Es tem que la millora en la qualitat de l’aire acabi en retrocés
El trànsit privat ha recuperat els nivells previs a la pandèmia molt més ràpidament que el transport públic
BarcelonaHi ha alguns aspectes de la contaminació que tenen a veure sobretot amb el clima, com és el cas de les emissions de gasos d’efecte hivernacle com el CO 2, però n’hi ha d’altres que tenen un efecte més directe sobre la salut de les persones, sobretot a les ciutats. En aquest sentit, el confinament ha permès poder tastar com seria la vida si optéssim per formes de transport menys contaminants.
El contaminant que més s’ha reduït durant els mesos de baixa activitat ha sigut el diòxid de nitrogen, que és el que està més directament vinculat al trànsit. Segons un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), els nivells de NO2 a la ciutat van arribar a caure un 55% durant les setmanes més dures del confinament, una baixada que podria haver sigut afavorida també per la dinàmica de meteorologia canviant. Una estimació d’aquest mateix informe situa en un 43% la baixada de l’NO 2 atribuïble al confinament. Les partícules PM10 han baixat un 21% però, en canvi, l’ozó troposfèric ha augmentat un 9%. El motiu d’aquest augment sembla ser precisament una reacció química que té relació amb la disminució del trànsit: el monòxid de nitrogen que emeten els cotxes reacciona amb l’ozó i provoca diòxid de nitrogen i oxigen. La disminució del trànsit ha fet disminuir el monòxid de nitrogen i ha deixat més ozó a l’atmosfera.
Sens dubte aquesta aturada forçada ha sigut un experiment de gran valor, el qual ha permès fer càlculs més reals de fins a quin punt caldria fer baixar el trànsit per assolir els nivells de qualitat de l’aire desitjables segons l’OMS. Segons l’informe de l’ASPB, una reducció d’un 25% del trànsit situaria totes les estacions de contaminació de Barcelona per sota del llindar dels 40 ug/m( 3) d’aire que suposen el llindar establert per l’OMS. El 2019 l’estació de mesura de l’Eixample va registrar una mitjana anual de 50 ug/m( 3) d’aire, i la de Gràcia - Sant Gervasi, de 44.
L’informe de l’ASPB fins i tot estima com afectaria això la salut de les persones. Segons els càlculs dels experts, aquesta baixada puntual de la contaminació hauria evitat 15 morts a la ciutat, però si aquesta reducció fos sostinguda, serien 800 morts prematures cada any les que es podrien estalviar.
Encara no és possible saber fins a quin punt aquesta baixada de la contaminació ha millorat la qualitat de vida de persones amb historials clínics d’asma o ictus. Segons l’investigador de l’ISGlobal Jordi Sunyer, hi ha la percepció clínica que aquest tipus de malalts han tingut moltes menys recaigudes en els últims mesos, però és impossible saber encara a hores d’ara quina part d’això es pot atribuir a la baixada de la contaminació i quina part al fet que la gent s’hagi relacionat menys o hagi optat per anar menys al metge per por a infectar-se.
L’optimisme s’acaba aquí
Els experts, però, temen que tot això quedi en un simple experiment. La tendència de les últimes setmanes fa evident que, pel que fa a la contaminació, a Barcelona la normalitat precovid és cada cop més a prop. La comparació de les dades de NO 2 d’anys anteriors amb les d’aquest any deixa de manifest que si a finals de març la disminució havia arribat a ser de 30 ug/m( 3) d’aire respecte a la mitjana dels últims tres anys, en les últimes setmanes amb prou feines hi ha diferència.
Segurament a curt termini el problema més greu que caldrà afrontar serà la credibilitat del transport públic. Les dades de l’Ajuntament de Barcelona deixen clar que, mentre que a finals de juny l’ús del vehicle privat a les rondes ja s’havia situat només al voltant d’un 10% per sota dels nivells d’abans de la pandèmia, l’ús del transport públic seguia un 50% per sota. Segons Jordi Sunyer, si la gent no percep el transport públic com un lloc segur i amb bona ventilació, tindrem les ciutats col·lapsades de vehicles. La bicicleta també ha sigut una alternativa clarament més utilitzada per als desplaçaments. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, la mobilitat amb bicicleta en alguns caps de setmana de maig i juny ha arribat a ser més d’un 50% superior als nivells anteriors al confinament.
La percepció dels experts és que en els pròxims anys la urgència econòmica convertirà en clarament secundaris els temes ambientals, i això pot provocar fins i tot un retrocés en les dades de contaminació respecte al període precovid. Segons Sunyer, ja hi ha símptomes d’això a la Xina, on no només s’estan recuperant els nivells de contaminació previs a la pandèmia, sinó que, a més, s’està notant un augment de contaminants com el diòxid de sofre, indicador que s’estan fent servir combustibles de més baixa qualitat.
A l’altra banda hi ha projectes com l’anomenada ciutat dels 15 minuts, una idea que proposa repensar l’urbanisme perquè gairebé tot el que pugui necessitar un ciutadà estigui a menys de 15 minuts a peu, tant a nivell de centres de salut i espais verds com també pel que fa al comerç. Una idea per enfortir la vida de barri que va sorgir de l’urbanista Carlos Moreno i que l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, va anunciar com una de les apostes per a la seva reelecció setmanes abans que esclatés la crisi del covid. La part que té a veure amb la feina sembla la més complicada d’encaixar en aquest possible nou esquema.