Els contagis creixen amb la incògnita de l’impacte de la variant britànica

Barcelona / MadridLes dades de l’última setmana indiquen que el nombre de contagis a Espanya augmenta ràpidament. Espanya no és una excepció, però. Països com Portugal, Irlanda o el Regne Unit també han experimentat recentment una pujada brusca de contagis, tot i que a Irlanda i el Regne Unit sembla que ja s’ha superat el pic de la corba de nous casos. L’augment de contagis al Regne Unit es va atribuir inicialment a la variant del virus coneguda com a B.1.1.7, detectada per primera vegada al sud-est d’Anglaterra, perquè alguns estudis indicaven que podia ser més contagiosa. Al desembre es parlava d’un augment del 70% de la contagiositat respecte a altres variants, però estudis preliminars més recents obren la possibilitat que aquest augment se situï entre el 30% i el 70%.

Ara com ara s’han detectat 13.699 casos d’aquesta variant en 51 països, segons l’últim informe d’un grup de treball format per investigadors de diverses universitats del Regne Unit i Austràlia, que publica informació sobre els llinatges del nou coronavirus al web Cov-lineages.org. Segons aquests científics, s’han trobat 13.018 casos de la variant al Regne Unit i 125 a Dinamarca. A Espanya en detalla només 15, però el ministeri de Sanitat ja n’ha confirmat almenys 88 (18 més que els 60 detectats la setmana passada), mentre que en té en estudi entre 150 i 200. De fet, el recompte ja superaria el centenar després que dijous, a última hora, les Balears informessin dels primers 25 casos: 16 a Mallorca i 9 a Eivissa.

Per entendre la diferència entre aquestes dades cal tenir en compte que el Regne Unit té un dels millors sistemes de vigilància de malalties infeccioses del món en termes de nombre de genomes virals seqüenciats per habitant. El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) de ministeri de Sanitat, Fernando Simón, ho il·lustrava dijous de manera clara: mentre que el Regne Unit seqüencia un 10% de les mostres, Espanya -tot i ser el país de la UE amb més seqüenciació- ho fa només un 0,5%. A Catalunya la detecció és ínfima, amb un sol cas confirmat a hores d’ara. Però el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va admetre dijous que hi ha “algunes sospites” en estudi que caldrà confirmar amb la seqüenciació completa del genoma.

Es tracta d’un procés que no pot fer qualsevol hospital. Per això el departament de Salut es reunirà avui amb els quatre grans hospitals catalans, entre els quals la Vall d’Hebron i Bellvitge, per ampliar i intensificar la cerca de casos de la variant britànica. L’objectiu és començar a “protocol·litzar” de manera comuna i consensuada com han de ser els criteris per a la seqüenciació completa de mostres de casos de covid-19. “Estem fent anàlisis per detectar variants des que va començar la pandèmia, però hem d’admetre que amb molt poca quantitat. No som Anglaterra, que és el país que millor ho està fent”, va reconèixer Argimon.

Tot i la preocupació inicial per la soca, el ministeri de Sanitat no creu que l’augment de contagis dels últims dies es degui a aquesta variant. En roda de premsa, Simón va assenyalar que la recepta a hores d’ara per mitigar aquesta soca és la mateixa que la que se segueix per la que afecta majoritàriament Espanya: restriccions i mesures de seguretat. Ara bé, no va descartar que la soca arribés a “acumular el nínxol ecològic”, com passa al Regne Unit i Dinamarca.

Quina és l’afectació real?

Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC, és del parer que la causa d’aquest augment respon a “una combinació de factors”. “La relaxació del Nadal i la manca de mesures més restrictives sens dubte hi han jugat un paper important. Encara no sabem l’impacte que hi ha tingut la nova variant, però és possible que hi hagi contribuït”, apunta. Sobre l’augment de la capacitat de seqüenciació, Macip diu que “seria important per tenir una imatge més clara del que està passant”, ja que “és necessari per saber, per exemple, si la variant és realment més infecciosa”. Tot i això, destaca, “les accions que cal prendre són independents del percentatge de la nova variant que circuli a Espanya”.

“La variant en aquests moments juga un rol poc important -opina al seu torn Daniel López, investigador del grup de biologia computacional i sistemes complexos de la UPC-. A Catalunya observem un creixement continuat des del 6 de desembre, fruit del relaxament de mesures després de la segona onada, però de moment no s’ha notat una crescuda ràpida després de Nadal”. Sobre l’evolució dels contagis, l’investigador preveu que la setmana vinent s’apreciarà si les mesures aplicades el 7 de gener tenen efecte. Respecte a la necessitat de conèixer la presència de la variant B.1.1.7, López considera que “és interessant per estar alerta, però el que és important és que els polítics tinguin una estratègia preparada per reaccionar si hi ha un creixement molt ràpid de casos, siguin o no siguin provocats per aquesta variant”.

Encara que no sigui intuïtiu, una variant que sigui un 50% més infecciosa pot provocar més morts que una variant que sigui un 50% més letal, ja que en el primer cas la propagació és molt més ràpida i afecta molta més població, el risc que pot tenir la variant britànica.