L'Estat es queda el 0,7% de les ONG catalanes
El Suprem valida l’últim canvi legal i tira per terra les 13 sentències anteriors que donaven la raó al Govern
BarcelonaOn havia dit blanc, ara diu negre. El Tribunal Suprem (TS) ha decidit donar la raó a l’Estat en el conflicte històric que manté amb la Generalitat sobre qui ha de gestionar els diners que surten de la casella del 0,7% de la declaració de l’IRPF que es destinen a finalitats socials, i ho ha fet donant per bo l’últim reial decret 536/2013 del govern espanyol.
La paradoxa és que, fins ara, tretze sentències tant del Suprem com del Constitucional deien el contrari, perquè reconeixien que són les comunitats autònomes les que tenen la competència exclusiva per fer assistència social -així ho reflecteixen els articles 148.1.20 de la Constitució i el 166 de l’Estatut-. La raó que esmenta el Suprem per canviar el criteri és que en l’última llei de l’Estat per repartir aquests fons no es parla d’"assistència social", sinó de "persones amb necessitats educatives o d’inserció laboral, el foment de la seguretat ciutadana i la prevenció de la delinqüència", a més de "persones amb necessitats d’atenció integral sociosanitària". Així doncs, segons el criteri del Suprem, les competències relatives al que es podria considerar "assistència social" són, a la pràctica, "totes aquelles activitats que atenen estats de carència o necessitat que no tenen cobertura mitjançant altres títols específics". Dit d’una altra manera, l’assistència social depèn d’altres esferes.
Llegeix aquí la sentència íntegra del Tribunal SupremLa realitat és que l’Estat mai havia fet cas de les tretze sentències anteriors, malgrat la reiterada exigència de la Generalitat i la Taula del Tercer Sector Social perquè fes aquest traspàs de recursos. De fet, l’última vegada que el Suprem va dictar una sentència sobre la matèria, el juny del 2015, va dir textualment que "l’Estat no ostenta cap títol competencial que l’habiliti per regular la concessió de subvencions al denominat tercer sector".
En aquesta disputa, però, el govern espanyol no està sol, i és que les ONG d’àmbit estatal sempre han defensat que el repartiment dels recursos es faci de manera general. Això, a la pràctica, suposa que 60 entitats socials que només tenen presència a Catalunya, com la Fundació Arrels o el Casal dels Infants del Raval, difícilment rebran fons per aquesta via.
Reaccions divergents
Davant d’aquesta nova sentència, les reaccions no es van fer esperar. La primera a valorar-la va ser la Plataforma del Tercer Sector, d’àmbit estatal, que mitjançant el seu president, Luciano Poyato, va dir en roda de premsa que "ja no hi ha cap dubte" sobre la validesa del sistema de finançament de les entitats socials a través de l’IRPF. Segons la seva visió, si el Suprem hagués donat la raó a la Generalitat -que havia presentat recurs al reial decret- s’hauria generat un "greu problema". En la mateixa línia, el ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va mostrar la seva "satisfacció" amb la sentència, en un comunicat en què va assegurar que el 0,7% de l’IRPF és "el principal instrument de vertebració social del país".
La reacció catalana tampoc es va fer esperar davant d’una sentència que tira per terra un argumentari que fa 15 anys que es manté inalterable. El secretari general del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, va assegurar a l’ARA que la resolució "és una espoliació social en tota regla", fruit d’una actuació "trilera" en què "l’Estat fa trampes", perquè obeeix a una estratègia recentralitzadora dissenyada prèviament. Entenent que el concepte d’assistència social no es pot alterar, Ginesta va garantir que el Govern presentarà els recursos pertinents. També la Taula del Tercer Sector, a través del seu president, Oriol Illa, va lamentar que la sentència "és un revés molt dur" i suposa "un clar retrocés en el respecte i el reconeixement de les competències" autonòmiques.
La casella del 0,7% de l’IRPF va permetre repartir l’any passat 221 milions d’euros a un total de 470 entitats socials -enguany preveu que siguin 10 milions més-. El 25% d’aquests fons van tenir el seu origen a Catalunya -54,4 milions d’euros-, on la meitat dels contribuents marquen aquesta casella, tot i que les entitats catalanes van rebre 30,8 milions, el 14% del total.
