Continuem evolucionant?

La medicina ha aconseguit guarir moltes malalties que abans eren incurables. En el nostre entorn no hi ha els mateixos depredadors que en èpoques passades ens amenaçaven de mort. I la nostra alimentació ja no depèn de la nostra habilitat per la caça, sinó d'anar a comprar al mercat. Desaparegudes moltes de les pressions que feien que els qui eren més hàbils es reproduïssin més que els altres i que se seleccionessin els seus gens, fins a quin punt continuem evolucionant? La tecnologia pot interferir sobre el curs de la selecció natural? Tal com s'ha insinuat, podria aturar-la? L'evolució és imparable.

Quan els genetistes estudien el nostre genoma tenen clar que està canviant. Però el que no saben és cap a on ens porten aquests canvis. Els epidemiòlegs són molt més agosarats. Per exemple, en estudis amb diferents generacions de dones han vist que la selecció està actuant de manera que hi haurà més persones amb nivells de colesterol baixos i amb la pressió sanguínia baixa. Les dones seran més baixes i corpulentes, l'edat reproductiva arribarà abans i la menopausa més tard.

Com serem

Els qui imaginin que en el futur els éssers humans tindrem un cap més gros perquè fem servir més el cervell i que tindrem el dit índex més llarg perquè ens passem el dia fent servir el ratolí de l'ordinador, estan fent un exercici de ciència-ficció que no té res a veure amb el que la ciència real, la que es fa als laboratoris, apunta. Els mecanismes de la selecció natural són molt més complexos d'esbrinar que això. "Tenim pressions selectives noves que afavoreixen característiques diferents de les que eren avantatjoses abans, com ara al paleolític. Però tot plegat és molt recent: per exemple, la medicina moderna no té ni 200 anys i en temps evolutiu això és molt poc. Perquè els canvis evolutius siguin observables cal força més temps de pressions selectives, unes 8 o 10 generacions. De moment, com a espècie, no sabem on va la nostra evolució", explica Arcadi Navarro, investigador de la Universitat Pompeu Fabra que estudia els primats.

El cert és que molts dels qui abans haurien mort joves i, per tant, no haurien tingut temps de reproduir-se, ara viuen i deixen el seu llegat genètic. De fet, els estudis mostren que hi ha hagut canvis en el genoma de l' Homo sapiens . En concret, l'evolució ha actuat sobre unes 250 regions del nostre genoma. "El problema és que trobem el genotip, però no el fenotip. És a dir, que no sabem com es manifesten aquests canvis genètics", explica Jaume Bertranpetit, catedràtic de biologia a la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra. Bertranpetit estudia els individus resistents a la malària i, per tant, amb avantatge per sobreviure en entorns en què aquesta malaltia s'emporta milers de vides. Forma part del projecte HapMap , en el qual científics de tot el món treballen sobre un mapa de les variacions genètiques humanes identificades a tres poblacions de tot el món, els yoruba, de l'Àfrica, famílies dels Estats Units de descendència europea i un grup de japonesos i xinesos. Aquest mapa serveix per observar la variabilitat genètica de la humanitat. De fet, gràcies a les seves dades se sap que l'evolució s'està accelerant i ho atribueixen a l'augment de la població al món.

Evolució postindustrial

Mentre la genètica busca respostes, els epidemiòlegs, els qui estudien la salut de la població, exploren en estudis multigeneracionals si els canvis culturals, sobretot els que afecten el sistema sanitari, estan modificant la nostra biologia. El més conegut i antic és l'estudi Framington, als Estats Units, en el qual se segueix a milers de persones des dels anys 40, fent-los analítiques periòdicament, i que ha permès seguir tres generacions. Encara que al principi es va pensar per estudiar les malalties del cor, hi ha dades que permeten observar tendències evolutives. Els científics han analitzat dades de 2.000 dones i han identificat diversos trets en les que més s'han reproduït. Tenen el colesterol i la pressió sanguínia a nivells més baixos. En la seva descendència han identificat els mateixos trets, als quals s'afegeix que les noies són fèrtils abans i que la menopausa els arribava més tard. També han vist que tenen tendència a ser més corpulentes i baixes. Segons les projeccions, aquests trets romandrien en una tercera generació.

Selecció genètica

Per altra banda, hi ha qui creu que les tècniques de reproducció assistida, com el diagnòstic genètic preimplantacional (DGP) que permet seleccionar embrions lliures de malalties concretes, també poden influir-hi. Ara bé, molts científics reconeixen que aquestes tècniques incideixen en el benestar individual de les famílies, però qüestionen que pugui incidir en l'evolució de l'espècie: "En la selecció natural, el que importa és si ens reproduïm o no", explica Bertran petit. Si no s'apliquessin aquestes tècniques -que s'utilitzen sobretot per evitar malalties mortals a edats joves- aquests individus tampoc arribarien a reproduir-se, conclou.

En poblacions petites és on es pot observar més bé que l'evolució continua operant en els nostres gens. Els seus habitants es reprodueixen entre veïns i, per tant, hi ha menys varietat genètica. Quan apareix una mutació té més probabilitats de perpetuar-se. Per exemple, a Limone sul Garda, un poble italià accessible només per mar fins al 1930, l'endogàmia ha fet que en els seus habitants hi domini una mutació del gen ApoA1 que els protegeix contra l'infart. Els científics ho investiguen i creuen que va aparèixer el 1780. A Limone, hi vivien aleshores dos camperols, Cristòfor Pomaroli i Rosa Giovanelli. L'endogàmia també pot seleccionar gens amb desavantatges. Per exemple, entre els amish la incidència de la síndrome d'Ellis-van Creveld és més gran.

La genoeconomia

Una nova disciplina, la genoeconomia, intenta estudiar l'arquitectura genètica dels trets socioeconòmics, com ara la nostra percepció sobre el risc, el canvi i altres relacions com a grup. Per exemple, alguns científics creuen que l'altruisme podria haver quedat impresa en els nostres gens: els individus més altruistes tenen més oportunitats de seleccionar-se perquè, a la vegada, la resta del grup els aprecia, els accepta i els ajuda.