El consum d'heroïna al carrer es dobla en un any i frega els valors prepandèmics

BarcelonaCom cada dia, la Regina portava el seu fill a Tembo, una guarderia privada del Raval, a Barcelona. Cap a les nou del matí va estacionar molt a prop de l'entrada i de seguida va veure tres nois i va intuir que s'estaven drogant. S'hi va fixar millor i va comprovar que estaven "cremant droga sobre un paper de plata" per després inhalar-la. Podria ser heroïna o cocaïna o també una barreja de les dues. Els nois estaven massa a prop del vehicle, però prestaven tanta atenció a la preparació de la dosi que no la van ni veure. Conscient que ella sola difícilment s'hauria pogut defensar, va demanar ajuda a l'escola i de seguida va sortir la Cèlia, la responsable del centre, per ajudar-la amb el nen i el cotxet. Van sentir un fort cop i van veure que un d'ells havia trencat una ampolla de vidre. Totes dues es van espantar perquè, segons diuen, "després de la pandèmia, la situació ha empitjorat i ara [els consumidors d'heroïna] són més violents". Van demanar ajuda a una tercera persona perquè vigilés el cotxe mentre portaven el nen al centre, perquè tenien por que poguessin intentar robar alguna cosa. Quan la Regina va tornar al vehicle ja eren set, els homes que estaven inhalant la droga.

Aquesta escena viscuda a l'entorn de les Drassanes, a la zona sud del Raval, és cada cop més habitual. Després de la treva de la pandèmia, el consum d'heroïna s'ha disparat i ja s'acosta als valors prepandèmics. Un dels millors indicadors per conèixer l'evolució del consum de droga al carrer és la recollida de xeringues. El districte on més se'n troben és Ciutat Vella. L'any 2019 se'n recollien 2.700 al mes i el 2020, 2.800. Les restriccions per la pandèmia van fer caure el consum al carrer i, el 2021, el nombre de xeringues recollides va baixar fins a 1.200. Aquest any, amb dades fins al mes d'abril, s'ha doblat el nombre de xeringues recollides al mes i ja arriba a les 2.500. Al conjunt de la ciutat, l'evolució és similar. De les 4.000 xeringues recollides de mitjana cada mes el 2019, es va baixar fins a les 3.700 el 2020 i fins a les 2.000 l'any 2021. Amb la recuperació de la normalitat, les dades fins al mes d'abril tornen a pujar fins a les 3.100, segons dades de l'Agència de Salut Pública.

"Ja no sabem què fer. No ens agrada que es parli malament del Raval, però és que ja no sabem què fer", lamenta la Cèlia, contrariada. "Nosaltres sortim a caminar amb els nens i mai no hem tingut problemes, però darrerament el perfil ha canviat: es barallen constantment, es droguen a qualsevol hora, els hem vist practicant sexe... i el pitjor de tot és que no els pots dir res. T'has d'aguantar", afegeix la Cèlia. Han trucat als Mossos en moltes ocasions i acostumen a presentar-se al cap de 15 minuts, però es queixen que no serveix de res. El dia del cotxe, segons la seva versió, ni tan sols van identificar o escorcollar els drogoaddictes. "Ens diuen que no hi poden fer res. Que ens manifestem o que anem a l'Ajuntament a queixar-nos", explica.

La Maite és vicepresidenta de l'Associació de Veïns d'Arc del Teatre i Rodalia i ha viscut tota la vida al Raval Sud, a tocar de les Drassanes. "He vist de tot, però com ara, mai", assegura, i culpa la sala de venopunció de Baluard de bona part d'aquests problemes. "Ha enfonsat el barri", diu. Fonts de l''Agència de Salut Pública defensen que "la intervenció educativa que es porta a terme al Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) Baluard i en els serveis de reducció de danys és insubstituïble" i que, precisament, millora "les condicions de seguretat i salut, així com el civisme i bon ús de l’espai públic". Una altra cosa és el consum de droga que es pugui fer fora del centre. Conscients que està tornant a créixer, l'Ajuntament ha intensificat la presència d'educadors de carrer i s'ha reforçat la coordinació amb els responsables de Salut Pública, Guàrdia Urbana i neteja.

La zona sud del Raval és un dels punts de la ciutat on es concentren més persones dormint al carrer i també consumidors de drogues i petits delinqüents. Fonts dels Mossos d'Esquadra reconeixen que a l'estiu, quan se surt més al carrer i arriben els turistes a la ciutat, "és normal" que augmenti la delinqüència, però asseguren que també hi ha més presència policial al carrer i, especialment, al Raval, "per la problemàtica actual". Segons fonts del cos, aquests efectius sí que actuen i fan identificacions quan sospiten que s'estan cometent irregularitats. Els veïns consultats, però, denuncien que "aquí no hi ha cap pressió" i que per això hi ha una gran concentració de persones que viuen en la marginalitat. Molt a prop d'aquesta zona, a més, hi ha punts de venda de droga molt actius.

Desesperats, els veïns estan aquests dies trucant als mitjans de comunicació per intentar que l'administració els faci cas i pugui canviar la situació. Al xat que han creat, els veïns envien fotografies i vídeos del que veuen dia a dia. S'hi poden veure tendes de campanya en solars abandonats o gent dormint sota un arbre en ple matí. També tenen vídeos de persones mantenint relacions sexuals enmig del carrer i un ampli ventall de xeringues per terra, tot i que hi ha un servei que les recull constantment. En aquest espai educatiu, que és al carrer Cid, estan especialment dolguts perquè, a més d'aquest incident de l'aparcament, fa tres setmanes els van forçar el pany de la porta i aquesta mateixa setmana els han tapat amb una guixada un mural que havien fet amb els nens a les persianes i que representava una família d'elefants. "Encara hem d'estar agraïdes perquè els elefants han durat tres anys", diu resignada la Cèlia.