La xilel·la continua estenent-se al País Valencià, on s'han detectat els primers pruners infectats

ValènciaEl govern valencià ha confirmat aquest matí la detecció de 925 noves parcel·les afectades pel bacteri de la xilel·la, cosa que suposa sumar 19 municipis més a les 31 localitats ja infectades i constatar que l'avanç del patogen, lluny d'aturar-se, s'amplia dia rere dia al País Valencià, amb el perill que això suposa per a la resta de comunitats autònomes, que podrien veure's afectades en el futur, ja que el bacteri únicament s'ha detectat a Madrid i Almeria, però de manera molt aïllada.

Una altra dada negativa que ha donat avui el Consell és que, tot i que la gran majoria són casos d'ametllers, dels 920 nous positius, set s'han produït en albercoquers, sis en plantes aromàtiques –en concret, tres en aladerns i tres en romaní– i dos en pruners. És la primera vegada que es detecta el patogen en aquest últim fruiter i, per tant, s'obre encara més el ventall de cultius amenaçats.

En conjunt, des de l'agost del 2017, ja són 134.600 les hectàrees afectades al País Valencià, dividides en dos comarques, el Comtat i la Marina Alta, on sí s'han registrats positius, i una comarca veïna, la Safor, on tot i no haver-se detectat cap cas, sí es troba en una zona d'especial atenció per la seva proximitat. A més del cultius, també hi ha 17 nous vivers o centres de jardineria addicionals afectats per les restriccions de moviment de material vegetal, i sumen ja 45.

Davant aquest escenari tan cru, la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, ha defensat que el govern valencià està fent tot el possible per intentar reduir l'impacte de la plaga i que l'executiu ha d'aplicar el pla d'erradicació, que preveu eliminar els arbres malalts i també els que són a 100 metres a la rodona de l’infectat. "És una obligació i la contenció [que s'aplica a les Balears i que només preveu arrencar els arbres malalts, però que prohibeix qualsevol exportació de productes i tanca l’aixeta a l’arribada d’ajudes europees] no és una opció ni una decisió de la Comunitat Valenciana. Hauria de ser prèviament aprovada per la Comissió [Europea] i pels 27 estats membres, com a canvi d'estratègia, i podria posar en risc altres territoris de la UE".

Per intentar mitigar l'impacte de l'arrencada d'arbres i de la prohibició de plantar el mateix cultiu a la parcel·la afectada fins que no es constati l'absència del patogen, el govern valencià està elaborant un pla de reconversió en el qual s'han inclòs possibles cultius alternatius. A més, ha previst 2,35 milions d'euros el 2018 i 2,2 milions el 2019 per a indemnitzacions per als llauradors als quals se'ls arrenquin els arbres.

Contenció versus erradicació

La perillositat de la plaga i la severitat de les mesures exigides per impedir-ne la proliferació han afavorit diferències entre els territoris afectats. Dos dels millors exemples d’aquesta discrepància són les Balears i el País Valencià. I és que, mentre que el govern de Francina Armengol ha abandonat tota esperança d’erradicar el bacteri, l’executiu de Ximo Puig encara malda per evitar que s'expandeixi.

El 2017 la Unió Europea va atendre la petició del Govern Balear i va declarar el territori infectat. Aplicava així la fórmula posada en marxa a Itàlia, que implica admetre que el combat del bacteri s’ha iniciat tard i que el patogen no es pot erradicar: cal conviure-hi i lluitar per reduir-ne la incidència. La via de la contenció exigeix l’eliminació dels arbres afectats, però el protocol d’erradicació és més dur: preveu eliminar també els arbres que són a 100 metres a la rodona de l’infectat. Per contra, la via de la contenció prohibeix qualsevol exportació de productes i tanca l’aixeta a l’arribada d’ajudes europees per compensar els llauradors, un suport que sí que preveu la fórmula més estricta.

On sí que s’està aplicant el pla d’erradicació és a la Provença francesa i al País Valencià. Les estrictes mesures que preveu causen tensions i la resistència de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) i la Plataforma d’Afectats de la Xylella Fastidiosa d’Alacant (AXFA), que s’han enfrontat amb els treballadors encarregats d’arrencar els arbres infectats. Aquestes dues entitats s’oposen a l’aplicació de la normativa perquè consideren que la batalla de la contenció “està perduda” i reclamen l’aplicació de l’excepció balear. En contra d’aquest posicionament, i en defensa del protocol europeu, la Unió de Llauradors i Ramaders Valencians, la conselleria i el ministeri d’Agricultura, així com l’executiu comunitari, defensen que el pla d’erradicació és l’única opció d’evitar l’expansió del patogen o, com a mínim, de tenir alguna possibilitat real d’aconseguir-ho.