"Si denunciava discriminació per VIH em podia quedar sense pis"

BarcelonaLa mortalitat atribuïble al virus de la immunodeficiència humana (VIH) ha caigut dràsticament en els últims 20 anys, i ha passat de les 1.700 defuncions anuals a l'Estat a les 300 actuals. Gràcies als antiretrovirals, s'ha convertit en una malaltia crònica com qualsevol altra i arreu del món comencen a aparèixer els primers pacients curats. Tot i això, les persones seropositives encara pateixen un important estigma social. Ho explica Jordi Jiménez. "Fa dotze anys que convisc amb el VIH, però només en fa dos que soc una persona visible", afirma.

Durant una dècada, Jiménez va amagar la seva condició de seropositiu per por al rebuig i l'aïllament social. "Al llarg d'aquests anys ha sigut quan més ho he patit. Al meu voltant encara sentia comentaris molt despectius cap al VIH que em van dificultar molt fer el pas de sortir d'aquest armari". A més de l'estigma de l'entorn, l'autoestigma li impedia explicar-ho al seu cercle proper. "Jo sempre pensava que en tenia la culpa per haver fet unes pràctiques concretes".

L'estigma social sovint acaba en casos de discriminació. Els resultats de l'enquesta VIH i discriminació del 2023, presentats aquest dimecres pel Comitè 1r de Desembre, posen sobre la taula que el 47,7% de les persones amb VIH enquestades arreu de Catalunya han patit discriminació per serofòbia (és a dir, per tenir el VIH). Si ens fixem només en l'últim any, el 24,7% del total afirmen que han viscut un episodi de discriminació en els últims dotze mesos.

Quan el Jordi va començar a explicar obertament que era seropositiu va decidir "canviar de feina i d'ambient". Treballava en una escola, on no havia parlat mai del VIH per por a la reacció de les famílies. Ara treballa a l'Associació Antisida de Lleida, i justament aquest mes de gener va viure un episodi de serofòbia. "Vaig estar buscant pis i en molts dels llocs, al dir que treballava amb persones amb VIH, em posaven reticències i insinuaven o em preguntaven si era possible que jo tingués el virus, quan la meva condició de VIH positiu no té res a veure amb poder o no poder llogar un pis", denuncia. Tot i que es tracta d'un cas clar de discriminació, ell va decidir no denunciar. "Em guanyava la pressió del mercat immobiliari. Sabent com està d'impossible el mercat del lloguer, pensava «Si callo i m'ho empasso, em donaran un pis, però si denuncio em quedaré sense pis»".

La meitat de denunciants no se senten compresos

En aquest cas, el Jordi es trobava en una disjuntiva, però assegura que aquest sentiment d'"empassar-s'ho i seguir" l'ha tingut molts cops, tant ell com molts companys i companyes, en situacions del dia a dia. Una afirmació que va en relació amb el nombre de denúncies que es presenten: d'entre les persones enquestades pel Comitè 1r de Desembre que han patit violència serofòbica, el 88% no ho posa en coneixement de la policia.

Segons l'informe, de les poques persones que sí que han denunciat, la meitat no s'han sentit compreses ni acompanyades per qui les ha atès, i el 55% no han quedat satisfetes amb el resultat de la denúncia. "Al final, moltes vegades la sensació que tenim és «Vaja, tampoc n’hi ha per a tant», quan és una vulneració dels nostres drets. Però et venç el fet d’haver d’anar a la policia, explicar tota la situació i sentir que no t’acompanyaran bé o que t’acabaran discriminant a tu. Perquè, no ens enganyem, la formació que tenen els cossos policials és la justa respecte a aquesta situació", assegura el Jordi.

Per aquest motiu, Oriol Sorolla, membre de l'entitat impulsora de l'enquesta, insta totes les administracions a "adequar les eines i els espais per tal de poder trobar vies de denúncia que siguin efectives, amb un acompanyament efectiu a les persones que denuncien, i aconseguir així posar fi a aquestes situacions de discriminació". María Luisa García, també membre del Comitè 1r de Desembre, afirma que no és només el moment de la denúncia amb els agents policials el que falla, sinó que és "tot el procés" el que no funciona com hauria de funcionar. "Falla la visibilització i la sensibilització, com es facilita el procés de denúncia, la formació de les persones que atenen els seropositius...", planteja. Això, assegura, fa que moltes persones que han patit violència s'adrecin a les entitats a demanar ajuda, però no acabin denunciant.

"Ens falta un imaginari col·lectiu positiu"

Actualment, les persones seropositives poden fer vida normal, ja que fa dècades que existeixen medicaments per tractar el VIH (des de principis dels 2010 són molt eficaços) i tenen una esperança de vida similar a la resta de la població. Aquesta realitat es reflecteix en l'enquesta: el 53% dels enquestats fa més de 10 anys que conviuen amb el VIH. Tot i això, continua havent-hi molt d'estigma. El Jordi apunta com a causa el "desconeixement i la ignorància que arrosseguem des dels anys 80 i 90", quan els medicaments no estaven tan desenvolupats. "Actualment, la gent encara té com a referents Freddie Mercury o la pel·lícula Filadèlfia. No hi ha referents actuals i positius. Ens falta un imaginari col·lectiu, per això vull ser visible, perquè és molt necessari", explica.

Dotar de pressupost el pacte social

Segons el Comitè 1r de Desembre, una de les vies per acabar amb la xacra de la serofòbia és la implementació del pacte social contra la discriminació i l'estigma de les persones amb VIH. Tot i que el pla està redactat i aprovat des de l'octubre del 2022, l'ONG constata que "costa molt engegar-lo". "Entenem que són processos llargs perquè inclouen molts actors i accions diferents, però des de les administracions han de liderar aquesta implementació. Ja tenim les accions redactades, ja sabem què s'ha de fer. Ara cal que es doti de pressupost cadascuna de les mesures", afirmen.

L'objectiu de l'entitat i de moltes persones seropositives com el Jordi és que arribi el moment en què ningú visqui estigmatitzat per tenir el VIH: "La meva vida ha millorat molt en l'àmbit de l'afectivitat i de relacions. He estat gairebé deu anys sense tenir parella, sobretot per la por d’haver de verbalitzar-li la meva condició de seropositiu. En el moment en què em vaig afartar de viure amagat, amb por i amb mentides, vaig tenir l'oportunitat de canviar de feina i d’ambient. Ara tinc parella i ja no tinc la por de compartir amb altres persones la meva condició de seropositiu. Estic molt millor", relata.