La construcció de 46 habitatges a la falda d'un volcà encén els veïns d'Olot

OlotEl volcà Montsacopa és un dels quatre cons volcànics que sobresurten dins del nucli urbà d’Olot. Des de dalt del seu cràter, coronat amb una ermita del segle XVII, es pot gaudir d'una de les panoràmiques més boniques i emblemàtiques de la capital garrotxina. Pel vessant dret, enllaça amb el volcà de la Garrinada i, pel pendent esquerre, s'estenen les urbanitzacions dels barris de Sant Miquel i el Morrot. Entre les cases de la falda del volcà, abans d’enfilar el camí de pujada al cràter, només queden uns terrenys verds sense construir, que ofereixen una perspectiva nítida del volcà des de la ciutat. Recentment, però, l’Ajuntament d’Olot ha iniciat els tràmits per construir una quarantena d’habitatges en aquesta parcel·la verda, de 12.000 m², on ara hi ha camps de conreu. La iniciativa ha causat molta controvèrsia entre els veïns, que han recollit més de 1.800 firmes contràries i han presentat al·legacions al projecte.

"Ens preocupa l’impacte visual de la possible urbanització, ja que ens taparia tota la visibilitat del volcà, no tindria cap mena d’integració. Volem que aquests camps es mantinguin com un espai natural i bonic, o que s’arregli com a zona verda", defensa Xavier Pujol, portaveu de la nova plataforma Protegim el Volcà Montsacopa. I acaba: "Les administracions fan formacions a les escoles sobre la importància de protegir els volcans, però, al mateix temps, volen posar habitatges de 12 metres als seus peus. És un contrasentit; si construeixen les cases només podrem veure el Montsacopa a través dels panells del museu de l’Espai Cràter", conclou.

Malgrat el revolt veïnal, l’Ajuntament ha tirat endavant el pla parcial per construir els habitatges de manera totalment legítima atès que, segons la regulació del POUM vigent del 1998 i el 2003, aquest terreny, tot i estar a tocar d’un volcà protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és sòl urbanitzable. El projecte amb què treballa el consistori, acceptat després d’estudiar una setantena de propostes, preveu edificar 46 habitatges familiars i unifamiliars, alguns amb tres plantes i uns 10 metres d’alçada, a més de tots els serveis d'accessos, aparcaments i abastiments necessaris.

"Des d'un punt de vista científic, la parcel·la forma part del volcà"

A banda de l’impacte paisatgístic, la plataforma Protegim el Volcà Montsacopa també considera que els habitatges, encara que fossin legals, no respectarien el patrimoni volcànic de la zona. Segons els mapes oficials de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya del 2007, la delimitació del Montsacopa –igual que la de qualsevol altre volcà– no es restringeix a la circumferència del cràter, sinó també a tota l’extensió del con. Ho argumenta el geòleg Josep Maria Mallarach, exdirector del Parc Natural de la Garrotxa i actualment membre de la junta rectora: "Encara que sigui sòl urbanitzable, des d’un punt de vista científic no hi ha cap dubte que aquesta parcel·la forma part de la delimitació del volcà, així que els edificis suposarien una pèrdua de valor patrimonial".

Així mateix, Mallarach no només es remet als documents científics per oposar-se al projecte urbanístic, sinó també a unes descobertes recents de gran interès vulcanològic. "En els últims 15 anys s’han fet recerques que han descobert una petita constel·lació de cons adventicis de 2, 3 o 5 metres d’alçada al peu del Montsacopa, recoberts per l'última fase eruptiva del volcà, que li donen un plus de valor", conclou el geòleg. Mallarach, tot i treballar com a consultor científic del Parc Natural de la Zona Volcànica, expressa aquestes opinions a títol individual, ja que el Parc, com a ens públic, encara no s’ha pronunciat oficialment sobre el pla urbanístic de l’Ajuntament en aquest punt.

Una oportunitat per revisar el POUM?

Aquesta contradicció entre la limitació científica dels confins volcans i els mapes urbanístics d’Olot s'arrossega des de fa molt de temps. I és que, en el moment en què la Generalitat va aprovar la llei de protecció del parc natural garrotxí el 1982, es va permetre que, en els àmbits urbans, els cons adjacents com el del Montsacopa s’inscrivissin dins del terreny urbanitzable de la ciutat. Per a Mallarach, aquesta qüestió cal ser revisada i el cas del Montsacopa presenta una oportunitat per posar-ho sobre la taula. "El Parc Natural de la Garrotxa és únic a la península Ibèrica, així que qualsevol planejament urbanístic local ha d’anar subordinat als interessos de país", afirma el geòleg, que afegeix "En el cas del Montsacopa, legalment, la solució es podria resoldre amb una modificació puntal del planejament desclassificant el perímetre del volcà".

 L'Ajuntament respon: "Quan tinguem tota la informació, decidirem"

Davant d’aquests arguments contraris, l’Ajuntament d’Olot avisa que, de moment, tan sols s’han engegat els primers passos d’un projecte inicial i que encara no hi ha res definitiu: tot just comença un llarg procediment per avaluar les al·legacions i els estudis externs abans de l’aprovació final. "Quan tinguem tota la informació podrem decidir si aquest pla parcial l’aprovem definitivament o no. Si veiem que molta gent opina que s’hauria de resoldre d’una altra manera treballarem en un nou planejament", defensa l’alcalde Josep Berga. I continua "Amb el creixement de la ciutat necessitem habitatge, tant de compra com de lloguer, i és la nostra obligació estudiar tots els terrenys urbanitzables".

Berga també assegura que, a l’hora de prendre la decisió final, no només es farà cas dels estudis d'organismes com l’Agència Catalana de l’Aigua o el Parc Natural, sinó que també es tindrà present l’opinió ciutadana. "No és el mateix aprovar un pla parcial i que ningú digui res, o aprovar-lo i que un grup de veïns s’hi oposi –reconeix l’alcalde–. Quan tinguem tots els informes ens tornarem a reunir en assemblea amb els veïns", avança. I, finalment, sobre la possibilitat de modificar el POUM, Berga es mostra obert a estudiar-ho: "Una possibilitat que tard o d’hora s’haurà de fer, ja que hi ha parcel·les com aquestes que són urbanitzables, però generen controvèrsia i a vegades la millor decisió implica fer una revisió general de la ciutat".