Després de la baixada en l'activitat del cap de setmana, aquests pròxims dies poden tornar a ser crítics en els nivells de diversos contaminants. Ho fa pensar el fet que el temps no ha de canviar, avui i demà hi haurà tempestes al Pirineu i Prepirineu, però en general fins divendres no hi haurà vent destacable ni canvis importants en les masses d'aire. Avui i demà la pols del Sàhara tendirà a disminuir, però és molt probable que entre dijous i divendres una nova entrada d'aire molt càlid la faci tornar a augmentar. És possible que arribem a divendres en unes condicions similars a les de divendres passat, és a dir, amb superacions dels límits de diversos contaminants. El diòxid de nitrogen, el contaminant més relacionat amb el trànsit, ja va superar els nivells permesos a Barcelona i a Terrassa divendres passat, i no seria estrany que això tornés a passar cap al final de la setmana. Les partícules PM10 han estat per sobre del límit durant força hores d'aquest cap de setmana a Barcelona, i tot i la lleugera baixada d'aquest dilluns, cal esperar que cap al final de la setmana tornin a saltar per sobre dels 50 micrograms per metres cúbic d'aire que en són el límit permès, informa Miquel Bernis.
Un pic de contaminació sense mesures de xoc
Entitats i experts ambientalistes demanen aplicar ja les restriccions de trànsit per millorar la qualitat de l'aire
BarcelonaCatalunya viu aquests dies un dels pitjors quadres de contaminació atmosfèrica dels últims anys. L'entrada de pols sahariana i l'onada de calor excepcional s'han afegit a les emissions estructurals que generen el trànsit i altres fonts contaminants, fet que provoca un còctel fatídic. Les partícules PM10 es mantenen en nivells moderadament alts des de fa dies, igual que els de diòxid de nitrogen (NO2) que han marcat diverses superacions dels límits habituals. A més, l'ozó troposfèric -un contaminant que afecta especialment les zones rurals- va superar divendres passat el llindar d'alerta arribant a les cotes més altes dels últims 13 anys.
La situació ha desencadenat una sèrie d'avisos a la població per part de les administracions. L'últim, avui, quan la Generalitat ha declarat la situació d'episodi per alta contaminació de partícules a l'atmosfera a tot el país i un avís preventiu (estadi previ a l'episodi) pel que fa a l'NO2 als 40 municipis de la zona de protecció especial (ZPE), bàsicament els de l’àrea metropolitana de Barcelona i alguns de la segona corona.
El cúmul de contaminants a l'aire però no s'ha traduït en mesures com ara les restriccions de trànsit, sinó que ha comportat una sèrie de consells als ciutadans com deixar el cotxe i optar pel transport públic, desplaçar-se si és possible a peu o en bicicleta o reduir les activitats de la construcció que més pols generin sense aturar els treballs. Experts i entitats ecologistes subratllen que no n'hi ha prou i urgeixen a actuar d'acord amb l'emergència climàtica que ha reconegut el mateix Govern.
"Que no esperin més i posin ja en marxa la zona de baixes emissions prevista per a l'1 de gener del 2020", apunta el catedràtic d'enginyeria ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) José María Baldasano. En aquesta zona, que abasta els accessos de Barcelona i els municipis de l'entorn, no hi podran circular els cotxes més contaminants a partir de l'any que ve, una mesura que ha de rebaixar els nivells de NO2 que provenen, en un 60%, del trànsit i que són un dels problemes més greus per a la qualitat de l'aire.
En dies puntuals, la normativa actual preveu restriccions temporals de trànsit sempre que se superin els 200 micrograms d'NO2 per metre cúbic, un llindar que no s'ha arribat a creuar, i per això no hi ha hagut efectes en la circulació. Malgrat tot, des de Sant Joan hi ha hagut 15 pics per sobre dels 160 micrograms, principalment a Barcelona però també a Terrassa i Sant Adrià de Besòs.
"Cap onada de calor ha estat més ben diagnosticada que aquesta. Si hi havia l'avís, potser calien mesures excepcionals", apunta l'ambientòleg i investigador del CSIC Xavier Querol en referència també a la necessitat d'actuar sobre l'NO2 per millorar d'arrel la situació de la qualitat de l'aire a Catalunya. Baldasano corrobora que en l'acord de les administracions que ha permès pactar la zona de baixes emissions ha faltat "coratge polític" per a un impacte immediat. Els experts apunten a restringir el trànsit, que és la part més gran del pastís, però també apunten que hi ha altres fonts contaminants com ara els creuers i l'aeroport
Entitats com la Plataforma per la Qualitat de l'Aire critiquen la falta d'accions: “No fem els deures, calen restriccions més dràstiques com les que hem vist aplicar a zones urbanes d'altres països, com ara a França, aquests dies”, sosté la portaveu Maria Garcia.
L'ozó castiga sobretot les zones rurals
El mer increment de l'NO2 fins a nivells considerats moderats ja ha tingut conseqüències greus perquè ha sigut un ingredient essencial per al pic preocupant d'ozó troposfèric que s'ha registrat a diferents zones del país, especialment les rurals de les comarques de Girona o la plana de Vic. "S'han registrat nivells de més de 240 micrograms per metre cúbic, una situació que no havia vist mai", avisa Querol.
L'ozó no és un contaminant que s'emeti directament a l'atmosfera, sinó que es 'cuina' a partir de la reacció química que fan l'NO2 i els compostos orgànics volàtils (COVs) que provenen tant de la combustió dels cotxes com de la mateixa vegetació (són els COV els que permeten que quan passegem pel bosc detectem una olor de pi, per exemple). Per generar ozó, a més, cal molta radiació solar, com la que Catalunya ha patit amb l'onada de calor, i així s'han disparat els nivells. "L'ozó és un problema que afecta especialment el sud d'Europa", afegeix Querol.
L'expert explica que són les zones rurals o les perifèries urbanes les que més pateixen per la presència d'ozó a l'atmosfera, indrets on la pressió de la població és més baixa i, per això, "hi ha menys pressió" sobre el problema. Actuar sobre l'NO2 i fer-ho en les àrees on se n'emet més, com ara l'àrea metropolitana de Barcelona, ajudaria a rebaixar els nivells de manera estructural, conclou. A més, apunta una altra idea: els llindars màxims de presència de contaminants per prendre mesures no són vàlids en totes les èpoques de l'any. A l'hivern, un pic de 180 micrograms/m3 de NO2 pot no tenir les mateixes conseqüències que a l'estiu, com s'ha vist aquests dies pel còctel de la meteorologia, i potser requereix abaixar el llindar en què cal una actuació preventiva.
Un nou pla de millora ambiental
La Generalitat reconeix la "tempesta perfecta" que s'ha originat aquests dies a Catalunya per la falta de dispersió dels contaminants i l'entrada de pols africana, explica la directora general de Qualitat Ambiental, Mercè Rius. Afegeix que el departament de Territori i Sostenibilitat treballa amb l'AMB i els ajuntaments en el protocol que permetrà actuar sobre el trànsit més contaminant a partir de l'1 de gener. "Hi estem del tot compromesos", subratlla Rius.
La directora defensa la normativa vigent i assegura que restringir el trànsit aquests dies sense que s'hagin donat les condicions de NO2 límit previstes no hauria tingut un "efecte immediat" en el problema de l'ozó a les zones interiors i rurals del país perquè la generació del contaminant és per acumulació de dies a l'atmosfera. "No hi ha una causa- efecte directa", avisa, remacatn que l'ozó és un contaminant molt complex.
Rius insisteix que el Govern treballa ja en el nou pla de millora de la qualitat de l'aire 2020-2025, que ha de definir les mesures per reduir l’NO2 i calcular els efectes que tindran a l'hora de rebaixar, de retruc, altres contaminants com les partícules PM10, PM2,5 o l'ozó.