrificar caps per reduir la vacada. Han intentat potenciar la venda de carn, una línia de negoci que no tenien del tot desenvolupada. De fet, davant la necessitat creixent de portar els animals a l'escorxador –una dinàmica que ja es va accentuar l'estiu passat–, l'Associació de Criadors de Bou Brau de l'Ebre ha reprès el projecte per comercialitzar embotit de brau, amb segell propi. El que no s'ha aturat amb la pandèmia és el debat sobre el futur de la festa dels bous. De fet, l'associació Tots Som Poble d'Amposta, que s'oposa a la celebració d'aquesta mena de festes, ha lamentat que el parèntesi pandèmic de l'any passat no servís per impulsar una reinterpretació de les festes majors a les comarques del sud, on els actes taurins estan molt arrelats. El 2019, l'últim any en què es van celebrar festes amb bous abans de l'esclat de la pandèmia, es van programar 205 actes taurins en pobles del Baix Ebre i el Montsià i en menor mesura a la Terra Alta. Enguany, pels constants canvis de programació, serà difícil de calcular la xifra fins que no s'hagi acabat la temporada a la tardor. L'estiu vinent recuperaran la normalitat? Ramaders i aficionats es fan la pregunta amb cautela i sense una resposta clara.