Els consumidors pagaran els 1.350 milions del Castor
La indemnització del govern espanyol a Escal repercutirà durant 30 anys en la factura del gas
BarcelonaJa és oficial. L’empresa gestora del magatzem de gas Castor, Escal UGS -participada en un 66,7% per ACS, propietat de Florentino Pérez-, rebrà una indemnització de 1.350,7 milions d’euros per la seva renúncia a la gestió de la planta, anunciada el 25 de juny passat. Ho va confirmar ahir la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. L’executiu del PP va aprovar un decret llei mitjançant el qual suspèn la concessió a Escal UGS i reconeix el dret de l’empresa a rebre una compensació pel valor de la inversió inicial.
Aquests 1.350 milions d’euros els acabaran pagant tots els ciutadans de manera indirecta. Per abonar-los a Escal UGS, el govern espanyol demanarà un crèdit a tres bancs. Com el tornarà? A través d’Enagás, el gestor únic de la infraestructura de gas a Espanya, que té com a accionista majoritari l’Estat -a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI)-, amb un 5%. Diversos exministres del PP, com Ana Palacio i Isabel Tocino, són al consell d’administració. Enagás apujarà el peatge de distribució que li paguen totes les empreses comercialitzadores de gas, com Gas Natural Fenosa, que, de retruc, apujaran la factura al consumidor durant 30 anys, que és el temps que té l’Estat per tornar el crèdit de 1.350 milions. El ministeri d’Indústria, Energia i Turisme -ahir a la roda de premsa no hi va comparèixer el ministre José Manuel Soria- va detallar que el primer pagament es farà el 25 d’abril del 2016.
Enagás, que és una empresa privada que cotitza a la borsa, va precisar ahir que només farà d’intermediari d’aquesta operació financera a llarg termini, i que en cap moment els 1.350 milions apareixeran en els seus balanços, per tranquil·litzar els accionistes i evitar oscil·lacions en les accions. La compensació servirà a Escal UGS per tornar els bons del Banc Europeu d’Inversions (BEI) amb què es va finançar el projecte Castor, i l’empresa de Florentino Pérez no assumirà, així, cap cost pel fiasco.
Per què l’Estat ha d’indemnitzar l’empresa concessionària del magatzem Castor si està provat -a falta dels informes d’experts internacionals- que van ser les injeccions de gas les que van provocar els terratrèmols? Perquè ho diu el reial decret 855/2008, amb el qual el govern del PSOE concedia a Escal UGS l’explotació del magatzem de gas Castor. En l’últim paràgraf de l’article 14 hi ha la clau: en cas de rescissió de la concessió, per part de l’Estat o de l’empresa, Escal “té dret al cobrament del seu valor net comptable excepte en cas que s’acredités dol o negligència; en aquest cas el dret serà al cobrament del valor residual”.
Aquest ha sigut l’as a la màniga amb el qual Florentino ha negociat sempre amb el govern del PP. Mariano Rajoy ha trigat un any a prendre la decisió final, perquè ha valorat fins a quin punt podia plantar cara als jutjats a Florentino Pérez per demostrar la possible negligència de l’empresa amb les injeccions de gas, però ha desistit.
Es confirma la “hibernació”
L’activitat del Castor es va suspendre per ordre de l’Estat el 26 de setembre del 2013, després que més de mil sismes de baixa intensitat afectessin la costa d’Alcanar i Vinaròs, una quinzena dels quals van ser percebuts per la població -i dos dels quals van superar els 4 graus en l’escala de Richter-. Els dos informes que va encarregar el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, ja van confirmar que els terratrèmols els van provocar les injeccions de gas. I ara, a l’espera d’un tercer informe elaborat per experts dels Estats Units, el decret de l’executiu del PP estableix la “hibernació” de les instal·lacions del Castor, tal com va avançar l’ARA fa una setmana.
Aquesta mesura, va explicar Sáenz de Santamaría, implica la paralització de totes les operacions d’emmagatzematge ja aprovades pel ministre Soria. “Durant la hibernació no es realitzarà cap extracció o injecció de gas natural”, va assegurar. El document aprovat ahir deixa clar que mitjançant un acord del consell de ministres es podrà posar fi al procés d’hibernació si ho aconsellen els estudis tècnics. El govern espanyol també es reserva el dret a desmantellar la infraestructura “en condicions segures”, una opció més que plausible, segons van informar fonts coneixedores de les negociacions a l’ARA. Desmuntar la infraestructura podria costar fins a 300 milions d’euros, tot i que mantenir-la simplement tancada en costa molts més. Segons Sáenz de Santamaría, la decisió presa per l’executiu espanyol suposarà a partir del 2017 un estalvi de més de 110 milions a l’any.
Enagás Transporte portarà el manteniment del Castor mentre continuï inoperatiu. El cost de la gestió també serà assumit pel sistema gasista. L’estat espanyol és un dels pocs països de la Unió Europea que repercuteix els costos energètics afegits en la factura del gas en lloc d’afegir-los al pressupost estatal. Tot i que la Comissió Europea va recomanar a l’executiu del PP que inclogués l’import de la indemnització a Escal UGS en el dèficit de l’Estat, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, s’hi va negar.