¿Puc contagiar-me de covid tot i haver-me vacunat?

BarcelonaLes vacunes contra el covid són efectives. Ho demostren els més de 3.290 milions de dosis administrades al món, però també el canvi de paradigma que es viu a Catalunya des de fa unes setmanes. Malgrat l'explosió descontrolada de noves infeccions, sobretot entre les persones més joves, les hospitalitzacions i les defuncions s'han desvinculat de la corba de contagis. A diferència d'altres onades, la transmissió desbocada de la cinquena onada no s'està traduint ni en un augment massiu dels ingressos ni de les morts, tot i que sí que s'està registrant un repunt d'atencions a les urgències entre els més joves de 30 anys i alguns malalts també estan arribant a les unitats de cures intensives (UCI), sobretot persones d'entre 40 i 69 anys.

El factor diferenciador són les vacunes. Les complicacions per covid s'associen eminentment a l'edat: com més edat es tingui, més risc hi ha de patir-ne. A Catalunya la població de més de 70 anys està ben vacunada (dues dosis) des de fa mesos i els casos entre aquesta població són generalment anecdòtics i lleus. En canvi, altres franges d'edat vulnerables continuen amb la immunització a mitges (dels 30 als 69 anys) i la resta pràcticament no l'ha començada (més joves de 29 anys) i, per tant, estan més exposats al virus i a les seves conseqüències.

Set mesos després que comencés la campanya de vacunació ja es veuen els efectes protectors de la vacuna. Ara bé, ¿funcionen igual les vacunes per a tothom? ¿És possible contagiar-se quan ja s'està vacunat? ¿Les vacunes prevenen les infeccions o només protegeixen davant la malaltia greu?

1. Les vacunes no immunitzen a tothom

Les vacunes contra el covid han demostrat una efectivitat superior al 90%, però cap és infal·lible. S'estima que aproximadament un 10% de les persones que es vacunen no desenvolupen la immunitat desitjada, independentment de la vacuna que se'ls administri.

Aquesta problemàtica s'associa a l'edat, sobretot entre els més grans de 65 anys, que normalment tenen un sistema immunitari més afeblit, i a les malalties greus, com ara persones amb càncer o que estan immunodeprimides (és a dir, que van néixer amb un sistema immunitari inexistent o defectuós o han rebut teràpies que els han destruït les defenses). Algunes d'aquestes persones tenen risc d'emmalaltir si s'exposen al virus i es contagien, fins i tot si s'han vacunat, i per això no és descartable que pugui haver-hi casos greus o que alguna d'aquestes persones vacunades arribi a morir.

Aquests problemes de cobertura no són específics de la vacuna contra el covid. La de la grip, per exemple, funciona només entre la meitat dels vacunats, però tot i poder-se contagiar no solen fer quadres greus perquè la vacuna sempre els confereix algun grau de protecció. El mateix passa amb altres vacunes molt integrades en els programes d'immunització, com la de la poliomielitis, que té un 99% d'eficàcia i tot i ser molt bona hi ha marge per a la no-immunització; la de les galteres (88%); la de la tos ferina (85%), o la de l'hepatitis B (90%).

2. Els vacunats també es poden contagiar

El coronavirus també afecta les persones vacunades, però la gran majoria queden protegides contra la malaltia o si més no contra les formes més greus. A Catalunya un 0,2% dels immunitzats s'han contagiat després de rebre la primera dosi i un 0,12% després de la segona, i segons el departament de Salut solen ser casos lleus. Ara bé, atesa la velocitat de propagació del virus actual (cada positiu està generant, com a mínim, tres infeccions noves) i el predomini de la variant delta –que seria més d'un 50% més contagiosa que la britànica– és probable que aquesta xifra pugui augmentar en els pròxims dies.

3. La immunitat no és automàtica

Les vacunes no tenen un efecte directe i immediat sobre el sistema immunitari, sinó que l’estimulen de manera indirecta. En les pautes de doble dosi, la primera sol anomenar-se de memòria, perquè té un efecte limitat i els anticossos baixen a mesura que passa el temps, mentre que la segona rep el nom de reforç, perquè fa que aquestes defenses tornin a pujar i que s’estabilitzin en nivells més elevats durant un període de temps.

De forma general, la protecció més elevada amb Pfizer s'obté 7 dies després de la segona dosi (un mes des de la primera), amb Moderna cal que passin 14 dies des de la segona dosi (uns 42 dies com a mínim des de la primera) i amb AstraZeneca 28 des de la segona dosi. Amb Janssen, l'única vacuna monodosi contra el covid, la màxima protecció s'assoleix al cap de 14 dies d'administrar-la.

4. La segona dosi evita casos greus

Actualment una primera dosi de la vacuna protegeix entre un 32% i un 38% a l'hora de patir símptomes en cas de contagi, un 10% menys que quan la variant hegemònica era la britànica, segons els estudis fets pel departament de Salut del Regne Unit. Amb les dues dosis, en canvi, la protecció es dispara fins al 80%.

En canvi, l'efectivitat contra les malalties greus i l'hospitalització no es veu compromesa per la delta: amb una dosi la vacuna ja aporta una protecció del 80%, i amb les dues dosis la xifra creix fins al 96%. Per aquest motiu les autoritats sanitàries remarquen la importància de tenir les dues dosis en els intervals de temps adequats.

5. Els vacunats poden transmetre el virus

Prevenir la infecció i prevenir la malaltia són coses diferents. Les vacunes van ser creades i assajades per evitar la malaltia, i la seva inoculació s'associa a la disminució de la càrrega viral i de la capacitat de transmissió, però això no significa que pugui aturar les noves infeccions.

Els immunitzats poden infectar-se i no saber-ho (asimptomàtics) o patir alguns símptomes lleus, però en tots dos casos poden exercir de propagadors i contagiar el seu entorn. El departament de Salut assegura que amb la variant britànica es va observar que la vacunació tallava la propagació en un 50% dels casos als domicilis de les persones vacunades i, per tant, que es produïen menys infeccions, però ara, amb la delta, encara no hi ha dades.

6. Risc per als que han passat la infecció

Ja se sap que la gran majoria de les persones que han passat la malaltia desenvolupen una immunitat protectora, si bé encara no se'n coneix la durada. Com a mínim s'ha comprovat que s'allarga sis mesos, però també hi ha estudis que assenyalen que podria durar vuit mesos o fins i tot dotze. Per aquest motiu, el protocol de vacunació fixa que fins que no han passat sis mesos des del positiu, aquestes persones no han de vacunar-se.

En aquests casos una sola dosi és suficient per induir una resposta immune igual o superior a la que s'observa després de dues dosis en persones que no han passat la malaltia. La infecció actua com a estímul del sistema immunitari i serveix de primera dosi, de manera que una injecció més exercirà de reforç. Ara bé, i mentre aquesta punxada no arriba, pot passar que la persona es torni a infectar.

7. Calen mesures de prevenció

Fins que una gran part de la població no estigui completament vacunada contra el coronavirus, les autoritats sanitàries insisteixen que és fonamental seguir complint les mesures de prevenció per evitar la propagació de la malaltia, sobretot per aquelles persones que tot i estar vacunades no desenvolupen immunitat.

Així, és important vacunar-se però també continuar fent servir la mascareta, sobretot quan es barregen grups bombolla; rentar-se freqüentment les mans; garantir la distància interpersonal; prioritzar els espais a l'aire lliure o ben ventilats, i quedar-se a casa en cas de tenir símptomes compatibles amb el covid (tos seca, febre durant tres dies, dolor muscular, mal de cap, diarrea, nàusees o vòmits, pèrdua o disminució de l'olfacte i el gust), estar esperant el resultat d'una prova diagnòstica o ser contacte d'un positiu.