Joan Ignasi Elena: "Estic convençut que endurirem les penes contra els multireincidents aquest mandat"

BarcelonaLa seguretat, la multireincidència i la immigració estan al centre del debat, unes variables que el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, insisteix en desvincular les unes de les altres. Atén l'ARA per parlar-ne.

¿Ja sap què s'ha pactat entre el PSOE i Junts en matèria d'immigració?

— No, perquè no hi ha res escrit. L'important és que nosaltres volem totes les competències, també en immigració.

¿Però veu possible poder expulsar els immigrants que delinqueixin com va dir Jordi Turull?

— Jo no entraré en el marc mental de l'extrema dreta i a debatre sobre aquestes qüestions. Vull parlar d'immigració i vull parlar de seguretat. I, per tant, vull les competències d'immigració per gestionar la immigració en aquest país.

¿Hi ha relació entre delinqüència i immigració?

— No. Seria com dir que com que el 100% dels delictes d'extorsió els fa gent d'origen nacional, doncs hi ha una relació entre l'extorsió i els nacionals. O com que el 80% dels feminicidis els han comès persones amb DNI, doncs resulta que hi ha una relació entre els feminicidis i la gent d'origen nacional. És absolutament fal·laç. A Catalunya hi ha 1.300.000 immigrants. 650.000 cotitzen a la Seguretat Social. I cobren pensions menys del 2%. Què fan els immigrants a Catalunya? Pencar, treballar, contribuir. Hi ha un 0,2% de població penitenciària que és immigrant. Jo no focalitzaré tot el debat sobre la immigració en el 0,2%. Per cert, aquest 0,2%, quan surten reincideixen un 20%. Fa 10 anys, era el 30%. I a França és el 40%. Tan malament no devem estar fent les coses. Som 3.700.000 catalans que cotitzem. Amb els índexs de natalitat que tenim, qui carai faria les feines que fan els immigrants?

En termes policials, cometen més delictes?

— Les dades estrictament policials depenen de la tipologia de delictes i, tenint en compte que hi ha un factor associat de pobresa i de vulnerabilitat en la població migrada, sí, hi ha un percentatge que és més alt. Però no és l'origen.

Evidentment no és un problema d'haver nascut aquí o allà. Però si les dades indiquen que hi ha qüestions estructurals al darrere com la pobresa, la pregunta és si el Govern està fent la seva feina a l'hora de protegir aquestes persones.

— Procurem fer-ho posant-hi tants mitjans com podem. Una societat que és capaç d'incorporar els centenars de milers de persones que s'han incorporat en les darreres dècades, que manté la cohesió social i que té només un 8,5% d'atur, és una societat que està fent aquest trànsit amb un notable èxit. Hi ha una enquesta del The Economist que parla dels índexs de seguretat de 60 ciutats europees al món. Barcelona apareix la quarta d'Europa i l'onzena a escala mundial.

No és la percepció que tenen els barcelonins.

— Segurament hauríem de preguntar quina és la percepció que tenen altres ciutats. Però un dels factors que assenyala l'estudi com a garantia d'aquesta seguretat és la seva cohesió social. Deunidó el que hem avançat i el que hem sigut capaços de gestionar aquests darrers anys. Cal seguir en aquesta direcció.

Creu que està en risc aquesta cohesió?

— Està en risc sempre que els discursos de l'odi i de l'exclusió vagin guanyant terreny, i perquè no passi un s'hi ha de posar de cara. I si fan dos passos endavant, nosaltres també.

El comissari dels Mossos, Eduard Sallent, va dir el 2019 que hi havia un biaix ètnic en les identificacions policials.

— Els prejudicis existeixen en el conjunt de la societat. I els Mossos formen part de la societat, per això el comissari Sallent deia que no en som aliens. Jo crec que en aquesta direcció ja estem avançant molt.

¿No hi ha biaix avui en les identificacions?

— Formem part d'una mateixa realitat que al cos de Mossos d'Esquadra hem d'anar educant i millorant.

Què passa amb els lladres multireincidents?

— Tenim un problema legislatiu que s'ha de resoldre. I, per tant, ens emplacem tots a modificar la legislació penal perquè això no passi i que estigui molt més nítidament definit quin és el delicte de reincidència i que, per tant, generi ingrés a la presó. I també ens emplacem a incrementar els jutjats perquè es vagi més ràpid. No pot ser que hi hagi 25 reincidents a Barcelona que hagin estat detinguts 893 vegades. Però això vol dir que la policia ha fet la seva feina.

Veu factible canviar la llei al Congrés?

— Estic convençut que serà així. I que es podrà fer en aquest mandat, en els propers mesos. Crec que hi ha voluntat política.

Palem de terrorisme. Com afecta la guerra a Gaza?

— Afecta en l'anàlisi de l'amenaça i en la potencialitat de l'amenaça. Estem en un nivell 4 reforçat perquè el perill és més real en la mesura que el conflicte és més present en la societat i, per tant, les persones anomenades "inestables" es poden sentir potencialment més cridades a actuar. La percepció de les anàlisis és que qualsevol acció serà més aviat de caràcter individual. Estem més preparats que mai.

A l'octubre els Mossos van desarticular Combat 18, un grup d'extrema dreta que planejava atacs. ¿Hi ha més grups com aquest?

— El que és veritat, i tampoc entraré en detall, és que els delictes d'odi s'han incrementat un 50%. I que el supremacisme blanc ha passat a ser un risc a Occident que fa uns anys no existia.

Per tant, ¿aquests grups violents d'extrema dreta són una tendència a l'alça?

— A tots els països occidentals, sí.

Cada vegada hi ha més armes a Catalunya. Per què? ¿Té relació amb la guerra d'Ucraïna?

— Nosaltres ho vinculem més a uns certs costums que es puguin estar generalitzant en determinats espais.

En quins espais?

— A les nostres societats. Normalment aquests fenòmens no són propis del nostre país, sinó dels nostres entorns. Com per exemple un dels problemes que també es plantegen a vegades és que hi ha més delictes de desobediència a l'autoritat, que han proliferat a tots els països del nostre entorn. Hi ha un element, també, que segurament té a veure amb la marihuana.

Sobre la marihuana, hi ha una frase de fa un temps que era molt contundent, i que deia que Catalunya exporta marihuana i importa crim organitzat. Quina és la situació, avui?

— A Catalunya hi ha una proliferació de marihuana de fa molts anys. I a tot el litoral espanyol. Les circumstàncies són moltes. Una, sens dubte, és el clima. L'altra és l'existència de llocs inhòspits com a conseqüència de la crisi immobiliària. I també hi ha un element, que és la diferència de penalitat en relació a uns països i altres. Dit això, el problema fonamental de la marihuana són els guanys que origina. Un espai de 50 metres quadrats pot comportar un benefici brut d'entre 300.000 i 600.000 euros. Per tant, això s'ha de combatre. I nosaltres ho fem. Estem parlant del desmantellament d'una plantació al dia de mitjana. I això també requeriria una anàlisi i una reflexió des del punt de vista legislatiu.

N'han parlat amb el govern espanyol. Obren la porta a endurir les penes?

— Hi ha coses que queden a les converses que tenim. Hem d'endurir les penes.

Quan parlàvem dels lladres multireincidents, ha dit que ho veia factible per a aquesta mateixa legislatura. Pensa el mateix de la marihuana?

— Sí. Això només és combat facilitant la persecució d'aquesta activitat delictiva.

Els jutjats a Catalunya continuen autoritzant la meitat de les ordres d'allunyament que es demanen. Això és força menys que la mitjana espanyola. Per què?

— S'està analitzant amb la judicatura i Mossos. Dit això, és més difícil saber si el que estem fent és elevar una xifra negra que existeix de delictes d'agressions sexuals que abans no es denunciaven o si n'hi ha més. Tendeixo a pensar que avui a la societat hi ha comportaments que han estat sempre agressions sexuals, però que ara hi ha més consciència i es denuncien. La nostra feinada és seguir conscienciant i prevenint.

El Centre d'Estudis Jurídics va fer un estudi fa tres anys que indicava que el fet que hi hagi poques ordres d'allunyament pot tenir relació amb els Mossos perquè feien pocs informes que es consideraven molt greus. S'ha millorat?

— Han evolucionat molt les coses, i internament se n'ha parlat molt.

Parlem de cossos policials. Les relacions entre els Mossos i la Guàrdia Urbana no passen pel seu millor moment.

— A vegades donem per segures coses que jo no dono per segures.

Expliqui'm què esta passant.

— Em remeto al que ha dit el tinent d'alcalde de Seguretat i el que ha dit l'alcalde, i és que la col·laboració és òptima. Pel que fa al patrullatge conjunt, se seguirà fent, i en l'àmbit de les competències de cadascú hi ha hagut i hi haurà una col·laboració extrema. No entraré en divisions i en disputes que no reconec.

El que s'ha publicat és que la disputa té relació amb els narcopisos, perquè fins ara la Urbana firmava una sèrie d'atestats, quan no són una policia judicial, i això ara ho faran només els Mossos. És així?

— Això ho decidirà l'operativa.

¿Cada operativa decidirà qui firma i qui fa de policia judicial?

— No, el funcionament de l'operativa de Mossos i Guàrdia Urbana el decideixen permanentment ells en funció de la prioritat i els moments. No entraré en un debat que no respon a la realitat. Però els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona col·laboraran com han col·laborat sempre en tots els àmbits que afecten la seguretat de Barcelona, cadascú des de les seves competències.

Sobre l'escorta de Puigdemont, estem pendents de saber si el ministeri autoritza o no que en pugui tenir. Què en sabem?

— Estan a l'espera d'un informe que han demanat a l'Advocacia de l'Estat. Nosaltres vam manifestar, com ho hem fet sempre, que creiem que el president Puigdemont, en tant que expresident de la Generalitat, té dret a dur escorta.

¿Veu que el ministeri hi estigui predisposat?

— Em van dir que estaven pendents d'un informe. Respondre seria jutjar la gestualitat i les mirades. No ho sé. Seria raonable que en uns mesos, setmanes, estigués fet.

Precisament aquest trimestre hi ha Junta de Seguretat amb el ministeri.

— Serà a finals de març. Estem a punt de lligar la data.

És una reunió on s'han de pactar noves competències.

— Amb això som molt prudents. Vam tenir una reunió per embastar els temes que havíem de parlar. Els acords s'han de redactar. I aquí és on som, i, per tant, no vull entrar en quins temes són i en quins no. Crec que serà una reunió molt fructífera.

Hi ha hagut canvis a govern. ¿Té raó l'oposició quan diu que aquests canvis es preparen per a la campanya?

— En això tampoc tenen raó.

Han posat de viceconseller qui era cap de campanya. Els ho han posat fàcil.

— És un dirigent del partit. Com no pot ser d'una altra manera, l'oposició intenta burxar amb allò que considera que li és més oportú. Si no ho haguéssim fet, això, estaríem tot el dia especulant que si hi haurà eleccions demà passat o no. Al final, del que estem parlant aquí és que el president ha ratificat la seva voluntat d'acabar la legislatura i de reforçar rols. De reforçar el rol de la vicepresidenta del govern en un context en què estem amb negociacions molt importants per al país amb el govern de l'Estat.

Jo, si penso en Joan Ignasi Elena, penso en un vilanoví de pro, però ha fet el pas per ser membre d'Esquerra a Barcelona. El veurem en un futur a l'Ajuntament?

— No. Joan Ignasi Elena és un barceloní que als 27 anys va anar a viure a Vilanova i la Geltrú, on va ser molt ben acollit, on va tenir el privilegi de ser alcalde de la ciutat i que en aquests moments viu entre Vilanova i Barcelona. I he volgut fer el pas de militar a Esquerra Republicana perquè és el projecte en el qual crec, sincerament, i a fer-ho a la ciutat de Barcelona perquè sempre he tingut molta estima a la ciutat.

¿Dona suport a l'Elisenda Alemany com a candidata d'Esquerra?

— No es planteja això en aquests moments. Crec que Elisenda Alemany és una fantàstica presidenta de grup i és un lideratge de la ciutat de Barcelona extraordinari.

¿Hauria d'entrar Esquerra al govern Collboni?

— Jo soc partidari que el partit decideixi la millor de les opcions. El que hagi de dir ho diré dins del partit, no fora.