La percepció d'inseguretat tensa la convivència i s'assenyalen joves immigrants
A Premià, Mataró i Trinitat Vella alguns veïns s'organitzen per plantar cara al col·lectiu al qual atribueixen la delinqüència
BarcelonaPremià de Mar, Mataró i el barri de la Trinitat Vella de Barcelona. Dos estan més a prop que el tercer, però tots han passat per una situació similar en les últimes setmanes: entre alguns veïns s'ha generat la percepció d'inseguretat i això ha derivat en una organització per plantar cara al col·lectiu al qual atribueixen la delinqüència, mentre es posa en dubte la resposta de la policia. En els tres casos l'etiqueta dels robatoris s'ha penjat a joves immigrants que es pensa que són extutelats, que abans s'anomenava menes i ara també txarmils. Amb el pas dels dies la convivència ha quedat afectada per aquesta tensió, que a Premià i Mataró ha pres forma de grups de patrulles veïnals. Una realitat que fa temps que es cou i que no ha pogut sorprendre el departament d'Interior, que en les últimes setmanes havia fet juntes locals de seguretat amb els dos municipis del Maresme.
El sociòleg i criminòleg Roger Mancho considera que són fenòmens que "sorgeixen de la necessitat de sentir-se raonablement segur a l'entorn". "Això depèn dels elements que conformen la seguretat objectiva, com el nombre de delictes. Però després hi entra la seguretat subjectiva: com em sento jo segur al barri, i això depèn de l'experiència personal, les meves relacions, les xarxes socials i els mitjans de comunicació", descriu. I per què s'assenyala un col·lectiu concret? "Que un dia em robés la cartera una certa persona no vol dir que totes aquelles persones amb el mateix aspecte siguin carteristes. Actuem en funció dels biaixos. Pel fet de ser joves s'assumeix un nivell de perillositat més alt que en altres franges d'edat, i també pel fet de provenir d'un determinat territori fora d'Espanya i viure en un pis ocupat", remarca Mancho, que és membre del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya.
"No sé si del que se'ls acusa és veritat o no", apunta el sociòleg i criminòleg, que afegeix: "Veiem uns processos de culpabilització o responsabilitat a un col·lectiu que es generalitzen". La coordinadora d'incidència de SOS Racisme, Gemma Ferreón, diu que "no sempre és la mateixa gent" la que ocupa un habitatge determinat. "Es reprodueix un discurs que estigmatitza un col·lectiu per uns fets que no s'han demostrat", lamenta Ferreón, que exemplifica que a Premià es va atacar un pis on "ni tan sols tots són menors o extutelats -el perfil amb el qual se'ls identifica-, encara que després es crea una narrativa que ho tergiversa". Avisa que ja no són casos tan puntuals, després dels assalts de fa un any a centres de menes a Canet de Mar, Castelldefels i el Masnou. "Entenem que els ciutadans vulguin sentir-se segurs, però això no pot derivar en emprendre accions violentes i racistes", valora.
I què diuen les dades? A la junta de seguretat de Premià, Interior va explicar que el que ha augmentat al municipi -un 6%- han sigut els incidents de seguretat ciutadana, en què els casos contra l'ordre públic han crescut un 150%. Tot i això, l'últim any el conjunt dels delictes han caigut un 15%. S'han reduït els furts -gairebé un 27%-, els robatoris a domicilis -un 26%- i els robatoris a l'interior de vehicles -un 48%-. En canvi, a la junta de seguretat de Mataró el departament va admetre que en aquest municipi els delictes han crescut un 4% l'últim any. En aquest cas el conseller d'Interior, Miquel Buch, va parlar "d'evitar que hi hagi un conflicte veïnal i de convivència", i va acceptar "la manca d'efectius" dels Mossos a Mataró i Premià.
Retret a les administracions
"El focus de malestar sempre acaba en el mateix col·lectiu", els joves immigrants, alerta la portaveu de SOS Racisme, que també ressalta que alguns veïns "treballen per contenir el discurs racista i que quedi fora de les reclamacions legítimes de viure en un entorn segur". Tot plegat, amb el risc que la ultradreta ho pugui utilitzar per instrumentalitzar el barri o el municipi. Ferreón retreu a les administracions que no facin una feina de mediació davant d'un conflicte de convivència o que no vulguin reconèixer el problema. Així mateix, els recrimina que els joves immigrants quedin "discriminats i exclosos dels seus drets, en una situació de vulnerabilitat i precarietat extrema". "Viuen desemparats per les institucions", conclou.
Sobre el paper de la policia, Ferreón considera que "podria fer més" davant d'un atac com el de Premià, "que és delictiu", perquè la gent "s'adoni que això no es pot fer, que té les seves conseqüències i que no pot fer justícia pel seu compte". Mancho apunta que els cossos de seguretat "no passen pel millor moment de legitimitat". "Si la policia ho hagués fet tot segons el manual, encara hi hauria persones enfadades per no haver-se emportat detinguts els del pis ocupat i altres per no haver-se endut detinguts els que els estaven apedregant. S'ha de repensar el model. És molt difícil donar una responsabilitat com aquesta a un cos policial quan la societat, per la seva estructura de desigualtat, afavoreix que hi hagi una tensió tan forta", sentencia el sociòleg i criminòleg.