Societat21/10/2020

La contaminació de l'aire costa uns 1.250 euros l'any a cada barceloní

La despesa sanitària i social de la pol·lució és gairebé el 4% del PIB de la ciutat, segons un informe europeu

Ara
i Ara

BarcelonaLa contaminació de l'aire costa 1.256 euros l'any a cada barceloní, segons un informe de l'Aliança Europea de Salut Pública (EPHA, en anglès). El 2018, Barcelona era la dissetena ciutat europea amb més costos socials directes i indirectes associats a la contaminació de l'aire, amb més de 2.000 M€ d'euros, i la segona en l'àmbit estatal, només superada per Madrid (3.383 M€). En canvi, la despesa per habitant a la capital catalana és la més elevada de l'Estat: el cost sanitari i social que genera la pol·lució suposa gairebé el 4% del PIB de la ciutat. L'EPHA ha elaborat un interactiu per observar la despesa econòmica per regions i ciutats de pràcticament tot Europa.

Cargando
No hay anuncios

En l'àmbit europeu, la llista de ciutats amb més despesa vinculada a la mala qualitat de l'aire són Londres (11.380 M€), Bucarest (6.350 M€), Berlín (5.360 M€), Varsòvia (4.222 M€) i Roma (4.144 M€). Les 25 ciutats amb més costos econòmics per la pol·lució tenen més d'un milió d'habitants. Segons l'estudi, la pol·lució suposa un cost addicional de 385 milions d'euros per ciutat de mitjana cada any, és a dir 166.000 milions d'euros l'any. El 2018 la contaminació va tenir un cost social de 1.250 euros per als habitants de ciutats europees, gairebé un 4% del PIB de les ciutats, especialment en les més grans i més densament poblades.

L'EPHA ha analitzat els costos socials de la contaminació de l'aire relacionats amb la salut en 432 ciutats europees de 30 països, els 27 de la Unió Europea més el Regne Unit, Noruega i Suïssa. Entre aquests elements -que es van determinar específicament per a cada ciutat en funció dels nivells de contaminació, la mida i estructura del municipi, l'edat mitjana i el nivell socioeconòmic- n'hi ha que estan directament relacionats amb la salut, com les admissions a hospitals, així com la reducció de l'esperança de vida. També hi compten, per exemple, els dies de feina perduts.