El conte del coronavirus: una lliçó dels més petits a molts adults

BarcelonaCada dia, a les xarxes socials, Víctor Espiga penja un micropoema sobre l'actualitat, frases enginyoses amb jocs de paraules encomanadissos. Un home de lletres vestit de ciència, ja que en realitat, tot i la seva vocació literària, és metge. De fet, la idea d'escriure un conte sobre el coronavirus va sorgir-li divendres passat, amb la bata blanca posada, a la Fundació Sanitària Mollet. Un conte –amb veu de Berta Rubio i il·lustració de Josep Giró– pensat per al "confinament dels nens", però també com a toc d'atenció per als adults. Especialment per a tots els que no són conscients de la gravetat del moment i de la necessitat de quedar-se a casa confinats. Tal com demanava el mateix Espiga divendres, just abans de posar paraules al conte.

La història, que comença a circular pels grups de WhatsApp i l'han recomanat pedagogues com Eva Bach, la va escriure pensant en els nens, també en els seus dos fills, ja que, tot i ser "tan difícil per a ells" passar-se quinze dies tancats a casa, "tenen més sentit comú que els adults i entenen millor això del confinament pel bé comú".

"Pretenia, en primer lloc, mostrar el meu suport i la meva admiració per la capacitat d’adaptació dels infants. I, en segon lloc, cridar l’atenció dels adults sobre la necessitat de confinament i d’aplicar el sentit comú en aquestes situacions tan difícils", explica.

El conte, de poc més de dos minuts, parla del sentit comú i de la lliçó que donen els més menuts a molts adults aquests dies.