SALUT

La contaminació dispara un 20% el risc de tenir un ictus

Un estudi de l'Hospital del Mar vincula l'elevada concentració de sutge amb l'ictus aterotrombòtic

Barcelona durant l'últim episodi d'alta contaminació / FRANCESC MELCIÓN
Lara Bonilla
21/02/2018
3 min

BarcelonaLa contaminació dels motors dièsel té una relació directa amb el risc de tenir un tipus concret d'ictus, l'ictus aterotrombòtic. En concret, els dies amb més concentració de sutge a l'atmosfera –que és un contaminant procedent de la mala combustió dels motors dièsel– es dispara un 20% el risc de patir un ictus. Així ho revela un estudi de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), l'Hospital del Mar i l'Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal) que s'acaba de publicar a la revista Enviromental Research.

L'estudi ha analitzat dades de 2.740 pacients pacients atesos a l'Hospital del Mar per un ictus entre els anys 2005 i 2014. L'estudi ha analitzat la influència de dos contaminants, les partícules de menys de 2,5 micres i el carbó negre, el sutge, en el risc de tenir un ictus. "El que hem fet és avaluar l'exposició a aquest contaminant, el sutge, i veure si hi ha una associació amb l'augment de tenir un ictus en la població atesa a l'Hospital del Mar en aquest període", explica Rosa Maria Vivanco, investigadora del programa de recerca en processos inflamatoris i cardiovasculars de l'IMIM.

Així, per cada increment d'1,7 micrograms per metre cúbic de la concentració de sutge a l'aire, el risc de tenir un ictus durant les 24-72 hores següents creix el 20%. Això és degut al fet que l'exposició al sutge generat als motors dièsel provoca un augment de les partícules inflamatòries al cos. "Aquestes petites partícules a partir de la respiració entren al corrent sanguini i produeixen efectes nocius, augmenten la inflamació i això fa que l'arteriosclerosi es pugui descompensar", indica Jaume Roquer, cap del servei de neurologia clínica de l'Hospital del Mar i director del programa de recerca en processos inflamatoris i cardiovasculars de l'IMIM. Es tracta de "persones que, de forma subjacent, ja pateixen la malaltia ateroescleròtica, a les quals la contaminació funciona com un desencadenant", afegeix Roquer.

Estudis anteriors ja havien demostrat l'increment de la mortalitat per ictus a llarg termini a causa de la contaminació atmosfèrica i la relació entre els alts nivells de sutge a l'atmosfera i les morts per patologies cardiovasculars. Ara, els investigadors han pogut comprovar que aquest contaminant també actua a curt termini com a desencadenant de l'ictus aterotrombòtic. Aquest subtipus d'ictus està provocat pel despreniment de les plaques d'ateroma, que estan formades per colesterol, calci i altres substàncies que s'acumulen a les artèries i provoquen l'oclusió del vas.

L'efecte nociu dels contaminants per a la salut va molt més enllà del seu impacte sobre els problemes respiratoris i el càncer. Hem demostrat que l'augment del carbó negre en l'aire també afecta al sistema circulatori cerebral incrementant el risc de patir un ictus", ha resumit Roquer. L'estudi no va trobar cap relació entre els nivells de partícules inferiors a 2,5 micres i els casos d'ictus, encara que, segons Rosa María Vivanco, "no vol dir que no existeixi, simplement, no ho hem pogut demostrar".

Mesures de prevenció

Els investigadors apunten que aquestes conclusions han de servir per prendre mesures de prevenció i que les administracions desenvolupin polítiques de salut pública i adoptin, per exemple, restriccions de trànsit. "Hi ha moltes malalties que es poden relacionar amb l'exposició a la contaminació i si nosaltres publiquem articles científics després es pot avaluar si les polítiques públiques redueixen l'ictus o les malalties cardiovasculars", indica Vivanco.

Confien que estudis com aquest també serveixin per "conscienciar" sobre els efectes de la contaminació sobre la salut. "Cada cop hi ha més evidències des dels àmbits mèdics que s'ha de ser proactiu i no només controlar el sucre o la pressió, sinó també prendre consciència que és important viure en ambients no contaminants", assegura Roquer. Segons Vivanco, l'exposició a la contaminació també hauria de ser considerat un factor de risc.

La ciutat de Barcelona i l'àrea d'influència de l'Hospital del Mar, on s'ha fet l'estudi, presenta uns nivells de contaminació atmosfèrica similars als de la ciutat de Londres. En el període de l'estudi, els nivells de partícules de menys de 2,5 micres va ser de 17,5 g/m3, per sota dels recomanats per l'Organització Mundial de la Salut, que són de 25 g/m3. En el cas del carbó negre, van ser d'1,4 g/m3. Segons els investigadors, no hi ha cap nivell recomanat encara que està demostrat el seu efecte nociu sobre la salut de les persones.

L'investigador de l'ISGlobal Xavier Basagaña ha afirmat que "aquest estudi aporta noves evidències sobre les conseqüències del carbó negre sobre la salut i reforça la necessitat d'incloure'l com un contaminant més a les directives de la UE". Ara els investigadors es plantegen ampliar l'estudi a tot Catalunya per detectar les poblacions més exposades als efectes de la presència d'aquests elements en l'aire.

L'ictus o accident cerebrovascular, és la primera causa de mort en dones i la tercera en homes a l’Estat i es calcula que afectarà 1 de cada 6 persones al llarg de la seva vida. A Catalunya, cada any es registren 13.000 nous casos i 3.800 morts per aquesta patologia.

stats