El Constitucional manté suspesa una part de la llei antidesnonaments

BarcelonaEl ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat mantenir la suspensió cautelar dels articles contra desnonaments de la llei 24/2015 d'emergència social que havia impugnat el govern central. La Generalitat havia demanat als magistrats que aixequés la mesura, però el tribunal ha rebutjat els seus arguments.

Això vol dir que a la pràctica el Govern continua sense poder aplicar tres punts claus de la llei 24/2015:

1. Es manté suspesa l'obligació que volia imposar la Generalitat als grans tenidors perquè ofereixin lloguers socials abans de desallotjar-los.
2. S'anul·la la possibilitat que l'administració obligui a cedir pisos buits durant un període mínim de tres anys.
3. Es continua impedint que sigui obligatòria la mediació entre els bancs i les famílies.

"Reformulació" per driblar la suspensió

El Govern ha anunciat que té previst aprovar dimarts que ve un text alternatiu i "reformulat" de la llei 24/2015 per driblar la suspensió, segons ha explicat aquest divendres la consellera de Governació, Meritxell Borràs, poques hores després que es conegués la decisió del Tribunal Constitucional. Borràs ha assegurat que es tracta d'una nova versió del text "molt validada jurídicament", amb el Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya.

Segons Borràs, l'estratègia de "reformulació" passa per tres punts:

1. Per mantenir el lloguer social obligatori, es renunciarà al caràcter permanent de la mesura i s'establirà un sistema temporal de tres anys.
2. Per poder obligar les entitats financeres a cedir els pisos buits, s'explicitarà que els bancs estan incomplint l'ús social de l'habitatge. Amb aquest argument se'ls podria expropiar temporalment entre 4 i 10 anys.
3. També es recorrerà al Codi de Consum català per establir un sistema de mediació.

Borràs explica que la intenció és aconseguir una llei "que protegeixi les persones més vulnerables". La consellera de Governació ha carregat contra la decisió del TC. Assegura que constata que els governs espanyol i català són "a les antípodes" en matèria d’habitatge, ja que l’un "defensa el sistema financer" i l’altre "els més vulnerables".

L'argument del TC: l'"estabilitat del sistema financer"

La Generalitat havia recorregut la suspensió argumentant que l'Estat no ha pogut acreditar que la llei pugui provocar "greus perjudicis" per al conjunt de la ciutadania i, en canvi, anul·lar els articles sí que podia afectar les famílies desnonades. Però el Constitucional ho rebutja.

El tribunal de garanties entén que l'aplicació dels tres punts suspesos pot provocar un "cert perjudici per a l'interès general subjacent al bon funcionament i estabilitat del sistema financer en el seu conjunt". Entenen que poden "posar en risc la reestructuració bancària amb suport de diners públics i el compliment per part d'Espanya dels seus compromisos internacionals" de reducció del dèficit.

Això és precisament el que havia argumentat l'advocat de l'Estat: demanava mantenir la suspensió basant-se en dos informes del ministeri d'Economia i del Banc d'Espanya que apuntaven que la llei podia provocar un "impacte negatiu sobre la situació financera de les entitats bancàries, el crèdit hipotecari i els compromisos internacionals assumits per Espanya".

Segons el Constitucional, "malgrat que en termes quantitatius reduïts", els preceptes impugnats "incideixen en el sistema financer en el seu conjunt, i, en una situació excepcional com la present, generen desconfiança en el sistema creditici global".

També consideren que aixecar la suspensió implicaria mantenir l'existència de dues lleis diferents -la del Govern i la de l'Estat- per a "una mateixa realitat" i un sol objectiu, el de "garantir el dret a l'habitatge". A més, el TC assegura que els perjudicis per a les famílies desnonades i per a l'interès públic són pocs "perquè l'Estat també ha disposat de normes que atenen aquests mateixos interessos".