Com construir un neandertal
Els 17 cranis d’homínids d’Atapuerca en detallen l’evolució
BarcelonaA Atapuerca, a Burgos, hi ha el jaciment més abundant de restes d’homínids que es coneix al món. A la Sima de los Huesos s’han trobat ja restes de 28 individus, entre les quals 17 cranis complets. Un tresor únic per conèixer els homínids que van ser els avis dels neandertals, que van viure a Europa des d’abans que els Homo sapiens hi arribessin, tot i conviure-hi durant uns milers d’anys. Ara l’anàlisi i la comparació d’aquestes restes d’Atapuerca han permès explicar com van evolucionar aquests homínids fins a arribar a ser neandertals, segons un estudi que publica avui la revista Science, en el qual ha participat l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
Entre els Homo heidelbergensis d’Atapuerca ja hi havia individus amb trets neandertals, cosa que vol dir que l’evolució es va anar produint de manera gradual, afectant progressivament tots i cada un dels espècimens. El procés va ser una evolució en mosaic, de tal manera que van conviure individus més o menys neandertalitzats. Aquests últims es van anar seleccionant i reproduint per perpetuar-se. És la conclusió que es deriva de l’article que publica Science, segons explica Carles Lorenzo, l’investigador de l’IPHES que firma l’article juntament amb Eudald Carbonell, codirector del jaciment d’Atapuerca amb José Luis Arsuaga, de la Universidad Complutense de Madrid.
La quantitat única de cranis que hi ha a Atapuerca ha permès fer comparacions imprescindibles per arribar a conclusions a nivell poblacional. En els jaciments amb restes d’un sol individu no es pot saber si aquells trets fisiològics són únics o són propis d’aquella espècie. Els 17 cranis d’Atapuerca pertanyen en la seva majoria a adolescents d’entre 12 i 18 anys, i joves adults d’entre 18 i 30 anys. De molts no se’n coneix el sexe. Els científics estudien aquest jaciment des dels anys 80.
Aïllament i perpetuació
Entre tots els cranis del jaciment hi ha similituds pròpies de la seva espècie. Però també hi ha diferències individuals i, en una part, trets compartits amb les desenes de restes de cranis de neandertals d’altres jaciments del món, les més antigues amb 230.000 anys (200.000 anys de diferència amb els homínids d’Atapuerca). “Els avantpassats dels neandertals presenten ja algun dels seus trets, encara que no tots els tenen”, resumeix Lorenzo, que fa 20 anys que treballa al jaciment. Per exemple, no tenen la barbeta que caracteritza els neandertals.
Ara bé, els més neandertalitzats mostren similituds a la cara, en concret al nas i en la disposició de les dents, tot i tenir una mandíbula diferent. Els investigadors creuen que l’evolució cap als neandertals va ser molt ràpida en comparació amb la d’altres espècies. Es creu que l’aïllament de les poblacions durant aquest període força inhòspit -enmig d’un període interglaciar, amb condicions climàtiques extremes i pocs entorns habitables- va facilitar que es reproduïssin entre ells i, per tant, això va contribuir a perpetuar aquests trets que van donar lloc a la nova espècie.
Un altre dels aspectes més debatuts pels especialistes és com es va anar construint el crani neandertal al llarg de l’evolució. En els 17 cranis analitzats hi ha força variabilitat en el volum. La capacitat cranial mitjana dels Homo heidelbergensis és de 1.300 centímetres cúbics, mentre que la dels neandertals és de 1.500, molt similar als Homo sapiens, tot i que entre ells sí que hi ha diferències anatòmiques importants. Entre les restes d’Atapuerca hi ha cranis que van dels 1.200 als 1.390 centímetres cúbics.
Una altra de les dificultats per estudiar el jaciment ha estat la falta de tècniques de datació prou precises. Diferents intents l’han situat entre els 400.000 i els 600.000 anys d’antiguitat. El nou estudi acaba amb la incertesa. “El jaciment té 430.000 anys”, diu Lorenzo. Un altre dels interrogants per resoldre sobre el jaciment és per què hi ha tants individus en un mateix espai. “La pregunta ens persegueix des que vam començar les excavacions. Creiem que allà abocaven els cadàvers i, tot i que no era un enterrament, sí que va ser l’inici del comportament funerari que sabem que ja tenien els neandertals”, explica Lorenzo.