Els contagis entre els 50 i els 69 anys es dupliquen en només una setmana

BarcelonaEl boom de contagis entre els joves ha desbocat la transmissió del covid a totes les franges d'edat i ja està causant les primeres víctimes col·laterals en alguns grups d'edat vulnerables. La incidència del virus entre la població major de 50 anys s'ha duplicat en només una setmana, la majoria entre no vacunats o que encara no han rebut la segona dosi i no estan immunitzats del tot, segons el departament de Salut. En la franja que va dels 50 als 59 anys, Catalunya ha passat de registrar 47 casos per cada 100.000 habitants el 30 de juny als 114 contagis actuals. En el mateix període de temps, en la dels 60 als 69 anys, la taxa ha crescut dels 46 contagis per cada 100.000 habitants fins als 103.

Encara que l'increment és evident en totes dues franges d'edat, la dècada dels 60 és la que més preocupa a les autoritats sanitàries per la seva vulnerabilitat davant la infecció: a partir d'aquestes edats els sistemes immunitaris comencen a ser més febles i no responen prou bé a les vacunes i, en cas d'infecció, tenen més risc d'ingressar en un hospital i patir un covid sever. Malauradament, però, aquest és el grup que més està trigant a vacunar-se.

La seva immunització va començar el març passat, però bona part d'ells encara no tenen la pauta completa: només el 62,6% de les persones de 60 a 65 anys i el 51% dels que tenen entre 66 i 69 anys han rebut la segona dosi i es considera que estan correctament vacunats. Els motius que expliquen per què aquest procés s'està allargant tant en aquesta franja són, d'una banda, els continus canvis de criteri sobre quina vacuna havia de rebre –fins fa unes setmanes només se'ls administrava AstraZeneca– i, de l'altra, les modificacions del període de temps que cal deixar entre dosis.

En un primer moment, es va seguir la fitxa tècnica del preparat anglosuec i es va esperar les 12 setmanes fixades pel laboratori. Amb l'amenaça de la variant delta, però, el ministeri de Sanitat va autoritzar les comunitats autònomes a reduir aquest espaiament fins a les 10 setmanes i ara, com a màxim, el departament de Salut ha decidit inocular-les a la vuitena setmana des de la primera dosi.

Aquests obstacles han entorpit la immunització d'un dels col·lectius més vulnerables a l'hospitalització en cas de contagi i els efectes d'aquest fre comencen a materialitzar-se en forma d'ingrés a les unitats de cures intensives (UCI): la majoria de pacients ingressats a les UCI són persones d'entre 40 anys (que fa menys d'un mes que van començar a vacunar-se) i 69 anys. Bona part dels casos corresponen a persones no vacunades, però també hi ha uns pocs casos entre persones amb la pauta completa de vacunació, indica el conseller de Salut, Josep Maria Argimon.

Altament eficaces

“S'ha de tenir molt clar que les vacunes contra el covid són excel·lents també amb la variant delta i com a prova tenim l’evident reducció de defuncions i hospitalitzacions tot i l'explosió de casos les últimes setmanes. Ara bé, a partir dels 65 anys els sistemes immunitaris poden respondre pitjor als estímuls de les vacunes, com també passa amb les persones amb malalties greus com el càncer o els immunodeprimits”, explica la immunòloga Gemma Moncunill, investigadora a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). 

L'experta assenyala, però, que complir la pauta de vacunació és essencial per protegir la població. Les vacunes no tenen un efecte directe i immediat sobre el sistema immunitari, sinó que l’estimulen de forma indirecta. En les pautes de doble dosi, com en tres de les quatre vacunes contra el covid, la primera sol anomenar-se de “memòria", perquè té un efecte limitat i els anticossos baixen a mesura que passa el temps, mentre que la segona rep el nom de “reforç o recordatori”, perquè fa que aquestes defenses tornin a pujar i que s’estabilitzin en nivells més elevats. 

Recentment, un estudi elaborat a Israel, on la campanya de vacunació s'ha basat exclusivament en la inoculació de Pfizer i on la variant delta ja és predominant, ha rebaixat les dades d'efectivitat de la vacuna: els resultats preliminars assenyalen que seria d'un 64% enfront del 94% inicial en el cas de prevenir infeccions i malalties simptomàtiques, però continua sent altament eficaç (93%) per evitar les infeccions greus i, per tant, les hospitalitzacions, els ingressos a l'UCI i les defuncions.

En efecte, totes les vacunes autoritzades per l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en les sigles en anglès) –Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen– són eficaces per evitar les conseqüències greus del covid. La vacunació completa amb Pfizer i Moderna evita el contagi en un 90% dels casos greus, els símptomes en un 95% dels casos i l'hospitalització i la mort en un 99% dels casos. Pel que fa a AstraZeneca, amb dues dosis s'evita el desenvolupament de la malaltia en un 85% dels casos i els ingressos i les morts en un 99% dels casos.

El conseller de Salut també ha deixat clar que les vacunes són molt efectives, però que no són infal·libles, és a dir no protegeixen tothom al mateix nivell. De fet, s’estima que un 10% dels vacunats podrien no desenvolupar immunitat i, per tant, podrien ser susceptibles a patir símptomes en cas de contagiar-se o, fins i tot, d’emmalaltir de forma severa. Com més creixi la transmissió del covid, més augmenta el risc que aquestes persones pateixin quadres greus si s'infecten. "Per això, per evitar que aquest percentatge de gent que no hi respon bé acabi molt malalt, ens hem de vacunar tots", conclou Moncunill.