El consum d’heroïna al Raval: de les narcosales als narcopisos
Els mesos d’estiu s’han recollit del carrer unes 2.000 xeringues mensuals, el doble que un mes normal
BarcelonaEl consum d’heroïna a Barcelona s’està reduint des del 2004 però el seu impacte és més gran: primer, perquè es concentra en determinats carrers del barri del Raval i, segon, perquè els toxicòmans estan sortint dels equipaments públics de venipunció, les anomenades narcosales, com la Sala Baluard, i estan consumint al carrer o en pisos ocupats per traficants, els anomenats narcopisos. A més de provocar més alarma entre els veïns, que pensaven que ja no tornarien a veure gent punxant-se pels carrers, aquesta tendència és una mala notícia per a les polítiques de reducció de danys, tant pel que fa al risc de sobredosi dels consumidors com a les possibilitats de contagi de les malalties.
Un dels indicadors de l’Ajuntament de Barcelona per conèixer el nombre aproximat de consumidors d’heroïna són les xeringues que es recullen de la via pública. Durant els mesos d’estiu -juny i juliol, sobretot- s’han recollit al Raval més de 2.000 xeringues mensuals, una xifra superior a la de mesos anteriors, quan se’n recollien poc més d’un miler, segons va explicar ahir la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, durant la presentació del pla d’acció de drogues 2017-2020. Tot i que aquest augment no es pot atribuir a una sola causa, un dels motius més importants és el canvi d’ubicació dels punts de venda de drogues, ja que la venda d’heroïna, segons la directora de l’Observatori de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Maribel Pasarín, s’ha traslladat de barris com la Mina, on hi va haver una gran batuda a finals del 2015, al barri del Raval. “I la gent consumeix allà on compra”, va afegir. I on en compra és als narcopisos ocupats per traficants i que els veïns del Raval xifren ja en una seixantena. Tarafa va reconèixer que les xeringues que s’han trobat al barri del Raval tant provenen del consum al carrer com del consum als anomenats narcopisos.
El responsable de l’àrea de drogues de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), Josep Rovira, va explicar que “no es tracta de consumidors nous” sinó de persones que fa temps que pateixen aquesta addicció. Segons adverteix, els narcopisos “han canviat de cop el panorama” del consum de droga, ja que els traficants animen els toxicòmans a consumir dins dels mateixos habitatges on compren la droga. El fet que aquests pisos siguin a la part nord del Raval, mentre que la Sala Baluard és al sud, complica encara més la situació.
L’Ajuntament de Barcelona ha doblat la presència d’educadors de carrer al Raval perquè “acompanyin els consumidors de drogues a fer-ne ús en entorns de seguretat”, és a dir, perquè deixin de consumir al carrer o en els narcopisos i passin a fer-ho als centres d’atenció i seguiment (CAS), com ara el de Baluard. Així mateix, per incentivar l’ús del CAS Baluard -on ha baixat “una mica” el nombre d’usuaris- s’ha ampliat la franja horària de funcionament i l’horari d’obertura és ara de set del matí a nou del vespre.
Menys consum a la ciutat
No obstant, en termes generals, la comissionada de Salut nega que hi hagi més consumidors d’heroïna en el conjunt de la ciutat. I dona dades: l’any 2004 es van recollir 156.000 xeringues a la via pública i fins a finals d’agost d’aquest any en portaven recollides 16.000. De mitjana, s’ha passat de les 14.000 mensuals a prop de 2.000. Pel que fa a les demandes de tractament de desintoxicació, l’heroïna ocupa la tercera posició (16%) per darrere de la cocaïna (17%) i l’alcohol (45%).
També s’ha creat una comissió de seguiment intern a l’Ajuntament de Barcelona -on estan representats els serveis de neteja, habitatge, seguretat i salut- per analitzar la situació de venda i consum de droga al Raval. Una de les qüestions a determinar és si aquest repunt del consum de droga al Raval forma part d’un “procés cíclic normal” del consum a la ciutat i, per tant, temporal.
La tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va recordar que els pisos on es ven la droga són de “propietat privada” i que, per tant, el que pot fer l’Ajuntament és “contactar amb els propietaris perquè es facin responsables d’aquests pisos”. “Si no estiguessin abandonats, això no passaria”, va afegir Ortiz. L’Ajuntament també va recordar que cal la col·laboració de la Generalitat, ja que és la “responsable” de la lluita contra la venda de drogues.
Les sales de venipunció es van obrir a Barcelona l’any 2004. Tant els veïns dels barris afectats com alguns regidors socialistes s’hi oposaven frontalment, mentre que ICV-EUiA -també al govern- defensava la seva obertura. Finalment se’n van obrir 14. En aquests espais els toxicòmans poden punxar-se amb la supervisió d’un metge que, a més a més, fomenta que els drogoaddictes usuaris participin en programes de desintoxicació.
Sense aigua per un foc en un narcopís
Els veïns del carrer Sant Gil número 4 bis no tenen aigua a casa des del dia 11, a causa d’un incendi que es va declarar als baixos de l’edifici i que va malmetre els comptadors de la finca. Els baixos estan ocupats per una família que, segons els veïns, ven i consumeix droga. Per arreglar els desperfectes cal entrar al pis, treure els matalassos que hi ha acumulats i instal·lar una bastida per reparar les canonades. Fonts de Solvia, la immobiliària del Banc de Sabadell propietària dels baixos, van explicar que han “tramitat el cas urgentment” perquè els veïns tornin a tenir aigua però han reconegut la dificultat del cas. Un veí està mediant entre l’ocupa i la immobiliària.
