El Constitucional obliga a indemnitzar una dona de Múrcia que va haver d'avortar a Madrid

BarcelonaDerivar a una altra comunitat autònoma una dona que vol interrompre voluntàriament l'embaràs dins dels terminis legals vulnera tots els drets fonamentals. La resolució l'ha dictat el Tribunal Constitucional (TC), que obliga a indemnitzar una dona de Múrcia que va haver de ser traslladada a Madrid amb l'excusa que cap dels facultatius del Servei Murcià de Salut havia demanat practicar avortaments als centres de la regió.

Sense metges que l'atenguessin, la dona va haver de recórrer 400 quilòmetres i ingressar en una clínica privada madrilenya per rebre l'atenció d'una prestació reconeguda per llei. Però, descontenta pel tracte, va portar el seu cas a la justícia, que en un primer moment es va posar al costat del Servei Murcià, fins que ara el Constitucional li ha donat la raó i ha avalat que el fet que cap dels metges en plantilla estiguessin disposats a practicar avortaments legals atempta contra els seus drets. En una sentència signada per unanimitat pels cinc magistrats de la sala primera de l'alt tribunal, encarregat de preservar les garanties constitucionals, afirma que en aquest cas no està justificada la derivació a una altra comunitat diferent de la de la residència de la pacient perquè els facultatius no s'havien registrat com a objectors de consciència, un dret que també els reconeix la Constitució i l'actual llei de l'avortament impulsada per la ministra Irene Montero i aprovada al Congrés.

Encara més, els magistrats subratllen que d'acord amb la legislació actual la xarxa sanitària del sistema públic ha de planificar els seus recursos per garantir el dret a l'avortament dins dels criteris que marca la norma de terminis. En tot cas, matisen, l'exempció per practicar avortaments només seria possible si tots els professionals s'haguessin declarat objectors, cosa que no era així a Múrcia.

Dret a la integritat física i moral

Per al Constitucional, l'avortament forma part del dret de la dona "a la integritat física i moral" i, en aquest sentit, cita la seva recent sentència en què va avalar la llei aprovada pel govern socialista l'any 2010 i que va recórrer el PP. A més, retreu que s'obligui una dona que vol interrompre l'embaràs a allunyar-se de casa seva en un moment en què es troba en una "situació de vulnerabilitat física i emocional", i se la privi així del seu entorn habitual i del suport del seu nucli afectiu més pròxim.

L'objecció de consciència sobreentesa, és a dir, sense que els metges hagin de declarar per escrit i per avançat la seva negativa a practicar avortaments, ha estat un dels grans punts de conflicte en el debat de la reforma de la llei de Montero. Finalment, la norma ha aconseguit l'empara legal per a la creació d'un registre d'objectors, a l'estil del que existeix per als professionals que no volen participar en els processos de l'eutanàsia, però, ara per ara, les dones que volen interrompre voluntàriament l'embaràs continuen tenint difícil conèixer si a l'hospital hi ha metges objectors o no. A Catalunya, el departament de Salut xifra que el 44% dels facultatius en són objectors.

A diferència de Catalunya, a la majoria de les comunitats espanyoles, els avortaments es fan bàsicament a la xarxa privada, en centres concertats per la sanitat pública autoritzats per a les intervencions quirúrgiques. Si a Catalunya una mica més de la meitat es fan en centres públics gràcies als avortaments farmacològics, a Espanya la mitjana no supera el 16%.