La convivència forçada pel covid dispara els casos de discriminació a Barcelona

BarcelonaLa pandèmia ha obligat els ciutadans a tancar-se a casa, i aquesta convivència forçada ha disparat les discriminacions entre veïns. Segons l’Observatori de l’Ajuntament de Barcelona, el 2019 es van recollir 42 situacions que havien passat als habitatges i l’any passat es van enfilar a 70. De les 436 discriminacions del 2020, més de la meitat van ser per racisme, xenofòbia i LGTBI-fòbia. “Continua la tendència que siguin les més presents, en un any sacsejat pel Black Lives Matter”, ha afirmat el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra.

L’any passat les discriminacions per racisme i xenofòbia van sumar 163 casos a Barcelona, 15 més que el 2019. Gairebé la meitat les van cometre particulars i el 84% tenien de rerefons la religió, sobretot la islamofòbia. Les situacions de LGTBI-fòbia van arribar a 115, una més que l’any anterior. Més del 80% les van cometre particulars i l’assetjament veïnal va causar els problemes principals, accentuat pel confinament del covid. Pel que fa a les altres discriminacions, les de discapacitat van representar l’11% del total dels casos, les de llengua el 10%, les de motius religiosos el 7%, les de salut el 6% i la resta van ser per gènere, ideologia, edat i aporofòbia.

El coordinador de l’Oficina per la No Discriminació de Barcelona, Albert Fages, explica que el confinament ha fet que molts conflictes que passaven al carrer s’hagin traslladat a la convivència entre veïns. Això es vincula amb el creixement del racisme, l'LGTBI-fòbia i les afectacions per discapacitat. Tanmateix, segons Fages, el tancament dels locals de restauració i de l’oci nocturn també ha alterat els espais d’altres discriminacions. Per exemple, tot i que les situacions d’aporofòbia van sumar 25 casos l’any passat, quatre menys que el 2019, els cossos policials van disparar-se com a agents discriminadors del sensellarisme, per l'incompliment de mesures anticovid com ara el confinament domiciliari i el toc de queda.

Falta de denúncies

La directora de Drets de Ciutadania, Anabel Rodríguez, remarca que l’Observatori també recull l’enquesta de relacions veïnals, que permet “fer una aproximació” de l’abast real. Com que el 3,4% dels que van respondre van dir que havien patit discriminacions pel color de pell o l'origen i el 0,9% per l’orientació o la identitat sexual, si això s’extrapola a la població de la ciutat afectaria 50.000 barcelonins en el primer cas i 15.000 en el segon. Tot i que, "afortunadament", aquests casos de discriminació "no són greus", perquè tot just el 6,5% impliquen agressions físiques, "no s’han de menystenir”, diu Rodríguez, que lamenta la falta de denúncies i de comunicació de les discriminacions per “la normalització” de les situacions i la poca confiança en el sistema.