La contaminació es manté a Barcelona tot i el repunt del trànsit

BarcelonaBarcelona tanca el 2021 amb unes dades de contaminació similars a les del 2020. De mitjana, el nivell d'NO2 a la ciutat s'ha situat en 25,6 ug/m3 d'aire, set dècimes per sota dels 26,3 del 2020. Cap de les estacions de mesura ha superat el límit anual de 40 ug/m3 d'aire establert per la Unió Europea, tot i que l'estació de l'Eixample s'hi ha acostat més que l'any passat: al punt de mesura que hi ha entre el carrer Urgell i l'avinguda Roma la mitjana anual ha arribat a 37,1 ug/m3 d'aire, una dada superior als 35,1 de l'any passat. En el primer any complet en què el règim sancionador de la zona de baixes emissions (ZBE) està en vigor, la majoria d'estacions han experimentat una lleugera baixada dels nivells d'NO2 i només les de l'Eixample i de la Ciutadella repunten, segons càlculs fets per l'ARA a partir de les dades obertes de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat.

En el context d'aquestes dades cal afegir que el 2021 ha sigut un any amb més trànsit que l'anterior. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, entre l'inici de la pandèmia i el final del 2020 a Barcelona hi va haver de mitjana un 33% menys de trànsit que durant el febrer del 2020. Durant el 2021 aquesta baixada s'ha reduït al 15%. A partir de la tardor alguns dies han arribat a registrar nivells de trànsit superiors als del febrer del 2020. Aquest fet es va produir per primera vegada el dia de la Mercè d'enguany i s'ha anat repetint en algunes altres jornades, fins al punt que en dies com el 28 de novembre i el 19 de desembre el trànsit a Barcelona ha arribat a ser un 4% superior a les dades prèvies a la pandèmia.

Unes altres dades que ajuden a donar context són les de la resta de ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona, on les restriccions de trànsit per la ZBE no estan en vigor. De mitjana, el diòxid de nitrogen no ha baixat a l'àrea metropolitana, com sí que ha passat a Barcelona, i la tendència ha sigut lleugerament a l'alça. Els nivells d'NO2 no han repuntat amb força, però les dades reflecteixen un augment de 23 a 23,7 ug/m3 d'aire. Tot plegat fa que la contaminació entre Barcelona i les ciutats de l'àrea metropolitana s'estigui igualant cada cop més. Entre el 2019 i el 2021 l'estació de mesura que ha registrat una baixada més forta és la del Palau Reial de Barcelona. També en punts com la Vall d'Hebron, el Poblenou, l'Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs hi ha hagut baixades al voltant del 30%.

Entre l'agost del 2020 i l'agost del 2021 la proporció de cotxes que circulaven sense etiqueta va baixar del 5,6% a l'1,4%, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona. En aquest mateix període hi va haver una reducció molt notable de cotxes amb l'etiqueta groga, els següents més contaminants, que van passar de ser gairebé la meitat (46,6%) a només un de cada quatre (24,9%).

Les dades podrien semblar relativament bones si es té en compte la tendència i que cap estació supera el límit permès, però els nou límits de protecció a la salut recomanats per l'OMS tiren aigua al vi. El setembre d'aquest any l'OMS va rebaixar de 40 a 10 ug/m3 la mitjana anual d'NO2 recomanable, i va rebaixar també els llindars sobre partícules. Segons el professor investigador del CSIC Xavier Querol és probable que aquesta recomanació de l'OMS empenyi la Unió Europea a rebaixar els límits permesos de cara al 2023. Segons Querol, les mesures preses per reduir la contaminació no són suficients i cal seguir l'exemple de regions com la Llombardia, on el 2015 es van fixar com a zones de baixes emissions no només les grans ciutats sinó també qualsevol municipi de més de 50.000 habitants. Xavier Querol apunta que hi ha el risc que es produeixi un escenari amb dues Europes que tinguin regulacions diferents de contaminació, una situació que creu que cal evitar de totes totes.